La covid-19 agreuja el cercle viciós de la desforestació tropical
Per ACN
Publicat el 20 d’octubre 2020

Les pandèmies com la covid-19 poden convertir-se en un nou motor indirecte de la desforestació tropical. Així ho afirma una recerca internacional, amb experts de vuit països, on participen la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), i que s'acaba de publicar a la revista Perspectives in Ecology and Conservation. En l'estudi, liderat per la Universitat de Sâo Paulo (Brasil), participen investigadores del Brasil, Espanya, Estats Units, Austràlia, Regne Unit, França, Itàlia i la Costa d'Ivori. Els experts han comparat les imatges satèl·lit de la desforestació durant un període de quatre setmanes al 2020 amb les del mateix període del 2019 a tots els tròpics del planeta.

L'anàlisi, que s'ha difós a través d'un comunicat conjunt entre la UdL i el CTFC, proporciona evidències d'un augment immediat de la desforestació tropical a nivell mundial després de les polítiques nacionals i internacionals destinades a minimitzar l'impacte de la covid-19 sobre la salut humana.

Durant el primer mes després de la implementació de mesures de confinament a la població, es van detectar alertes de desforestació a 9.583 quilòmetres quadrats, gairebé el doble que en el mateix període de 2019, quan van ser 4.732 quilòmetres quadrats. En general, la pèrdua de massa forestal va augmentar un 63 % a Amèrica, un 136 % a l'Àfrica i un 63 % a l'àrea d'Àsia-Pacífic.

L'estudi també posa de relleu que les zoonosis aquelles malalties que poden transmetre's entre animals i persones com la covid-19 poden interaccionar de manera recíproca amb la salut pública, l'economia, l'agricultura i els boscos. Sergio de Miguel, investigador de la Joint Research Unit CTFC, agrotècnic i cap del Hub Global Forest Biodiversity Initiative (GFBI) a la UdL, apunta que han vist que es tracta d'un problema que s'està "retroalimentant a si mateix" i si no es redrecen les conseqüències a curt, mig i llarg termini de les mesures que es prendran com a societat global, hi ha el risc d'endinsar-se encara més en aquest "cercle viciós de desforestació i zoonosis".

El confinament no atura la contaminació

Tot i semblar que el confinament de la població ha suposat una ajuda per al medi ambient a escala global, l'investigador afirma que malgrat la reducció significativa de la mobilitat i activitat socioeconòmica, contràriament al que es podria esperar, la reducció en emissions de carboni i gasos d'efecte hivernacle, principals causants del canvi climàtic, "va ser relativament marginal". A més, tot i que els nivells de contaminació es van reduir en diverses zones del món, com a casa nostra, a les zones tropicals aquesta contaminació per partícules associades a la desforestació i als incendis "possiblement es va incrementar", afegeix Sergio de Miguel.

L'estudi també planteja diverses recomanacions, com ara centrar-se en els mitjans de subsistència de comunitats rurals i indígenes; integrar com activitat essencial la supervisió i el control del medi ambient per aturar la desforestació i la pèrdua de biodiversitat; preveure un augment dels incendis forestals i, per tant, tractar-ne tant les causes com les conseqüències i, per últim, fomentar les estratègies per impulsar els mercats legals de la fusta i les cadenes de subministrament i comercialització.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —