A menys d’un mes de les eleccions, les enquestes assenyalen Ayuso com la candidata més votada a la comunitat de Madrid. L’actual presidenta de la capital espanyola podria arribar a doblar els resultats del 2019, superant la resta de partits amb un ampli marge de vots. Els experts en comunicació política ho associen a la seva estratègia de polarització i a la figura mediàtica que s’ha creat al seu voltant.

Des de l’inici de la precampanya electoral, la líder del PP ha estat objecte de polèmica, tant per les seves declaracions públiques com per l’ús que s’ha fet de la seva imatge. S’han vist cartells als bars amb el lema #AyusoSomostodos, samarretes amb la cara de la presidenta i, fins i tot, la seva pròpia figura Funko. 

Després de saber-se que Iglesias es presentaria com a candidat per la Comunitat, Ayuso va apostar pel lema “Comunismo o libertad”, posant aquest últim concepte al centre de la seva candidatura.

Segons Xavier Peytibi, consultor de comunicació política d’Ideograma, la líder s’ha apropiat del terme llibertat, que històricament ha estat més utilitzat pels partits d’esquerres. “Si t’ofereixen comunisme o llibertat, ja t’estan dient que el comunisme és dolent i t’inciten a triar llibertat”. Per a Ayuso, afegeix, “comunisme és Sánchez, Iglesias i qualsevol polític que no sigui ella”.

El rol de Miguel Ángel Rodríguez
L’estratègia de confrontació d’Ayuso és vista pels experts com a un segell de Miguel Ángel Rodríguez, membre del seu gabinet i exassessor de polítics com Aznar. Toni Aira, expert en comunicació política, professor de la UPF-BSM i autor de La política de les emocions, assegura que Rodríguez coneix bé allò que agrada als mitjans de comunicació. “Ha trobat una bona sòcia, ja que Ayuso té intuïció comunicativa i ha sabut entrar en el joc”, afegeix.

En un context de polarització política, Ayuso ha emergit com a una líder carismàtica i sense filtres. Amb les seves aparicions públiques, la popular ha encès les xarxes diverses vegades, tant pels qui li donen suport com pels qui critiquen el seu comportament. “Avui en dia prevalen els lideratges que no deixen indiferent, que generen reaccions, els que estimes o odies”, apunta Aira.

Els altres candidats, a l’ombra
Sota el lema “Gobernar en serio”, Gabilondo defensa la seva candidatura apel·lant a la racionalitat. El candidat del PSOE s’oposa radicalment a Ayuso i es defineix a si mateix com a "soso, serio y formal". D’altra banda, Pablo Iglesias utilitza una estratègia més similar a la de la líder popular i anima la gent a mobilitzar-se i sortir a votar. Els sondejos, però, no pronostiquen bons resultats per a la formació morada, que es disputaria la quarta posició amb Vox. 

Segons Peytibi, el discurs de VOX no està arrelant a Madrid perquè el seu llenguatge i propostes les utilitza l’actual presidenta. “El factor Ayuso ha obligat Santiago Abascal a intervenir en la campanya, ja que els seus candidats no han sabut trobar un espai propi”, afegeix Aira.

L’“Ayusomania”, com alguns ja han definit a les xarxes, pot ser determinant per a les eleccions del proper 4 de maig. No obstant això, Aira remarca que la hiperexposició dels personatges públics també fa que es cremin més ràpid. “Els exploten al màxim i ràpidament es queden sense material, per això els lideratges polítics cada cop duren menys”, afirma.

Una estratègia no tan innovadora
Els rivals d’Ayuso no han tardat en comparar la seva estratègia amb la utilitzada per líders com Trump o Bolsonaro. Gabilondo, per exemple, va titllar-la de ser “l’epígon de l’expresident dels Estats Units”, afegint que el seu argumentari patia d’una gran “síndrome extremista”. Aira, però, apunta que “el que està fent Ayuso no és una adaptació o una rèplica del que fa Trump, ja que també ho fan la majoria de partits mainstream, com Podemos o Ciutadans, i fins i tot alguns minoritaris”.

D’altra banda, Peytibi ho compara amb estratègies com la d’Esperanza Aguirre, també a Madrid, i Boris Johnson al Regne Unit. “El que fa el populisme és polaritzar constantment, mobilitzant activistes per atacar l’adversari. I quan tu polaritzes molt en un país ja de per si polaritzat, el que fas és que el teu electorat més dur es mobilitzi i faci més campanya per tu”.