Començàvem la setmana amb el llançament de la NASA i la tanquem també a l'espai exterior, però aquesta vegada explorant la confusió interior des de l'animació. I és que, en temps de desconfinament, el contacte humà és un motiu de reflexió. El film Contact (2017) de Katy Wang ens recorda que la connexió que podem establir amb algú altre és una meravella, aquí i a les estrelles.

Atrapat en un planeta aïllat, un astronauta solitari envia senyals, en paraules de l'autora, "afamat del tacte i companyia humana, desesperadament buscant contacte". I aconsegueix establir-ne amb algú, i comencen a intercanviar missatges. Aquesta animació ens convida a reflexionar sobre la solitud, sobre la recerca d'algú més enllà de nosaltres i sobre aquesta troballa quan tot semblava en contra.

Set minuts d'exploració atmosfèrica de l'espai exterior i de la confusió interior: se'ns mostra el paisatge emocional d'un viatger solitari interestel·lar, a través d'aquesta paleta de colors càlida però apagada i de bastes extensions de tinta desesperada —reflex del to emocional.

"No hi ha diàleg sonor perquè el públic empatitzi amb el personatge tant com fos possible, només a través d'expressions facials i del llenguatge corporal". Aquesta absència de paraules no impedeix desenvolupar un guió que marca clarament diferents moments de la història, així com la caracterització del protagonista. En aquest sentit, tampoc se'ns mostra en cap moment la cara del segon astronauta, deixant així que cadascú tingui el seu.

"Tota la pel·lícula ens porta a l'última escena: conté tot el que volia dir, aquest sentiment que 'no estàs sola' i la importància de la simplicitat del contacte humà", explicava Wang en una conferència, i afegia: "Després de la lleugeresa dels meus treballs anteriors, volia posar-me a prova i treballar seriosament en un guió i uns personatges".

Per bé que l'experiència que s'amaga darrere del curt és una relació a distància, la metàfora sobre la solitud i sobre les relacions que presenta Contact és força universal, i, per tant, actual: pot servir per parlar tant del misteri de les relacions humanes més íntimes com de la banalitat de les aplicacions de cites. D'alguna manera trobem aquí eco del "diccionari de paraules incompreses" del que parla Milan Kundera dins La insuportable lleugeresa del l'ésser: cadascú té una història particular, una manera única de veure el món, matisos semàntics en cada paraula que generen, fins i tot quan ens sentim més a prop, abismes a l'hora de comunicar-nos entre nosaltres. Malgrat tot, malgrat els guants i el casc, aquest curtmetratge, com demostra el títol, és optimista.

Els interiors combinen textures riques i simplicitat formal, amb uns panells de dials tènuement brillants, eco de la infinita extensió de l'exterior. Els volums s'emfatitzen amb capes de tons que contrasten, i amb "pinzell de textura s'aconsegueix l'efecte de pampallugueig —que emula l'animació tradicional". El disseny de personatges s'inspira en els vestits d'astronauta antics, "el vestit tèrmic blau i inflat que vaig veure en una exposició", explicava l'autora.

Els personatges de Katy Wang són amables: colors vius i pinzellades texturitzades dibuixen ninots de formes arrodonides. D'aquesta manera, malgrat l'hostilitat de l'espai o dels temes tractats, els elements visuals són agradables als sentits i propers a l'espectador. Emoció i joc s'entrellacen en les seves produccions: un astronauta solitari, un os adormit sobre un gos gegant, elefants ballant...

Dirigit i animat per Katy Wang, Contact (2017) va ser el projecte de graduació de l'artista a la Kingston School of Art, i ha estat seleccionat en una llista llarga de festivals internacionals. El talent de Wang ja s'entreveia a Mind the gap (2015), una animació on s'anticipen els seus experiments amb el ritme i la sensibilitat pel detall, animant la tapisseria dels seients del metro, amb el so de l'hora punta de Londres com a banda sonora. Aquesta combinació de textures i els elements visuals hipnòtics, en aquest cas molt abstracta, li va merèixer projeccions i premis en diversos festivals.