La Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic de 2021 (COP26) acabava fa dues setmanes a Glasgow amb un regust més aviat agre que no pas dolç per als activistes climàtics. Les xarxes socials s’omplien de crítiques envers els diversos acords adoptats durant la cimera, els quals eren titllats de ser de mínims, així com insuficients i que arriben tard. La cirereta del pastís? Les llargues que s’han donat al voltant d'alguns temes que, a hores d'ara, ja s’haurien d’haver resolt.

Malgrat tot, realment no hi ha res què se salvi d’aquesta cimera? Si bé opina que ha estat lluny de ser perfecta, l'ambientòloga Anna Pérez defensa que la COP26 ha estat millor del que la gent esperava. “La cimera sempre és insuficient, però crec que està dins de la línia del que se li pot demanar a les Nacions Unides. Hem de pensar que Nacions Unides sempre va endarrerida del que passa al món, ja que es treballa per consens i, com que s'ha de posar d'acord tothom, les opinions es tornen conservadores”, assegura.

Una opinió similar té Irma Ventayol, directora de l’oficina de canvi climàtic i sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona. “És un bon acord, amb el qual es pot aconseguir dins del que és una COP, ja que has de posar d'acord a gairebé 200 països”, assegura. “Costa molt posar d'acord a aquests països, per tant, sempre s'arriba a acords de mínims”.

Un toc optimista nascut d’unes esperances més aviat minses envers la cimera. No obstant això, tant Pérez com Ventayol es mostren decebudes amb diversos aspectes del que ha sigut la COP26. “Està clar que hi ha una part de la cimera que no m'agrada, sobretot la part de finançament. Trobo que si això s'hagués avançat més, hauríem aconseguit acords més beneficiosos. Els països desenvolupats estan fallant en els acords que ja s'havien pres”, lamenta l’ambientòloga.

Els highlights de la COP26

“El primer gran acord està relacionat amb la ciència. És la primera vegada que un acord de les Nacions Unides contra el canvi climàtic menciona directament les dades de l'IPCC, el cos científic que ens diu com analitzar el canvi climàtic”, celebra Anna Pérez. “Es fa molt èmfasi i es reconeix la importància de la ciència, i això és molt rellevant, ja que vol dir que tots aquests acords estan basats en coneixement científic”, sentencia Ventayol.

L’ambientòloga també destaca el tancament del llibre de regles, plantejat a l’Acord de París ara ja fa 5 anys. En aquesta cimera s’ha aconseguit tancar tots els capítols del llibre que s’està elaborant des d'aleshores. El llibre de regles permetrà iniciar la fase d'implementació, a partir de la qual es podran començar a notar els efectes de les decisions que s’hagin pres en el text. “L’Acord de París entrava en vigor l'any passat, el 2020, i ara ja tenim totes les mesures perquè es comenci a implementar”, assegura Anna Pérez.

Un altre punt considerable de la cimera és el fet que es reforça la importància dels governs locals i de les administracions supralocals, així com el paper d'altres actors, com les dones o els joves, segons ha defensat Ventayol.

Per altra banda, tant l’ambientòloga com la directora de l’oficina de canvi climàtic i sostenibilitat celebren els diferents aspectes que fins ara eren molt abstractes, però que aquest any s’han concretat. Un exemple és la reducció de les emissions, les quals s’han de rebaixar en un 45% el 2030 en comparació amb les de 2010.

Promeses trencades

El primer punt de conflicte de la COP26 ha sigut un tema de diners. El 2009, els països desenvolupats van prometre als països en via de desenvolupament que hi hauria sobre la taula 100 mil milions de dòlars anuals a partir de 2020. Segons les estimacions publicades per l’OCDE abans de la cimera, faltaven entre 20-25 mil milions de dòlars per arribar a la promesa que es va fer. Això va provocar un inici de la cimera amb malestar general.

Per equilibrar una mica la situació, els països desenvolupats han assegurat que compliran amb l’objectiu, però que el compliran des d'ara fins al 2025. D’aquesta manera, els països aniran pagant cada any una mica més, fins que, quan facin la mitjana del que s’haurà pagat entre el 2025 i el 2020, seran 100 mil milions anuals. “El problema és que si fins ara no s'hi ha arribat, no hi ha cap garantia que en els anys vinents s'arribi al que s'ha pactat ara”, lamenta Anna Pérez.

Sense diners per pèrdues i danys

Una de les grans decepcions de la COP26 ha sigut, novament, per qüestions econòmiques. Dins del món del canvi climàtic hi ha tres grans vessants: la mitigació, és a dir, com reduir les emissions; l'adaptació, com ens adaptem a aquells impactes que ja estem patint; i les pèrdues i danys, que es dona quan hi ha una catàstrofe tan gran que és impossible adaptar-s'hi.

“Hi ha diners destinats per a mitigació i adaptació, però no hi ha diners posats per a pèrdues i danys. Es tracta d'un mecanisme que va néixer fa molt poc, i els països més rics no tenen ganes de donar més diners”, denuncia l’ambientòloga. Es tracta d’una de les grans demandes per part dels països més vulnerables, però que, per culpa del bloqueig dut a terme pels EUA i la UE, l’únic que s’ha aconseguit és que s’han compromès a parlar-ne l’any vinent.

La fi del carbó i dels combustibles fòssils

En un primer moment, el text resum de la cimera prometia l’eliminació del carbó com a font d’energia, així com que es retiressin els subsidis als combustibles fòssils. Un text que en primer terme prometia molt, però que, un cop presentades les diverses revisions, va acabar decebent el sector verd. L’apunt final, molt diluït i amb molta menys força que l'original, es limita a posar en relleu la necessitat d’una reducció de l’ús del carbó i l'eliminació dels subsidis als combustibles fòssils ineficients.

D'entrada pot semblar que no està tan malament, tanmateix, aquest escrit presenta dos problemes significatius. El primer és que no s’ha matisat en quin percentatge cal reduir l’ús del carbó, cosa que deixa un ampli marge de maniobra als països per “reduir” el seu ús de carbó. En segon lloc, el fet que no hi hagi una definició internacional que digui què és ineficient, fet que obre la porta a una interpretació molt variada.

Protecció dels embornals

Per la seva banda, Irma Ventayol remarca en la columna de positius el que fet es mencioni “la importància dels embornals i de la seva conservació, protecció i restauració; la rellevància de conservar l'estructura verda i els ecosistemes marins, de protegir-los i restaurar-los”.

La directora de l’oficina de canvi climàtic i sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona fa èmfasi en el paper dels embornals, responsables de la desaparició d’un contaminant de l’ambient, quant a contribuents a equilibrar les emissions. “Quan diuen que el 2050 s'haurà de ser neutre en carboni no vol dir que s'hagin de fer zero emissions, sinó que el que es genera quedi absorbit per aquests embornals”.

Promeses en paral·lel

Més enllà del que és estrictament la COP26, s’ha aprofitat la reunió dels països que suposa la cimera per donar veu a diversos projectes paral·lels en pro del medi ambient. Aquest any, un dels més rellevants és el del metà. Liderat pels EUA i la UE, el pacte signat per quasi un centenar de països parla d’una reducció del 30% de les emissions de metà de cara al 2030.

Si bé Anna Pérez alaba aquesta iniciativa, assegura que la més interessant ha sigut la BOGA, una coalició per acabar amb el gas i el petroli, en la qual els països signataris es van posar una data límit per deixar d'utilitzar combustibles fòssils.

Una problemàtica permanent

Obviant tots els punts forts i tots els punts febles de la COP26, és possible que el problema no sigui exclusiu d’aquesta cimera. "Tinc la sensació que cada vegada anem dilatant les coses en el temps quan aquest tema és molt urgent; no sé si les COP són la solució a l'emergència climàtica, perquè són lentes i perquè cal fer un canvi de sistema brutal, fer un canvi del sistema econòmic i energètic mundial. Es tracta d'una transformació molt difícil, i una transformació que necessitem d'aquí a 8 anys", conclou la directora de l’oficina de canvi climàtic i sostenibilitat.