Acció desenfrenada, gore, slapstick i una història d’amor. La nova pel·lícula de Takashi Miike és una bomba de rellotgeria que no us deixarà indiferents.

Un boxejador sense res a perdre i una prostituta drogoaddicta es coneixen una nit a Tòquio. La que anava a ser una nit normal s'acaba convertint en un malson, ja que, sense saber-ho, els dos joves es veuran involucrats en una trama criminal molt enrevessada: una carrera mortal entre dues bandes rivals, la yakuza i la triada xinesa, per trobar unes drogues robades.

Aquesta és la premissa de la nova pel·lícula de Takashi Miike, un film d’acció al més pur estil Tarantino, amb una violència que fa riure per la seva visceralitat i amb un humor hilarant que anirà in crescendo des del minut u. La trama absolutament pulp recorda a algunes pel·lícules dels germans Cohen, pel seu punt de comèdia d’embolics extremadament violenta. Cal remarcar, això sí, que Miike ofereix una mescla de gèneres que fan del film una obra completament original.

First Love transita entre la comèdia d’acció i la pel·lícula romàntica, passant per l’slapstick més salvatge. Aquest poti-poti de gèneres conflueix en una sèrie de seqüències d’acció esbojarrades que marcaran el ritme frenètic del film i faran pujar l’adrenalina dels espectadors exponencialment.

Pel que fa als personatges, els protagonistes fan una parella interessant, tot i que de vegades sembla que simplement estan allà per fer de contrapunt a les actituds homicides dels personatges secundaris. Val a dir que aquests personatges que envolten a la parella protagonista són el millor de la pel·lícula. Miike ens presenta una sèrie de criminals histriònics que són veritablement memorables.

L’assassina de la triada, la dona venjativa i, sobretot, el yakuza jove que fa veus de mafiós són alguns exemples d’un planter de personatges senzillament genial. És per això que la parella protagonista, tot i tenir un rerefons original, no pot competir amb la personalitat extrema de la resta de criminals que farceixen la pel·lícula; en més d’una ocasió es menjaran tot el seu protagonisme. Així i tot, la trama funciona perfectament: és impossible no empatitzar amb aquests dos joves enamorats que han de sobreviure a una nit mortal.

Recapitulant, l’humor negre i violent de Takeshi Miike és finíssim i davant d’aquest espectacle visualment impactant de vísceres i gore exagerat no podrem evitar riure en més d’una seqüència. Val a dir que en aquestes setmanes en què els cinemes fan la seva particular represa, First Love és una de les millors excuses per tornar a veure una pel·lícula a la pantalla gran. No us la podeu perdre.