“Una persona gran sola a casa, truqun a la porta i li diuen: "Hola, soc el de les alarmes, vinc pel tema del robatori''. Aquesta és l'estratègia de venda que segueixen els comercials de Securitas Direct, segons el que explica Iru Moner, veí de Vallcarca, sindicalista i lampista del barri de tota la vida. Moner explica al Diari de Barcelona que coneix el modus operandi dels comercials de Securitas perquè sol anar a treballar a cases de veïns i ells mateixos li expliquen. A més, comenta que la gent del barri va començar a compartir històries i informació "sobre la campanya de por" de Securitas pels grups de Whatsapp on hi ha, almenys, 400 veïns.

“Els venedors localitzen les cases més antigues de la zona i espanten la gent gran perquè contractin les alarmes”. Aquesta estratègia d'espantar els més vulnerables és el que ha portat una veïna del barri a fer pintades als cotxes dels comercials de la companyia. “Fora espanta àvies” i “us forreu a costa de la por” són algunes de les frases que va escriure-hi.

Han vingut un parell de comercials d'alarmas a #Vallcarca i s'han endut unes cuantes bronques de veïnes i el cotxe ben guarnit...?????#1RegaloMiedo2VendoAlarmas#AsustaAbuelas#AlertaAntiocupas pic.twitter.com/P4FTrMfQ0y

— Iruberto (@moner80) November 5, 2020

Moner explica que va arribar un dia de treballar i es va trobar una veïna discutint amb els tècnics de Securitas. “Només venim a fer la nostra feina”, deien els treballadors de l'empresa a la dona. Va ser llavors quan una altra veïna, d'uns 30 anys, se'ls va acostar i els va pintar els cotxes. Moner els va fer fotos i les va penjar en les xarxes socials.

L'endemà, a Donosti, concretament el barri d'Egia, els veïns també van pintar els cotxes dels comercials de Securitas.

?Egia auzoan ikusita...
Beldurraren kontra, okupazioa aurrera! ? pic.twitter.com/l8FLWzNrzr

— Josu Kristo (@josukristo) November 6, 2020

Així va sorgir l'anomenat #SecuritasChallenge, una iniciativa a Twitter que fins i tot el Sindicat de Habitatge d'Eixample ha promogut mitjançant la publicació d'una llista d'indicacions per formar-ne part. Més de vuit sindicats veïnals de barris de Barcelona han repiulat la publicació.

? SECURITAS CHALLENGE?
⠀⠀⠀⠀
1️⃣ Tuneja el teu cotxe de Securitas Direct
2️⃣ Fes una foto
3️⃣ Penja-la a les xarxes amb el hashtag #SecuritasChallenge
⠀⠀⠀⠀
Etiqueta al teu sindi preferit i repta'ls a fer el mateix@habitatgevkk @observatoriclot

Decorem la ciutat! ⚡️? pic.twitter.com/vvXhqhkgSO

— Sindicat d'Habitatge Eixample Dret (SHED) (@SHEixampleDret) November 17, 2020

Les queixes dels veïns

Alberto Lopez, cofundador d'un estudi de disseny gràfic de Barcelona i veï de Cornellà de Llobregat, explica que “fa temps que els anuncis d'aquesta empresa es dediquen a escampar la por en lloc d'utilitzar idees més creatives. Com em va dir una amiga,"són uns espanta àvies”. Alberto explica que quan el comercial de Securitas va trucar la seva porta, li va dir educadament que no estava interessat a contractar els seus serveis. "Aleshores va intentar despertar la meva curiositat insinuant que havien passat "coses" a la meva zona; però tot el contrari, el que va despertar va ser el meu rebuig i li vaig tancar la porta”, assegura.

Són uns quants els usuaris que han denunciat públicament, a les xarxes socials, situacions similars:

Hola @SecuritasDirect, por favor, dejad de llamar a mi padre, de 80 años, para contarle historias falsas de sus vecinos que no han ocurrido nunca. Hoy os habéis despedido con un "ojalá que cuando le pase algo se pueda despedir de sus hijos". Si queréis os digo lo que pienso.

— Sara A. Pedraz ? (@misscassavetes) September 16, 2020

Davant d'aquestes acusacions el Diari de Barcelona ha intentat contactar en diverses ocasions amb el gabinet de premsa de l'empresa Securitas Direct, que efectivament ha atès les trucades, però a dia d'avui encara no ha donat cap resposta o explicació vinculada a aquests fets.

Denúncia pública amb precedents

No es tracta d'una denúncia nova. El 2017, ElDiario.es va publicar un reportatge d'investigació en dos lliuraments (el primer i el segon) a partir de la filtració d'un vídeo del gerent d'un dels equips de vendes, en què motivava els comercials a generar por per vendre. "Això serà aquí un himne, o posen l'alarma o no dormen, o posen l'alarma o no dormen". D'aquesta manera animava els treballadors durant la seva reunió matutina ,mentre que un d'ells el gravava d'amagat.

Segons ElDiario.es, la direcció de Securitas Direct va decidir tapar el cas i arribar a un acord extrajudicial amb el denunciant. La companyia d'alarmes va aclarir que l'extreballador que havia va gravat el vídeo va signar una clàusula de confidencialitat amb Securitas després que el vídeo es fes viral.

Fixació dels okupes en l'agenda mediàtica

Les notícies sobre ocupacions, robatoris a cases i aplanaments d'estatges han estat molt presents en l'agenda dels mitjans de comunicació des de fa mesos. La tensió social que ha creat aquest fenomen és, en qualsevol cas, favorable per a les empreses d'alarmes. “Com més corre la veu, més por tenen les persones que són més propenses a contractar serveis d'alarmes”, destaca Rubén Sánchez, president de Facua, organització de protecció als consumidors.

Sánchez explica que “hi ha hagut una inversió descomunal per part de Securitas en grans mitjans de comunicació, cosa que ha situat a l'empresa com un dels principals anunciants en els últims mesos". Tot i això, és prudent a l'hora d'atribuir a l'empresa una campanya mediàtica encara més profunda que alguns veïns sí que insinuen: "Desconeixem si les informacions que han transcendit de manera continuada en els mitjans sobre les ocupacions il·legals d'habitatge tenen res a veure amb la pressió de Securitas Direct”.

El que és evident, explica el president de Facua, és que “s'ha generat una campanya de por i això ha provocat que la gent contracti un servei que no li fa falta, que no necessita en absolut. Això és lamentable i cal combatre-ho amb dades i informació de qualitat”.

Tot i remarcar que Facua no disposa cap prova concloent que provi cap d'aquestes presumptes males pràctiques, sí que avisa: “si s'arriben reunir proves que demostrin que per vendre el seu servei falsegen la realitat, aleshores es podria denunciar per publicitat enganyosa”.