L'últim menjar d'Adolf Hitler abans de suïcidar-se van ser uns espaguetis amb tomàquet que va cuinar Constanze Manziarly, la jove dietista austríaca que revela, en unes cartes acabades de publicar, els problemes digestius del dictador, els hàbits alimentaris dels nazis i la seva por.

Manziarly va treballar a la força per al líder nazi i va desaparèixer setmanes després del suïcidi del dictador. Un llibre recull 18 cartes que la jove, pràcticament desconeguda fins ara, va escriure a la seva família. "És interessant observar que fins ara només s'ha pogut obtenir informació limitada i fragmentària sobre la jove del Tirol", explica l'investigador i escriptor del llibre, Stefan Dietrich. "Ha estat un punt cec en la literatura sobre Hitler", assegura.

Les cartes que l'autor austríac recull a Constanze Manziarly: l'última dietista de Hitler, que acaba de publicar l'editorial Berlin Story Verlag, estaven destinades a la seva família. En concret, al seu pare i a la seva germana. 

La jove explica els "molt específics" hàbits alimentaris dels nazis i els problemes crònics de digestió del dictador

Datades des del 3 d'abril de 1943 fins al desembre de 1944, la jove explica els "molt específics" hàbits alimentaris dels nazis, els problemes crònics de digestió del dictador, les situacions d'estrès que vivia diàriament i que, sobretot al principi, sentia molta por.

En la primera de les cartes recuperades per Dietrich ja s'observa que Constanze no se sentia gens còmoda amb la feina i que la realitzava per obligació. "La gent continua dient-me que és un privilegi aquesta missió, que milers de persones m'envegen. Oh, si sabessin el que hi ha en tot això! Amb quin gust li lliuraria tot a algú amb experiència, algú més apropiat, i recuperaria la meva pau mental a canvi", escriu la jove austríaca.

En les primeres cartes, a més, ja adverteix de la censura a la qual seran sotmeses: "Si us plau, vagin amb compte en escriure. Sense crítiques, el correu és controlat de manera ordinària".

Interessada en la nutrició des de jove

Constanze Manziarly va néixer el 14 d'abril de 1920 a Innsbruck (Àustria), en una família de classe mitjana acomodada, amb interès per la cultura i, especialment, per la música. La pròpia Constanze tocava el piano i, de fet, segons explica Dietrich, deu el seu nom a l’esposa de Mozart.

L'escriptor indica que, segons la seva germana —gràcies a qui va aconseguir les cartes—, Constanze era tranquil·la, atenta, conscienciosa, interessada en una gran varietat de coses i ben educada. També explica que, des de molt aviat, havia mostrat interès en una vida sana i natural, centrada particularment en el camp de la nutrició.

Després d'assistir a l'institut femení del convent de les Ursulines i, posteriorment, passar tres anys a l'Institut Estatal de Professions Econòmiques d'Innsbruck, amb l'objectiu d'especialitzar-se en l'àrea de la cuina dietètica, va aconseguir unes pràctiques al Biologisches Kurheim del Professor Werner Zabel. Era un hospital privat de Bischofswiesen prop de Berchtesgaden, una localitat alemanya pròxima a Àustria on Hitler hi tenia la seva residència de muntanya.

Com assenyala Dietrich, l'ingrés de Manziarly a la clínica del professor Zabel va suposar el començament d'una cadena d'esdeveniments que la va catapultar, "desprevinguda", a l'entorn de Hitler.

Carta de Constanze Manziarly

Reemplaçament de la dietista jueva

El dictador va conèixer Constanze quan estava a la clínica de Berchtesgaden. Segons explica l'investigador, Hitler acabava d'acomiadar la seva dietista després de descobrir que l'ascendència de la seva àvia era "qüestionable" i contenia "sang jueva".

Això va passar quan el dictador i la seva comitiva s'estaven traslladant del "Cau del Llop", la seva caserna general prop de Rastenburg a Prússia Oriental, al Berghof a la zona de Berchtesgaden el 25 de març de 1944.

Com Dietrich indica, "el més obvi" era recórrer al "Kurheim" (centre de repòs) del professor Zabel. Aquest va ser qui li va assignar Constanze Manziarly per la preparació de la dieta i els menjars a Hitler. Poc després de començar aquest treball, escriu en una carta del 3 d'abril de 1944, que el que més "li desgasta" és l'enorme càrrega de responsabilitat que ha de portar.

"Usaré aquesta pausa per esmorzar per esplaiar el meu cor. Les coses han resultat similars al que havia estat sospitant tota la setmana passada, però no creia que passaria: a causa de les instruccions "d'allà dalt per al professor Zabel i per a mi, hauré de quedar-me i dur a terme els meus deures, ja saps el que vull dir, mentre ell sigui aquí. Això poden ser 14 dies, o alguns mesos, o mig any, ningú ho sap", escriu Constanze.

Segons assenyala l'escriptor, va ser a principis de juliol de 1944 —quan la caserna general estava a punt de tornar a traslladar-se al "Cau del Llop"— quan se li va preguntar a Constanze si estava disposada a unir-se al personal.

Obligada a servir

En aquesta primera carta ja es comenta que Manziarly no va tenir llibertat d'elecció per rebutjar el lloc al servei de Hitler. "Qualsevol objecció seria completament inútil i, en el pitjor dels casos, podria acabar en un tribunal (…). De moment, l'única cosa que cal fer és acceptar la situació; això no és fàcil per a mi".

Encara que la jove austríaca tenia l'"esperança" de treballar per a Hitler només fins a la tardor, a la carta del 27 de juliol —que ja va enviar des del "Cau del Llop"— els confirma que s'haurà de quedar indefinidament.

"Estimats meus! Ara s'ha decidit definitivament que em quedaré aquí. El Führer ho ha volgut així i totes les altres consideracions s'han tornat irrellevants. No s'imaginen com de difícil és per a mi informar-los que no podré anar a veure'ls en un futur pròxim", escriu Constanze.

Des d'aquesta data fins a la mort del dictador, Dietrich explica que Constanze Manziarly va formar part de l'exclusiu cercle íntim entorn Hitler. Es va convertir en la seva dietista i es va dedicar a preparar-li els menús, va compartir els seus menjars, va participar en les seves sessions nocturnes de te, el va felicitar en el seu últim aniversari i en les seves noces i, finalment, va estar en el búnquer durant el seu suïcidi.

L’últim menjar

Segons explica Dietrich, el 30 d'abril se li va ordenar que, com de costum, preparés el dinar. El que Constanze va cuinar van ser uns espaguetis "amb una lleugera salsa de tomàquet" que Hitler va menjar al costat d'ella i les seves dues secretàries.

L'escriptor explica que una d'elles, Traudl Junge, va escriure al seu diari que se li havia indicat a Constanze que, després del suïcidi, preparés un sopar com si fos per a Hitler amb la intenció d'ocultar la seva mort. 

"Va haver de preparar el sopar per al Führer aquest 30 d'abril, com de costum, perquè la seva mort es mantingués en secret”

"Amb els ulls plens de llàgrimes, la jove Manziarly està asseguda en un racó. Va haver de preparar el sopar per al Führer aquest 30 d'abril, com de costum, perquè la seva mort es mantingués en secret. Però ningú es va menjar els ous fregits i el puré de patates", es pot llegir en les memòries de Junge.

No obstant això, Dietrich indica que, segons les seves recerques, ha de tractar-se d'un error. Explica que, des de fora, ningú hauria notat si Constanze estava preparant puré de patates o no.

El final de Constanze

Hores després del suïcidi d'Adolf Hitler i la seva dona, l'investigador assenyala que un sentiment d'incertesa i de "no saber què fer" es va instal·lar al búnquer. Encara que no hi ha cartes d'aquesta època, Dietrich afirma que l'última vegada que es va veure a Constanze Manziarly va ser el 2 de maig de 1945 i que en els següents anys no van aparèixer pistes sobre el seu parador.

Explica que, segons la seva recerca, les suposicions sobre el seu destí es redueixen a dues possibilitats: o suïcidi o assassinat en haver-se trobat amb soldats russos. No obstant això, assenyala que hi ha autors que aposten que va escapar a Llatinoamèrica.