Camp de rugbi
Per Marta Bieto
Publicat el 27 d’octubre 2020

16 de desembre de 1905. L'equip neozelandès de rugbi porta acumulant partits des que va començar la gira The Originals en terres angleses; i victòries, invictes des del seu inici el 8 d'agost després de derrotar a Devon, Cambridge, Escòcia, Irlanda, Munster i Anglaterra. No obstant això, encara queda un últim partit: Gal·les, el feroç drac vermell. I els jugadors porten sis mesos “lluny de les seves cases, deambulant per terres desconegudes”.

Un dur contrincant sumat a una afició gal·lesa imponent en les graderies va aconseguir intimidar la Haka, una cosa impensable per a tots els periodistes anglesos que van veure néixer en aquesta gira la llegenda dels All Blacks: 35 partits, 34 victòries i 1 derrota. “Els All Blacks van perdre així no sols el seu primer partit de la gira, sinó també el primer des que es van constituir com a selecció, la qual cosa tampoc va impedir que, una vegada dutxats, ingressessin al vestuari gal·lès i felicitessin personalment un a un als homes que havien fet història en derrotar-los.” Aquest és l'esperit del rugbi.

Fermín de la Calle (Jerez de la Frontera, 1973) ho descriu al detall a Amb fina desobediència. “Encertes a xocar la mà del rival que fa deu segons pretenia esbocinar-te sense aixecar a penes la mirada de les teves botes enfangades”. Ens endinsa en el món de la pilota ovalada. Ens fa aparèixer una nova porta, un nou camí que no havíem vist aparèixer a Espanya per la falta de patrocinadors i reconeixement mediàtic. De la Calle desobeeix les normes preestablertes i ens convida a un territori desconegut però apassionant. El rugbi.

Al llarg del text, veurem com recull la història i experiència rugbística més apassionant. Cròniques periodístiques, assajos i articles conformen un llibre que podria convertir-se en un divertit passatemps per als rugbiers durant aquests dies de restriccions. Però no sols és un llibre de temàtica esportiva, és també un manual de sensacions i emocions que es viuen dins i fora del camp, de l'ambient i esperit que l'envolta. Un passeig per la història del rugbi i amb cada “Des de dins” —els capítols del llibre— vivim o revivim el que és jugar un partit de rugbi amb el poder de les paraules i la màgia de la literatura. Un plaer que ens regala l'autor.

El lector se sorprendrà amb curiositats que no esperaria, ni de bon tros, que estiguessin recollides entre les seves pàgines. Qui s'imaginava que el creador del famós detectiu Sherlock Holmes, un estudiant de medicina anomenat Arthur Conan Doyle, seria un dels primers a abraçar aquest esport en les seves novel·les? O que el mateix Dumbledore de Harry Potter, l'actor Richard Harris, hauria jugat al Garryowne, el club irlandès que va popularitzar la puntada a seguir? Tampoc imaginàvem conèixer l'alter ego rugbístic d'Ernesto “Che” Guevara, anomenat Furibund Serna. I no cal ni dir com el rugbi va servir per “vitaminar una França alacaiguda després de la pèrdua d'Alsàcia i Lorena” el 1871, per la Pau de Versalles que va posar fi a la guerra franco-prussiana.

Per a tots els públics

Tot això conforma una infinitat d'històries i capítols meravellosos que ens faran vibrar i vitalitzaran els nostres dies davant la situació que estem vivint. I el millor de tot és que no fa falta ser un lector especialitzat ni saber jugar a rugbi per entendre allò que s'està llegint. Perquè una de les coses amb les quals ens delecta De la Calle a Amb fina desobediència és amb incisos i anotacions en abundància sobre la normativa del rugbi, posicions, jugadors o fins a aclariments per fer del rugbi allò comprensible per a tothom. Detalls que agrairan els lectors que no el coneguin i també els jugadors més novells.

I no podria ser un altre qui ho fes millor, perquè Fermín de la Calle és un mestre de les paraules, sense obviar, de l'afició i l'amor per aquest esport. El periodista porta 25 anys escrivint sobre rugbi en mitjans com ara AS, Eurosport, El Confidencial, Revista 22, Jot Down, Esquire i molts més. A més, és comentarista a Canal + i Eurosport i pot presumir de seguir en els camps "placant rivals que podrien ser els seus fills” malgrat haver sofert una fractura de fèmur.

En definitiva, fa falta desmarcar-se del que s'estableix, ser gamberro, com adjectiva l'autor al rugbi, i atrevir-se a provar coses noves per arribar a llegir literatura rugbística d'aquest calibre. Des del pròleg de Michael Robinson, el llibre t'atrapa per complet i no pots deixar-lo fins al final. No es fa pesat, al contrari, és un llibre curt de només 300 pàgines que et deixa amb ganes de més. De més vestuaris, de més camp i de més unió.

Perquè si alguna cosa caracteritza a aquest esport, a part de valors com el respecte, la perseverança i la solidaritat, és la unió. D'un esport elitista ha passat a ser un fil vermell que uneix a tantes persones. Com diu Robinson, el futbolista amb ànima de rugbier, a l'inici del llibre. Aquest és “el secret millor guardat de l'esport espanyol”. Perquè el rugbi, el del camp, s'acaba per a tots a una certa edat; però el rugbi, l'ànima d'aquest esport, es queda per sempre.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —