Drama a Melilla, desesperació a Tunísia
Per EFE i Redacció
Publicat el 07 de maig 2020

Per la Faouzia, una mare tunisiana, el temps es va aturar el passat 27 d'agost quan el més petit dels seus fills, en Samir, de 25 anys, va explicar que el vol de vacances que havia agafat cap a Marroc en realitat formava part d'un pla per arribar a la ciutat autònoma espanyola de Melilla.

"Quan em va dir que estava a Espanya, vaig fer un salt d'alegria", rememora la dona, tot desafiant el confinament imposat pel govern tunisià per lluitar contra la Covid-19 i manifestant-se enfront del Ministeri d'Afers Exteriors al costat de familiars dels prop de 700 tunisians atrapats al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) de Melilla i que corren el risc de ser expulsats.

La Faouzia, que va explicar l'odissea del seu fill a Efe setmanes enrere al seu domicili al barri de Ettedhamen de Tunis, un dels més empobrits i deprimits de la capital tunisiana, va descobrir després la veritable situació del seu fill. Ara, i arran de l'estat d'alarma, viu amuntegat amb unes 1.600 persones en un espai concebut per a 780.

Faouzia al seu apartament de Tunis

"Va haver d'abandonar la universitat perquè no podia pagar-la i després va intentar treballar com a entrenador a tots els gimnasos que va trobar, es va postular per a policia i bomber, però el van rebutjar", afirma entre sanglots aquesta treballadora de la neteja casada amb un paleta que treballa "un dia sí i deu no", relata la seva mare.

"El seu somni és obrir el seu propi gimnàs, però en aquest país només pots aconseguir alguna cosa si tens diners, sinó, demana ajuda a Déu i asseu-te a esperar", es lamenta mentre contempla el seu llit buit.

L'itinerari de Samir s'assembla al de molts dels seus compatriotes, assetjats per una desocupació juvenil que arriba al 35 %. Segons xifres de l'Institut Nacional d'Estadístiques de Tunísia, prop de 3.500 tunisians van aconseguir arribar a Europa el 2019, mentre que 1.300 van perdre la vida durant el camí.

Mares també a Melilla
La Mounia, d'altra banda, es considera afortunada perquè va aconseguir entrar a Melilla juntament amb el seu fill des de la ciutat marroquina de Nador, després de desemborsar dos mil euros per dues targetes de residència, que va retornar al traficant una vegada va atravessar la frontera.

Arran de la guerra a Líbia, Tunísia ha esdevingut punt de sortida d'embarcacions cap a Europa

"Una ganga en comparació amb els qui paguen fins a tres o quatre mil euros", declara a Efe per telèfon aquesta auxiliar de radiologia que està atrapada al CETI de Melilla des de fa quatre mesos. Divorciada d'un tunisià amb el qual va viure a França fins al 2016, va tornar a Tunísia per cuidar la seva mare malalta i temps després va demanar un visat per tornar legalment a Europa.

"Però després de pagar 350 dinars (110 euros), ho van rebutjar sense donar-me cap explicació. El meu fill té el permís de residència francesa que expirarà a finals de maig i he de renovar-lo com sigui", afirma la Mounia. Viu al costat de set dones i els seus fills en una petita habitació del CETI, on la tensió ha crescut els últims dies, amb vagues de fam i altres mobilitzacions per protestar contra una expulsió eventual que tots temen.

Manifestació davant del ministeri d'Afers Exteriors tunisià. Vídeo: EFE

Text EFE: Natalia Román

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —