Sala d'espera d'un estudi de tatuatges
Publicat el 04 d’agost 2020

“Tanca els ulls i respira quan et digui… Una, dues i tres”. Cada deu minuts, els anelladors repetien la mateixa frase, tranquil·litzant les persones que eren a punt de fer-se un pírcing al nas, a l’orella o a la llengua. “No farà mal, no et preocupis, al final fins i tot ho trobaràs relaxant”. Els tatuadors buscaven que els seus clients estiguessin calmats i tranquils per poder clavar l’agulla, que en sortís la tinta, i fer un dibuix a la seva pell. Durant la pandèmia, però, els centres de pírcings i tatuatges han hagut de tancar, com la resta d’establiments de serveis no essencials. Ara bé, com els ha afectat l'entrada a la “nova normalitat”?

En general, el món del pírcing i el tattoo ha tingut sempre molta cura a l’hora de la higiene, ja abans de la Covid-19. “La veritat és que no hem hagut de fer molta diferència, perquè ja veníem amb unes mesures sanitàries molt estrictes”, explica Rebeca Bermejo, responsable del centre de pírcings i tatuatges Pretty Woman. Els guants eren indispensables per tenir contacte amb la pell de les clientes, fos per perforar-la o per tatuar-la. S’esterilitzava tot el material abans de fer-se servir i les lliteres comptaven amb paper o plàstic d’un sol ús per garantir la higiene entre persones. Les mascaretes no eren obligatòries, però els treballadors se sentien més segurs fent-les servir. Com a mesura addicional per entrar als locals s’ha inclòs el gel hidroalcohòlic, i fins i tot es pren temperatura. 

Sala d’esterilització del Centre Pretty Woman


Com ha afectat un centre de tatuatges?

A l’estudi de tatuatges Sacrifice Tattoo, Pedro Porto, l’encarregat del local, veu la part positiva del tancament del local durant tant de temps. Per un costat, és cert que no han pogut tatuar i no han obtingut tots els ingressos que preveien de cara a la primavera i l’estiu. A més, durant els mesos de juliol i agost és quan més afluència de turistes tenien, sobretot estatunidencs i canadencs, que deixaven una empremta a la seva pell del pas per Barcelona. Aquests ingressos no han pogut ser, motiu de pèrdues per Sacrifice Tattoo.

Però cal veure l’altra banda: els residents locals, com que han estalviat diners, i no han pogut anar ni a festivals ni de viatge, han aprofitat per demanar hora i tatuar-se. Així doncs, aquelles potencials pèrdues s’han vist compensades amb els serveis que han pogut oferir des de principis de juny un altre cop. 

Productes d’higiene a un box de tatuatge de Sacrifice Tattoo

Com ho han viscut els centres de pírcings?

Al Centre Pretty Woman, a Sant Andreu Comtal, Rebeca Bermejo, anelladora, infermera i responsable del local, explica que les pantalles, les mascaretes i els guants “no s’han vist com una barrera, sinó com un mètode de protecció per al client”. Les treballadores ja han adoptat les noves mesures com a part de la seva feina, i ja s’hi senten còmodes. “Com que els pírcings al nas i a la boca tenen el perill afegit que és una zona d’especial risc de contagi, les anelladores es posen, a més de la mascareta, una pantalla protectora”. Així doncs, es garanteix la seguretat per tal que la clienta es pugui retirar la mascareta uns segons per dur a terme la perforació, i després, tornar-se-la a posar cobrint el nas i la boca. 

Un box de perforació a Centre Pretty Woman

Per a gestionar la “nova normalitat”, les tatuadores i anelladores han aprofitat per fer cursos i seminaris per formar-se en les noves condicions de feina. Tot i això, no els han preparat per als nous preus que s’han trobat de productes bàsics i necessaris. “El que abans costava dos euros, ara en costa vint”, es queixa Bermejo. Els guants i l’alcohol han estat els més demandats per aquest tipus de servei, i els que més ha costat de trobar (i de pagar). “Ara ja s’han equilibrat més els preus, però quan vam obrir vam patir per l’empresa si aquesta situació s’allargava molt més”.

Contacte amb els clients

“Teníem cada dia al voltant de vint privats consultant quan tornàvem a obrir”, diu l'anelladora. El contacte amb els clients durant el confinament ha estat essencial per garantir futurs ingressos, cosa que tant per Sacrifice Tattoo com per Centre Pretty Woman ha suposat un avantatge respecte dels competidors. Cap de les dues empreses han augmentat el preu dels seus serveis per compensar les pèrdues durant el tancament, cosa que els ha beneficiat per l’auge de clientela que han tingut. 

I els clients?

Durant la pandèmia, la Francesca Sasso, de vint anys i clienta habitual del Centre Pretty Woman, ha tingut l’antull de fer-se més pírcings, a part dels nou que ja porta i dels quatre tattoos que té. El coronavirus no l’ha fet enrere en la seva idea, però, tenint en compte que el centre de pírcings era tancat, ha hagut de fer esperar les seves ganes fins que estigués obert. “En tinc en ment tres o quatre, però ara no tinc ni els diners per fer-me’ls, ni és el moment”, diu la Francesca. Té clar que, quant hi pugui anar, ha de fer una visita obligatòria a Sant Andreu i a la Rebeca. 

La Bàrbara Fano, de 42 anys, amb nou pírcings i cinc tatuatges, també ha volgut fer-se alguna perforació durant aquest confinament. “Per motius sanitaris no me n’he fet cap, però quan acabi la situació de la pandèmia sí que me’n faré”: és la resposta habitual entre la gent que no s’ha atrevit a fer-se’n cap. El contacte amb la pell, tenint en compte que el virus estava latent, ha fet que molta gent que volia fer-se perforacions i tatuatges no se’n fes cap.

No es poden arribar a calcular les potencials pèrdues que els centres han tingut per les decisions dels clients, però de ben segur que cobriran els serveis un cop la pandèmia i la por ja estiguin més calmades.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —