Reportatge sobre l'amenaça del Coronavirus als camps de refugiats de les illes de Grècia
Publicat el 02 de maig 2020

Rentar-se les mans constantment, mantenir un metre de distància, consultar el metge si hi ha símptomes. Són algunes de les recomanacions de l’OMS des que es va començar a parlar de la propagació del virus Covid-19. Però, què passa si les condicions de vida d’una persona no permeten, ni tan sols, cuidar les condicions de salut més bàsiques? Parlem de les condicions que viuen les persones que es troben refugiades als camps de les illes gregues.

La situació ja hi és, amb o sense coronavirus, insalubre. Amuntegament, manca d’aigua i serveis mèdics amb un equip molt limitat: és  el dia  a dia dels camps de refugiats insulars grecs, unes condicions en les quals qualsevol malaltia esdevé quasi imparable. Per això, en el moment en què a les televisions es va començar a parlar del nou coronavirus, les ONGs i les diferents organitzacions que coordinen els camps ja en temien l’arribada. Si una malaltia nova entra en un espai on ja costa tenir-hi la higiene mínima i les vacunes més comunes, és qüestió de poc temps i d’un seguit d’accions arbitràries que l’amenaça esdevingui un problema real i de gran magnitud. A tot això, les mesures de la Unió Europea per intentar pal·liar l’amenaça arriben amb comptagotes.

Les condicions "normals" d’un camp de refugiats
La vida en un camp de refugiats ve marcada per l’amuntegament de persones, la manca d’higiene i, sobretot, la desesperació de no saber. No saber quan en podran sortir, no saber què passarà l’endemà. Una ignorància tintada de por, perquè als mateixos camps moltes vegades hi ha violència, alimentada per unes condicions que durien qualsevol ésser humà fins a límits insospitats. En unes circumstàncies així, la malaltia és a l’ordre del dia. És per això que la feina d’organitzacions com ara Metges Sense Fronteres (MSF) o Medical Volunteers Internacional sigui altament necessària. 

Així mateix, les condicions de treball d’aquests voluntaris són molt difícils, en la línia de com és la vida per a les persones que viuen als camps. “Normalment, som capaços de donar medicació comuna, però els nostres recursos són molt limitats”, explica Medical Volunteers Internacional al Diari de Barcelona, en relació als camps de Lesbos. “Hi ha només un hospital molt petit a l’illa, i no té la capacitat ni la possibilitat de fer exàmens complexos. Els pacients que necessiten cures poc comunes o complexes han d’esperar a arribar a Atenes per ser examinats adequadament, i això pot trigar mesos en molts casos”. 

A banda d’això, la propagació de qualsevol tipus de malaltia és assegurada, com per exemple passa, segons comenta l’ONG, amb la sarna: "una gran preocupació, perquè és molt complicat lliurar-se’n; tota la roba, llençols i mantes, qualsevol material infectat, ha de ser canviat o netejat, i això és molt difícil d’arreglar”. És el mateix que passa amb malalties per a les quals ja existeix vacuna, com ara l’hepatitis A o el xarampió. Raó per la qual MSF acusa de negligència el govern grec per no facilitar l’accés dels refugiats a l’atenció mèdica pública.

 

Camp de refugiats de Moria, Lesbos. Foto: Orya

L’amenaça de la Covid-19 als camps de refugiats
Aquesta mateixa ONG alertava que seria impossible contenir l’epidèmia del Coronavirus si arribava als camps: “Encara no hem vist un pla d’emergència versemblant per protegir i tractar les persones que viuen en aquests camps en cas d’epidèmia”. Les condicions d’amuntegament, la falta de serveis de sanejament i l’accés limitat a atenció mèdica impliquen que el risc de propagació de la Covid-19 entre els refugiats sigui extremadament alt. 

Amb l’arribada de la crisi del Coronavirus a alguns camps, com el de Moria a Lesbos, es va procedir al seu confinament. Diverses ONGs van unir forces per intentar controlar mínimament l’amenaça i donar suport a l’EODY, el proveïdor sanitari grec dels camps, en la tasca de fer un triatge per tal d’identificar ràpidament els pacients amb Covid-19 i isolar-los. La tasca l’haurà de dur a terme MSF, però aquestes mesures encara no s’han pogut començar a implementar perquè encara no s’ha creat l’espai condicionat per fer-ho. 

De moment, explica Medical International Volunteers, examinen tots els pacients que arriben a la clínica per tal de saber si tenen o no el nou Coronavirus; una feina certament feixuga ja que la majoria dels refugiats que van a la clínica ho fan amb tos o febre a causa de les condicions de vida. Aquells que consideren que tenen els símptomes més severs de Covid-19 són enviats a l’EODY, on es decideix si una persona ha de ser traslladada a l’hospital per fer-li el test. Tanmateix, l’hospital no disposa de l’equip per examinar les mostres, així que s'han d'enviar a Atenes. 

Metges Sense Fronteres assegura que és qüestió de temps que la malaltia s'escampi pels camps, i demana l’evacuació immediata de la població d’alt risc, gent gran i persones amb malalties cròniques, cap a llocs on es puguin aplicar les mesures preventives adequades. 

 

Acció de Medical Volunteers International durant la Covid-19.
Foto: Medical Volunteers International

Treballadora sanitària de Metges Sense Fronteres prenent la temperatura a un noi al camp de Moria, Lesbos. Foto: Metges Sense Fronteres

La resposta de la Unió Europea
Una portaveu de la Direcció General de migració de la Comissió Europea assegura al Diari que estan en constant contacte amb les autoritats gregues. S’ha acordat un pla d’emergència per respondre a l’arribada del coronavirus a les illes. Un pla que, asseguren, ja és en marxa. Una de les línies és el transport de persones vulnerables -de les quals se n’han identificat 2.000- a hotels buits o d’altres allotjaments temporals, per evitar la infecció. Tanmateix, aquest pla encara no s’ha dut a terme, tot i que esperen tenir-lo enllestit ben aviat. El que sí que s’ha fet és el trasllat de menors no acompanyats dels camps a altres països de la Unió Europea, especialment a Alemanya. Una altra línia és proveir els camps amb treballadors sanitaris i nou equipament, una acció que és exclusiva de la situació pel coronavirus i sense precedents tot i les circumstàncies que es viuen normalment als camps.

Així mateix, els refugiats que siguin aïllats en aquests hotels per prevenir-los de la covid-19, es trobaran en terra continental europea. I respecte d'això, la Unió Europea explica que, a banda de les mesures preventives pertinents contra el nou coronavirus, també s’aplicaran controls d’entrada i sortida, i recalca que aquests aïllaments es duran a terme en àrees separades, seguint protocols semblants als que tenen els camps, i que se seguiran examinant les demandes d’asil d’aquestes persones.

Tanmateix, a la pregunta sobre la durabilitat d’aquesta mesura i a les accions que es prendran amb aquestes persones transferides fora dels camps un cop la crisi estigui controlada, la portaveu de la Comissió respon que la mesura actual “és part d’un pla d’emergència per respondre al Coronavirus, i no se n'ha decidit encara la seva duració”. Tampoc responen a la qüestió de quin estatus tindran els refugiats duts fora dels camps grecs, però sí han assegurat que en cap cas s’està plantejant reallotjar la resta de persones dels camps en cap altre país de la Unió Europea.  

Aquesta resposta, suposadament imminent, no és suficient per rebaixar la tensió que viuen les persones que es troben als camps. El passat 19 d’abril es va produir un foc en un dels camps més grans de l’illa de Quios: va ser la conseqüència d’un seguit de protestes que els habitants d’aquell camp van protagonitzar com a resposta a la mort d’una refugiada iraquiana que havia donat positiu en Coronavirus, però que va ser retornada al camp un cop es va determinar que estava curada.

“Res no és normal al camp de Moria”
Així doncs, de moment, l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) ha identificat les persones amb alt risc que es troben vivint als camps, però no ha procedit a fer-ne una evacuació. És per això que moltes famílies refugiades van decidir sortir dels camps -fins i tot abans que s’establís el confinament- per por a la malaltia, coneixedors del risc que suposava viure amb l’amenaça del virus en uns camps amb situacions com les descrites. És el cas d'Orya, un periodista afganès que, junt amb la seva família, va viure refugiat set mesos al camp de Moria, a l’illa grega de Lesbos. Va decidir marxar a Atenes quan va veure que la situació es podria tornar insostenible. 

Mitjançant missatges de veu explica que la situació al camp ja de per si és insostenible: “Res no és normal al camp de Moria”. Relata cues enormes per anar als lavabos i per aconseguir la ració de menjar (poc més que un grapat d’arròs) que pertoca a cada família. Moria, on viuen actualment unes 20.000 persones, tot i estar condicionat només per 2.000,  és un dels camps que més crítiques ha rebut internacionalment. Només cal fer-ne una breu cerca a Google: “Moria, la cruel benvinguda  d'Europa als refugiats" “El camp de refugiats de Moria, un carreró sense sortida", “Moria, l'infame camp de refugiats a les portes d'Europa".  

Sanitàriament parlant, les mancances són encara més grans. Orya explica com a la clínica del camp hi falten moltes medicines i que no hi ha tractament per a la majoria de malalties: “Beu aigua, això és tot el que et diuen”. I, de fet, l’únic hospital que hi ha a tota l’illa, a Mitiline, i on els refugiats poden anar a rebre certs tractaments, tampoc està preparat per a la cura de moltes afeccions. Però, amb el confinament dels camps, l’opció d’acudir a un hospital exterior ara és inconcebible. 

Amb l’arribada de l’amenaça de la Covid-19, el camp de Moria ha estat confinat i ja no es permet als refugiats sortir-ne. Però malgrat el tancament, sí que hi ha entrat la por. Les persones que hi viuen ho fan aglomerades, “no hi ha espai entre la gent, i ara la tensió és desmesurada, les circumstàncies són insalubres, i la gent té molta por del virus”, denuncia Orya.  

L’afganès, aprofitant que prèviament ell i la seva família havien rebut el permís per part de l’oficina d’asil per poder sortir de Lesbos, va decidir anar a Atenes en el moment en què es començaven a sentir notícies que el virus havia arribat a Grècia. Després d’intentar marxar en vaixell (l’opció més barata) i fracassar tres vegades perquè la policia els barrava el pas, va contactar amb una germana seva que viu a Alemanya. Ella li va enviar diners per poder volar fins al continent.

Ara fa uns mesos que viuen a Atenes. “Ara visc aquí, però estic sol. La UE no sap on sóc perquè totes les oficines són tancades, i tampoc puc rebre diners perquè no tinc obert el meu compte del banc”. Són coses que normalment es posen en marxa en el moment en què algú rep el permís d’asil. Però en el seu cas no ha pogut ser: totes les oficines estan tancades pel confinament. 

A més, Orya no pot treballar perquè necessita molts altres permisos que tampoc li van ser concedits en el seu moment. Així, es troba a Atenes, en estat de confinament, amb la seva dona i les seves dues filles. L'ACNUR li envia alguns diners, però són quantitats amb les quals una família difícilment pot viure: 150 euros per adult i 50 per nen, cada mes. “Tant de bo el problema del coronavirus acabi aviat, i tornin a obrir les oficines. Tant de bo els europeus obrissin les fronteres i poguéssim anar a Alemanya”, rebla.

 Camp de refugiats de Moria, Lesbos. Fotos: Orya.

I les persones que es queden als camps?  
Metges Sense Fronteres assenyala que les condicions de vida dels refugiats als camps fan que siguin més vulnerables que la resta de la població a l'hora d'encarar la Covid-19. Acusa Europa: “Forçar les persones a viure en camps superpoblats i sense les mínimes mesures d’higiene, com a part de la política de prevenció d’Europa, sempre ha estat irresponsable. Però ara més que mai degut a l’amenaça de la Covid-19”. 

Les portes d’Europa són, ara per ara, un niu desastrós de malalties i tensió, i la Covid-19 és un esglaó més en l’escala de la mala gestió de la crisi dels refugiats. “Cada dia dels set mesos que vam ser a Moria les meves filles estigueren malaltes. Estic feliç de no ser-hi”, confessa l'Orya, malgrat la mala situació econòmica en què viuen. “Estic feliç de ser aquí a Atenes, però milers de persones encara es troben als camps. I estan en unes condicions terribles, que la Covid-19 no ha fet més que empitjorar. Penso que els països europeus haurien de fer alguna cosa. La gent necessita sortir com més aviat millor d’aquell lloc”, recorda. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —