Crítiques a la nova mesura que permetrà donar classe a ESO, Batxillerat i FP sense tenir el màster de professorat - Diari de Barcelona

educació
Crítiques a la nova mesura que permetrà donar classe a ESO, Batxillerat i FP sense tenir el màster de professorat
La ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha anunciat que es flexibilitzaran "de manera excepcional i limitada" els requisits per a l'exercici de la docència degut a la pandèmia
Fer classe en un centre educatiu no és una tasca fàcil i els professors necessiten, a més d'estudis superiors, coneixements de pedagogia, didàctica o unes pràctiques in situ. Permetre que un titulat sense més entri en una aula per solucionar un problema d'escassetat de docents no sembla satisfer la comunitat educativa.
La ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha anunciat que es flexibilitzaran, "de manera excepcional i limitada" per la pandèmia del coronavirus, els requisits per a l'exercici de la docència i no caldrà tenir fet el Màster de Formació de Professorat de Secundària (ESO) i Batxillerat, FP i Ensenyament d'Idiomes, conegut com a MAES.
És "una rebaixa" del que és la labor docent i provocarà que doni classe "gent que no ha trepitjat una aula", coincideixen en assenyalar degans d'Educació, professors, directors, orientadors i inspectors. La presidenta de la Conferència Nacional de degans d'Educació, Carmen Fernández Morante, expressa "perplexitat" quan les recomanacions internacionals incideixen "en reforçar la funció didàctica i pedagògica" a Secundària.
És "una agressió directa a la professió docent, als centenars de milers de titulats i estudiants del Màster de Secundària i a les universitats d'aquest país com a responsables de la formació inicial del professorat"
Considera que la mesura presa amb les comunitats és "una agressió directa a la professió docent, als centenars de milers de titulats i estudiants del Màster de Secundària i a les universitats d'aquest país com a responsables de la formació inicial del professorat". Els rectors del CRUE han recolzat aquesta opinió en un comunicat que han ofert al Ministeri per revisar aquesta nova mesura.
Fernández Morante també es pregunta on estan contractats els 114.799 professors que van acabar els seus estudis entre 2015 i 2019 i creu que una mesura com aquesta "apuntala la creença errònia que per ser docent només cal conèixer la disciplina".
Actualment, per ser mestre d'Infantil i Primària s'estudia Magisteri, que inclou matèries de pedagogia, sobre com motivar un alumne o com funciona un centre educatiu, entre d'altres. Si es vol impartir ensenyament a ESO, Batxillerat o FP es pot tenir una altra titulació superior, d'acord amb un decret sobre especialitats, però cal haver fet citat màster.
Coneixements teòrics però no pràctics
Eximir d'aquest màster, antigament anomenat CAP, Certificat d'Aptitud Pedagògica, fa que la persona que donarà classe no només no hagi rebut la part teòrica que comporta sinó sobre tot "la part pràctica, la important", tal com afirma Diego Redondo, director d'un centre educatiu públic. "Un futur professor ha de conèixer què és un centre educatiu, com funciona per fins, com funciona un claustre, un departament, una aula, com és la disciplina, com s'aplica un pla de convivència", entre d'altres, recalca Redondo.
L'anunci d'Educació "demostra una falta de planificació i previsió, ja que aquesta situació era esperable", afegeix. "Un químic sabrà molt de química però no necessàriament com transmetre-la als alumnes", argumenta Rodrigo, un orientador educatiu que ha estat deu anys com a professor interí i que subratlla la importància de saber gestionar "els diferents nivells de motivació dels alumnes". Rodrigo aboga perquè les comunitats facin més "llistes extraordinàries" amb professors o titulats amb el màster que no hagin opositat.
La docència, també precaritzada
"Falten docents des d'abans de la pandèmia de Covid-19" i acabar amb "la precarietat" dels contractes, recorda Rodrigo, que creu que la mesura de Celaá és "un pegat d'urgència". Coincideix amb ell la responsable d'Ensenyament de la UGT, Maribel Loranca, que malgrat veu "raonable" aquesta "mesura excepcional" en aquests moments, considera que la manca de professors es deu a "una falta de previsió" i a "les males condicions que s'ofereixen als docents", des de places a mitja o un terç de la jornada, sense estabilitat.
El responsable de Política Educativa de STES, José Ramón Merino, posa en dubte la legalitat d'eximir del màster per a la docència perquè es recull així a l'article 100.2 de la Llei Orgànica de l'Educació (LOE), i creu que s'ha revelat "imprevisió" des del Ministeri. Tanmateix, considera "antipedagògic" no tenir el citat màster ja que "t'ensenya a saber donar classe o a transmetre el coneixement, a vegades més important que el coneixement en sí, que el pot buscar l'alumne en un llibre o a Internet".
Des de la Unió Sindical d'Inspectors d'Educació (USIE), el seu portaveu, Javier Fernández Franco, diu que "no és cert que a Espanya no hi hagi suficients professors amb el màster de professorat", pel que la mesura és "precipitada" i "un error". Només veu aplicable aquesta exempció del màster "una vegada esgotades totes les vies ordinàries i sempre amb l'informe favorable de la inspecció d'educació per evitar que la mesura sigui un colador".

