La història i la geografia són dues eines que, juntes, ens doten de grans recursos per poder entendre el present. I, en els temps de pandèmia que ens ha tocat viure, cal fer-hi una mirada per recordar que, al llarg de la història, no només nosaltres ens hem enfrontat a això. La naturalesa dels humans, no directament egoista, però sí inconformista, la qual ens ha portat l'avenç i millora al llarg dels segles, també és una trava en el fet de voler assegurar de manera constant i il·limitada l'endemà.

Potser toca pensar que l'única manera d'assegurar l'endemà seria mirar cap enrere i provar de sortir-ne com menys malparats millor, aprendre. Vénen temps molt difícils, i tan fàcil com recurrent seria mirar la pesta de l'Atenes de Pèricles, on la por a la pandèmia i el càstig diví va acabar amb la victòria espartana; la pesta negra del segle XIV, importada a Occident de la mà del comerç, en què la globalització i el mercat es repeteixen com a factor de risc.

És un any per reflexionar, en el qual tot allò en què havíem assentat les nostres vides trontolla d'una manera més o menys còmoda. Una època de canvis que ens fa replantejar-ho tot en una societat líquida, esgotadora i esgotada.

Viatge pel Danubi

La història d'Europa pot ser explicada per la seva realitat geogràfica. De fet, el vell continent ja neix d'una construcció social i no geogràfica que vaticina la tendència que va dur Europa al llarg dels segles a ser el centre d'atenció global.

Si a Europa tenim paratges geogràfics que ens puguin parlar d'història, un d'ells, i potser un dels més importants, és el riu Danubi. Els seus 2.680 quilòmetres de recorregut des de la Selva Negra, a Alemanya, fins al delta del Danubi, al Mar Negre, el qual desemboca entre Ucraïna i Romania, són un recorregut testimonial de guerres, pandèmies, batalles, victòries i derrotes.

La ciutat del vals, capital d'Àustria, travessada pel Danubi, és també testimoni de la naturalesa humana al llarg de la història. Per això em va semblar interessant que, en temps d'incertesa, un bon viatge per plaer podria ser a l'antiga capital de l'imperi dominat per la dinastia dels Habsburg.

El turisme de masses ha destrossat les ciutats i ha tret el valor a l'arquitectura, a la màgia o al misteri de descobrir altres cultures. Per no parlar de l'impacte econòmic i social cap als veïns, ja que, a conseqüència del turisme, ha esdevingut una desigualtat cada vegada més visible i més estructural.

Però hi ha alternatives al turisme de masses, fins i tot, a les grans ciutats, i formes de justificar-se a un mateix el fet de necessitar agafar aire enmig d'una pandèmia mundial. L'Eurovelo, una xarxa de rutes transeuropees dissenyada per al cicloturisme i que recorre Europa a través dels seus 45.000 quilòmetres ja construïts fins a arribar als 70.000 quilòmetres, té un pas per tot el Danubi i, així mateix, per les seves capitals. És un exemple de com fugir de les grans massificacions, però també de com gaudir de l'entorn, de l'arquitectura, i de la història i la geografia.

Caminar per conèixer 

Nosaltres vam decidir fer el tram entre Viena i Bratislava, però caminant. En els pocs quilòmetres que separen les dues capitals (60), la història s'amaga a cada racó. La primera etapa, de Viena a Petronell-Carnuntum, està marcada per la geografia de la història antiga. A només 40 quilòmetres de Viena s'amaga una de les metròpolis més importants del nord de l'imperi romà, fundada per l'emperador Tiberi.

​​​​​​​

Unes línies més amunt feia referència a com Europa podia ser explicada a través de la seva geografia, i el Danubi de l'imperi romà és un bon exemple de com al llarg de la història s'ha utilitzat la geografia de l'entorn per delimitar les fronteres dels grans imperis, en aquest cas, Limes Alutanus i Limes Transalutanus.

La segona etapa destaca per l'arribada a Eslovàquia, un país fronterer amb Àustria on, a gran part del límit territorial, és el riu Danubi qui marca una frontera geogràfica i administrativa. El Castell de Devín, després d'una travessia boscosa amb un entorn marcat pel clima continental, se situa a la confluència entre el riu Danubi i Morava, una posició estratègica ja des del neolític, un període en el qual ja hi havia els primers habitants.

​​​​​​​

Aquesta posició, que permet controlar el comerç a través del Danubi, també va ser valorada pels celtes i pels romans, els quals ja havien construït fortaleses a la mateixa ubicació i on, entre les runes d'origen romà, es troba la primera església cristiana al nord del Danubi. El castell eslau va ser fundat durant el segle VIII. A pocs quilòmetres, uns 14, es troba Bratislava. Però jo no tenia la intenció de fomentar el turisme a les grans ciutats, les quals, sovint, ja parlen per si soles i no necessiten ser descrites en excés.

Europa en si és tot un reflex de l'ambició i de la naturalesa de l'home i, per això, com que aquesta ha estat potser una de les poques oportunitats de viatjar aquest 2020, necessitava mirar la història i la geografia, i entendre la deriva decadent cap a la qual ens dirigíem durant els darrers anys i l'oportunitat d'or que se'ns presenta en forma de virus per poder replantejar-nos-ho tot.