Els combats a l'enclavament de Nagorno Karabakh, que aquest diumenge es van cobrar desenes de víctimes entre civils i militars, han continuat durant la nit i les primeres hores del matí de dilluns, segons fonts d'Armènia i l'Azerbaidjan.

"Durant la nit els combats van continuar amb diversa intensitat. Al matí l'enemic va reprendre la seva ofensiva d'ocupació amb artilleria, blindats i llançacoets TOS", va comunicar la portaveu del Ministeri de Defensa d'Armènia, Sushan Stepanián, a Facebook.

La font ha afegit que les forces armènies estan prenent les mesures necessàries per repel·lir els atacs.

La part azerbaidjana, al seu torn, ha acusat les forces armènies de bombardejar la ciutat de Terter, limítrof amb la zona de Nagorno Karabakh i situada a 332 quilòmetres a l'oest de la capital Bakú.

Segons un comunicat del Ministeri d'Exteriors del país, Armènia ataca "de manera premeditada" a la població civil i la infraestructura civil d'aquesta localitat.

Al mateix temps, la nota es refereix als combats a Nagorno Karabakh, on, segons Exteriors azerbaidjanès, les tropes no lluiten contra la població civil sinó que "porten a terme contraatacs en el marc de el dret humanitari internacional".

Morts civils i militar

Les forces de Nagorno Karabakh han confirmat fins ara la mort de al menys 31 militars en els atacs de les forces azerbaidjanes i han publicat els noms dels soldats morts.

Armènia també va negar la informació azerbaidjana sobre centenars dels seus soldats morts en els xocs. 

Bakú, per la seva banda, de moment no ha ofert informació oficial sobre el nombre de les baixes militars a la regió durant l'escalada que va començar aquest diumenge.

Les dues parts han informat de diverses víctimes entre la població civil, residents a la línia de separació entre les parts a Nagorno Karabakh.

Tant a Armènia com a l'Azerbaidjan ,ahir va ser decretada la llei marcial a causa de l'escalada de la situació a Nagorno-Karabakh, on l'últim gran enfrontament es va registrar el 2016 i va rebre el nom de la "guerra dels quatre dies".

El líder del territori separatista, Araik Arutiunian, va acusar ahir a la nit Turquia de donar suport amb armes i militars a l'Azerbaidjan i va dir que en l'actualitat Nagorno-Karabakh combat no només amb l'Azerbaidjan sinó amb Turquia, segons declaracions difoses en xarxes socials.

#SOHR #Turkish-backed mercenaries | First batch of #Syrian fighters arrives in #Azerbaijanhttps://t.co/QiClCIMuDx

— #المرصدالسوري #SOHR (@syriahr) September 27, 2020

El conflicte armeni-azerbaidjanès es remunta als temps de la Unió Soviètica, quan a finals de la dècada dels 80 el territori azerbaidjanès de Nagorno Karabakh, poblat majoritàriament per armenis, va demanar la seva incorporació a la veïna Armènia. Després d'aquesta demanda va esclatar una guerra que va causar al voltant de 25.000 morts.

Després de les hostilitats, les forces armènies es van fer amb el control del Karabakh i també van ocupar amplis territoris azerbaidjanesos, que anomenen "franja de seguretat", per unir-los a Armènia.

L'Azerbaidjan sosté que la solució al conflicte amb Armènia passa necessàriament per l'alliberament dels territoris ocupats, demanda que ha estat recolzada per diverses resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU.

Armènia, per la seva banda, dóna suport al dret a l'autodeterminació de Nagorno-Karabakh i advoca per la participació dels representants del territori separatista en les negociacions sobre la resolució del conflicte.