“No patiu, serà com una grip”, deia molta gent quan tot just començàvem a parlar del coronavirus. Poques setmanes abans de l’esclat de la pandèmia, polítics i epidemiòlegs miraven el virus de reüll. A l’ambient surava una certa preocupació, però encara no ens havíem alarmat. Ara bé, el 14 de març de 2020, a Espanya tot va saltar pels aires. Dos anys després, la sisena onada ha suposat un punt d’inflexió: ha estat l’onada de la immunització exprés i els símptomes lleus. Alguns experts plantegen la possibilitat de "gripalitzar" la covid durant els propers mesos, quan acabi l’onada de l’Òmicron.

La "gripalització" implicaria donar la pandèmia per acabada i començar a vigilar la covid com una malaltia respiratòria més, tal com passa amb la grip. Diversos epidemiòlegs coincideixen que aquesta normalització de la malaltia podria arribar aviat, però al mateix temps remarquen que cal actuar amb precaució.

El pediatra, epidemiòleg i investigador de l’ISGlobal Quique Bassat creu que “l’objectiu és fer-ho el mes d’abril” i entén que, ara, “encara no és el moment”. El metge i investigador Salvador Macip comparteix el parer de Bassat i es resisteix a posar una data concreta a la fi de la pandèmia.

Per la seva banda, l’epidemiòloga Sílvia de Sanjosé, que presideix el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la covid-19, considera que “s’han d’anar prenent mesures en funció del que observem en la infecció”. Al seu entendre, el coronavirus podria dur-nos un gir de guió i deixar en paper mullat qualsevol decisió presa.

Tornar a fer vida normal

“Acabarem no parlant del coronavirus, de la mateixa manera que quasi mai parlem de la grip”, assegura Macip. Socialment, la "gripalització" suposaria integrar la malaltia a les nostres vides quotidianes. El científic de dades Gerard Giménez explica que, “quan diem que la covid podria ser com una grip, volem dir que ja no s’imposarien gaires restriccions per controlar-la".

"Als hospitals, la malaltia continuarà sent un problema i, per això, fa temps que els polítics preparen un increment del personal sanitari". Ja ha passat al Regne Unit, i a Sud-àfrica han decretat la fi de la pandèmia perquè van detectar que la mortalitat ja no pujava. "És el que segurament acabarà passant aquí”, aclareix Giménez.

A grans trets, si es "gripalitzés" la covid, les mascaretes i les quarantenes deixarien de ser obligatòries i la gent contagiada només es quedaria a casa en cas que es trobés malament. Els engranatges socials tornarien a funcionar tal com ho feien abans del març de 2020.

Ara bé, segons de Sanjosé, és probable que algunes mesures, com les que afecten els viatges internacionals, es mantinguin actives igualment. És a dir, al seu parer, alguns països podrien continuar demanant la pauta completa de vacunació o bé un test negatiu per deixar entrar viatgers estrangers al seu territori. 

L'epidemiòloga també creu que, independentment de si s'acaba normalitzant la malaltia , "la idea que la mascareta és una barrera física eficaç en casos d'infecció respiratòria quedarà fixada en el nostre currículum".

Al cap i a la fi, la "gripalització" no deixa de ser una decisió política, que depèn sobretot del nombre de morts que un país estigui disposat a assumir. "No vull dir una xifra de morts assumibles, perquè cada mort s'hauria hagut d'evitar. El que passarà és que tolerarem una mortalitat semblant a la de la grip, és a dir, que es morin de covid persones grans o amb malalties cròniques greus", afirma Bassat. Al parer de Macip, la xifra de morts assumibles va molt lligada a la capacitat del sistema sanitari de cada país. "Si el sistema no se satura i la mortalitat és relativament baixa, s'acabarà acceptant", diu.

El mètode "sentinella"

Sanitàriament, Bassat creu que la "gripalització" suposaria “tancar els ulls i centrar-se només en els casos greus”. A efectes pràctics, això vol dir que el sistema sanitari ja no es dedicaria a assistir cada cas de covid, perquè no es detectarien tots.

Es prepararia una xarxa de "centres sentinella" arreu de Catalunya que s’encarregarien de fer proves a persones sospitoses de tenir el virus i de monitoritzar els casos greus. Quan hi hagués una onada en aquests centres, es podria extrapolar al conjunt de la població i aconseguir una imatge prou fidedigna de les infeccions reals. Es tractaria, doncs, d’un canvi radical en la manera de gestionar la malaltia.

“Podríem salvar mig milió de vides al planeta si portéssim mascareta contra la grip, però l’impacte que això tindria és superior al benefici social"

“El sistema ens alertaria de les pujades de casos i així podríem saber quines accions caldria prendre”, diu Bassat. De fet, la grip es controla amb aquest mateix mecanisme, sense unes mesures tan estrictes com les que s’han imposat durant la pandèmia del coronavirus.

“Podríem salvar mig milió de vides al planeta si portéssim mascareta contra la grip, però l’impacte que això tindria és superior al benefici social que representaria”, assegura Macip. L’investigador concreta que, en cas que finalment s’impulsi la "gripalització", els hospitals hauran de redimensionar la seva capacitat per adaptar-se a una nova malaltia més del catàleg. “Podrien coincidir onades de grip i covid”, hi afegeix. Tant Macip com Bassat recomanen estudiar cada any la necessitat de revacunar la gent vulnerable.

En aquest sentit, de Sanjosé posa de manifest la importància de la vacuna en relació amb el col·lectiu mèdic. “Abans de la pandèmia del coronavirus, el personal sanitari era més aviat reticent a vacunar-se de la grip”, segons l'epidemiòloga.  En canvi, reconeix que, després de més d’un any de campanya contra la covid, “la dinàmica de la vacunació s’ha consolidat entre metges i infermers”.

El perill d'una nova variant

No se sap del tot si pot haver-hi noves variants que obliguin la societat a fer marxa enrere. "Tot és possible. Aquest virus ens ha sorprès contínuament durant dos anys. Ara bé, és poc probable, perquè els virus evolucionen cap a l'augment de la transmissibilitat, i això fa que esdevinguin menys patogènics", comenta Bassat. Sanjosé hi afegeix que "el coronavirus té menys capacitat de mutació que el virus de la grip".

Per tot això, Macip creu que, en aquest sentit, podem estar relativament tranquils. Al mateix temps, però, afirma que sempre estarem exposats a l'arribada d'una variant greu contra la qual no estiguem protegits. Per argumentar-ho, recorda la pandèmia de la grip de l'any 2009. "Aquest risc continuarà existint, però ara, després de dos anys, el tindrem molt més present, i això farà que siguem capaços de controlar la situació amb més rapidesa", diu.

La "gripalització", un pas global

Els epidemiòlegs entrevistats defensen que un país no pot tirar endavant la "gripalització" sense comptar amb les perspectives del seu entorn. El passat 1 de febrer, Dinamarca va eliminar gairebé totes les restriccions contra la covid. Només va mantenir la quarantena de les persones positives. El Regne Unit planteja eliminar-la de cara a la primavera.

“Europa hauria d’avançar d’una manera homogènia cap a la ‘gripalització’, discutir-la a escala continental”, en paraules de Bassat. Tot seguit, puntualitza que, si no es fa així, no funcionarà. A més, reconeix que veu factible el procés a Europa i a Amèrica del Nord, però no pas a altres parts del món.

"És molt hipòcrita per part nostra anunciar que estem acabant la pandèmia", manifesta Bassat. Si tenim en compte que Àfrica té països amb només un 10% de ciutadania vacunada i Àsia registra més casos greus de covid a causa de la falta de recursos, l'escenari no és igual per a tothom.