La primera família prehistòrica continua la recerca d’un espai segur on establir-se. El seu perillós viatge tocarà a la seva fi quan arribin a un idíl·lic paradís emmurallat on viu una família d’humans més “evolucionats” que ells.

Per norma general les segones parts no solen superar en qualitat a les originals i Los Croods 2: Una nueva era és la confirmació d’aquesta regla. Era molt difícil estar al nivell d’una primera pel·lícula que destacava per ser veritablement original i divertida. Aquesta seqüela, que reprèn la història on la va deixar la primera, té llums i ombres que val la pena comentar.

Sens dubte, la pel·lícula sobresurt en l’àmbit tècnic. Visualment la pel·lícula és impecable i el seu apartat artístic és senzillament fantàstic. El món que ens planteja, ple de color i detalls, sorprèn per la seva inventiva i meravellarà l’espectador des de l’inici de la proposta. Pel que fa a la qualitat i bellesa de les seves animacions, Los Croods 2: Una nueva era no té res a envejar a les pel·lícules del seu competidor principal, Pixar, ja que la tècnica és exquisita i el resultat, perfecte.

Però, posats a fer comparacions, Los Croods 2: Una nueva era no arriba ni de lluny a copsar la profunditat i la gran carrega emocional de les pel·lícules de Pixar. La seva senzilla trama i els seus personatges més aviat plans no deixen lloc a les diferents capes de lectura a les quals ens té acostumats el gegant de l’animació de Disney. La pel·lícula és divertida i agradarà els més petits de la casa, però no crec que arribi a encisar els adults com ho van fer Del Revés o la saga de Toy Story. En aquest sentit, a DreamWorks, l’estudi que produeix aquesta proposta, encara li queda una assignatura pendent. Comptat i debatut, el film no emociona i aquest és el seu major fracàs.

Humor per espolsar la mandra

Tot i així, la pel·lícula compta amb alguns elements humorístics dignes de menció, que pal·lien la manca de profunditat de la història. Les seves referències al nostre món modern passades per un filtre prehistòric al més pur estil de Los Picapiedra i els seus detalls enginyosos atorguen entitat a la pel·lícula. Per posar un exemple, l’àvia porta una perruca que en realitat és un animal volador i rep el nom de “Pelaso”. Són aquestes petites bromes les que conformen les arestes d’aquest món prehistòric tan particular i les que donen una pàtina d’originalitat a una trama que peca de mandrosa. Els conflictes entre els personatges són absolutament previsibles i els temes que tracta el film estan massa trillats, com l’amor juvenil o el pare que no vol que la seva filla marxi.

Aquesta manca d’originalitat es fa especialment pesada en uns primers 40 minuts on la pel·lícula no acaba d’arrencar. La presentació dels seus personatges no dona per a massa i la trama sembla que no va enlloc. Per això, és sorprenent que entrada la segona meitat del film, la proposta prengui un molt bon ritme i comenci a explotar els elements més enginyosos del seu fèrtil univers. En aquesta segona part del film, els personatges guanyen consistència i l’humor és el protagonista absolut. En conjunt, el que semblava que anava a ser una oblidable seqüela acaba per ser una proposta molt simpàtica.

Los Croods 2: Una nueva era s’havia d’enfrontar a la difícil circumstància d’estar a l’altura d’una molt bona primera pel·lícula i, encara que no superi a l’original, la proposta és entretinguda i crec que divertirà els més petits de la casa. Més enllà de les seves mancances argumentals, aquesta seqüela ens sorprendrà pel seu cuidat apartat tècnic i per la seva particular reimaginació de la prehistòria.

A més, els elements humorístics que omplen la pel·lícula faran somriure fins i tot al públic més exigent, els adults inclosos. L’humor salva la proposta, ja que equilibra la manca d’originalitat i profunditat de la història. En definitiva, tot i no inventar la roda, Los Croods 2: Una nueva era és una proposta molt a tenir en compte aquest Nadal si voleu anar al cinema en família i passar una bona estona.