Un total de 387 periodistes han estat empresonats el 2020, 54 han estat segrestats i 4, desapareguts. Entre tots ells, el nombre de dones detingudes ha crescut un 35%, segons l’informe anual de Reporters Sense Fronteres (RSF), publicat ahir dilluns.

El nombre de presos s’ha mantingut estable malgrat l'augment significatiu d'atacs i arrestaments relacionats amb la crisi sanitària. L’any 2019 es van detenir 389 periodistes, 2 més que enguany i “un nivell històricament molt alt en tot el món” per l'ONG.

Per segon any consecutiu, els països que més periodistes han detingut han estat la Xina, amb 117, seguida de l'Aràbia Saudita (34), Egipte (30), Vietnam (28) i Síria (27), que en conjunt concentren més de la meitat dels professionals arrestats a tot el món.

#2020RsfRoudnUp:

3̳8̳7̳ journalists are currently detained

35% rise in number of women journalists held arbitrarily
There was a fourfold increase in arbitrary arrests of journalists during the Covid-19’s spread

54 are held hostage

4 are missinghttps://t.co/8XBWOtTVY3 pic.twitter.com/qptS7oWcYz

— RSF (@RSF_inter) December 14, 2020

Bielorússia, nou focus de detencions

El nombre de dones detingudes ha augmentat un 35%, ja que enguany s’ha privat la llibertat a 42 periodistes, en contrast amb les 31 de l’any passat. Malgrat que la paritat al món del periodisme encara "estigui lluny de les xifres desitjades”, Mayte Carrasco, vocal directiva de RFS, explica al Diari de Barcelona que hi ha més detingudes perquè cada cop hi ha més dones treballant com a periodistes o reporteres, en aquests països.

Les noves detingudes tenen com a origen principal Bielorrússia (4), un país que pateix una repressió als seus informadors sense precedents, després de les eleccions presidencials fraudulentes del mes d’agost passat, segons alerta RSF. “Ha sigut un any molt difícil allà per al periodisme. El que fan és detenir-los, els posen uns dies a la presó, els tornen a treure. Hi ha un moviment permanent. Llavors els fan un judici ràpid i els tornen a empresonar, aquesta és la dinàmica”, explica Carrasco.

Detencions per cobrir la pandèmia

Aquesta primera part de l’informe destaca l’augment de detencions relacionades amb la cobertura de la pandèmia de la Covid-19 i la crisi sanitària. Si bé a la majoria de casos els professionals detinguts es deixen en llibertat al cap de poques hores, encara avui hi ha 14 empresonats, dels quals la meitat corresponen només a la Xina, dos a Bangladesh i un a Birmània.

A l’Orient Mitjà, on diversos països van aprofitar l’epidèmia per reforçar el seu control sobre els mitjans de comunicació i la informació, tres periodistes segueixen detinguts pels seus articles: dos a Iran i un a Jordània. Al continent africà, un periodista de Ruanda també segueix a la presó per haver “violat oficialment les normes de contenció”, en informar sobre aquest tema.

Els arrestaments i les detencions arbitràries es van multiplicar per quatre entre el mes de març i el mes de maig, concreta RSF, unes dates que coincideixen amb l’esclat de la pandèmia arreu del món i amb l’adopció urgent per part dels països de mesures d’excepció que van contribuir a “confinar la informació”.

“Aquestes xifres també confirmen l’impacte de la crisi sanitària a la professió i el fet inacceptable que alguns dels nostres companys estiguin pagant amb la seva llibertat la recerca de la veritat”, diu el secretari general de RSF, Christophe Deloire. “Al voltant de 400 periodistes passaran les vacances entre reixes, lluny de les seves famílies i en condicions que posen en perill les seves vides”, detalla.

L'informe també mostra que almenys 54 periodistes estan retinguts actualment com a hostatges arreu del món, una xifra que ha disminuït un 5% respecte l’any passat. Després de l’alliberament d’un professional ucranià retingut per les forces separatistes prorusses a Donbass (Ucraïna), Síria, l'Iraq i Iemen són ara les últimes fàbriques d’hostatges del món per als periodistes.