Cuba és l'únic país del món que disposarà d'una vacuna pròpia elaborada amb recursos i finançament estatals al 100%. Tindrà com a finalitat ser autosuficient per tal d'immunitzar la població, fet previst per al primer semestre del 2021. Cuba produirà 100 milions de dosis de vacunes, segons ha anunciat aquest 21 de gener el director general de l'Institut Finlay de Vacunas, Vicente Vérez Bencomo. El pla és vacunar els 11 milions d'habitants de l'illa, amb dues dosis per habitant i la resta vendre-les a altres països.

"No som una multinacional en què el retorn (econòmic) sigui la raó principal (...) funcionem a l'inrevés, creem més salut i el retorn és una conseqüència, mai en serà la prioritat", ha destacat Vérez. Al principi de mes, l'Institut Finlay de Cuba i l'Institut Pasteur iranià van firmar la cooperació per tal de realitzar a Iran la fase 3 de l'assaig clínic de la vacuna més avançada de les quals prepara el país; la Soberana 2. 

Els investigadors de l'illa caribenya preparen quatre candidates com a vacuna per a la Covid-19. Dues d'aquestes vacunes, la Soberana 1 i la Soberana 2, desenvolupades per investigadors de l'Institut Finlay, majoritàriament dones i amb col·laboració amb altres centres, entraran en fase tres en les properes setmanes. Gràcies als bons resultats obtinguts en les fases 1 i 2, segons el doctor Chiodo, l'únic investigador no-cubà que ha participat en el desenvolupament. 

L'immunòleg italià, Fabrizio Chiodo, és professor de química a la Universitat de l'Havana. Després de dotze anys a l'estranger, amb un doctorat a Donostia i una beca postdoctoral a dos hospitals holandesos, ha tornat a Itàlia on ha aconseguit una plaça fixa com a investigador al Consell Nacional d'Investigació italià (CNR) l'octubre del 2020. La seva trajectòria professional està lligada a Cuba des del 2014, quan va començar a col·laborar amb l'Institut Finlay de Vacunas en conèixer el seu director, el Dr. Vicente Vérez Bencomo. 

La seva especialitat és la interacció entre patògens i el sistema immunitari. "En el meu camp d'investigació, els carbohidrats, els cubans són les estrelles. El vaig conèixer a conferències internacionals en les quals Vicente era el convidat número u i vam començar a col·laborar". Chiodo ha participat en el disseny de les vacunes Soberana 1 i 2. 

Com funcionen?

Són vacunes de subunitats basades en proteïnes. Aquestes vacunes es troben a mig camí entre les genètiques i les de virus inactiu. Les genètiques, com les de Pfizer i Moderna, es basen en la nova tecnologia de l'ARN missatger, és a dir, injecten el material genètic que els indica les instruccions a les cèl·lules per tal de crear les proteïnes del virus que desperten la immunitat. L'altre extrem és el de les vacunes clàssiques, que injecten el virus inactiu o atenuat per despertar l'acció del nostre sistema immunitari. 

Les vacunes de subunitats, en canvi, injecten una proteïna del virus. És el cas tant de la Soberana 1 com la Soberana 2 i d'altres que estan en fase 3, com l'estatunidenca Novavax i la del centre rus Institut Vector. Actualment, de les 63 vacunes que es troben en assajos clínics en humans, les basades en proteïnes en són el 30%. 

Soberana 1 

Aquesta vacuna conté una part de la proteïna del virus anomenat RBD per les seves sigles en anglès, Receptor- Binding Domain, situada a l'extrem de les espícules, que són les parts de l'enbolcall del virus que les fa servir per a adherir-se a les cèl·lules del nostre cos i entrar-hi. També és en el que es fixa el nostre sistema immune per tal de desencadenar la resposta. La vacuna uneix la proteïna RBD amb altres ingredients anomenats adjuvants, que fan que la nostra resposta sigui més gran. En el cas de la Soberana 1, l'RBD s'uneix com la vesícula de la membrana externa del meningococ B que és la base de la vacuna cubana VA-MENGOC-BC. "Aquesta vacuna és única en el món i s'utiliza a Cuba amb nens i lactants des de fa 20 anys. És una formulació ja feta, només hem canviat la proteïna i això ens ha donat molta seguretat", explica el Dr. Fabrizio Chiodo. 

Soberana 2
En el cas de la Soberana 2, es tracta d'una vacuna conjugada. S'uneix al toxoide tetànic, la base de la vacuna contra el tètanus i també utilitzat com a base d'altres vacunes cubanes, com la desenvolupada contra Haemophilus Influenzae tipus B, QuimiHib, la primera vacuna sintètica de la història, com es va publicar el 2004 i que avui dia segueix sent l'única. "Igual que Soberana 1, s'utilitzen plataformes vàlides i utilitzades en nens i nadons, estables a temperatura ambient i que es poden conservar a la nevera. Aquesta característica és fonamental en una vacuna que fabriquem i administrem a una illa del Carib", afegeix l'immunòleg. 

Les compartimos las diferencias entre #Soberana01 y #Soberana02.
Ambas son #Vacunas cubanas contra la #COVID19, con registros para ensayos clínicos del @FinlayInstituto de @BioCubaFarma, con colaboración de @centro_cim, @UdeLaHabana y otros centros del sector. #CienciaCubana pic.twitter.com/Jhp0wkgrJD

— Instituto Finlay de Vacunas (@FinlayInstituto) October 27, 2020

A més, el país disposa de dues més candidates de vacuna contra la Covid-19, elaborades al Centre d'Enginyeria Genètica i Biotecnologia de Cuba: Abdala i Mambisa. L'última d'aquestes dues, s'aplicarà de forma nasal i totes dues es troben en fase 1 dels assajos clínics. 

Quan estaran disponibles?

El 28 de desembre, el govern de Cuba va emetre un comunicat en què s'anuncien els estats dels assajos clínics. "Totes dues han demostrat confiança en quant a seguretat i resposta immune. Soberana 02 especialment, per les característiques, ha demostrat una resposta immune primerenca (als 14 dies), la qual cosa permet passar a la fase 2 d'assaig clínica de forma més ràpida". Divendres es va anunciar una aliança amb l'Iran, la qual cosa farà que, a les 150.000 persones que participaran a l'Havana, s'hi sumin ciutadans iranians, degut a la baixa prevalència de la Covid-19 a la població cubana. 

Es preveu acabar la fase 3 el març i l'abril, i que d'aquí als primers sis mesos del 2021 estigui vacunada tota la població cubana

Això es deu al fet que és necessari un grup control durant la pandèmia per veure qui està protegit i qui no hi està. La fase 3, que mesura l'efectivitat de la vacuna després d'haver comparat la seguretat i la immunogenecitat en les fases un i dos, pot començar en poques setmanes, segons l'immunòleg, que assegura que aviat es publicaran els resultats de les primeres fases dels assajos clínics, que de moment són molt satisfactoris. 

Cal tenir present que l'illa ha detectat fins ara un total de 24.105 casos i només 208 morts d'una població superior als 11 milions d'habitants. Aquesta dada representa un nombre de morts 18 vegades inferior a la mitjana mundial. Segons el Dr. Chiodo això es deu al fet que a Cuba hi ha coneixement i una confiança molt gran en la ciència i la medicina. És el país que compta amb el nombre més gran de metges per habitant. Són metges que han conegut també el virus d'ebola a Àfrica, porten molts anys lluitant contra altres virus com el dengue i tenen un pla pandèmic molt efectiu.  

Cuba té la capacitat tecnològica i productiva per subministrar vacunes per tot el país, i és molt probable que ajudi altres països del sud global, per la qual cosa la producció també es podria estendre a altres llocs. Es tracta de les úniques vacunes de Llatinoamèrica i les úniques del món totalment públiques. Això és, en part, una de les coses que va fer que Fabrizio Chiodo s'interessés en treballar amb Cuba. 

"Sempre he pensat que m'agradaria col·laborar amb un país en el qual des del punt de vista farmacèutic és tot públic. Quan vaig estudiar t'explicaven que no és possible dur a terme un assaig clínic sense passar per una empresa farmacèutica. Només s'admetia una excepció: Cuba"

Tot això malgrat el bloqueig

El bloqueig contra Cuba imposat per els Estats Units dificulta la vida dels cubans des del 1962. Es tracta d'un embargament econòmic, comercial i financer que asfixia econòmicament la nació caribenya i és el principal obstacle per al desenvolupament del país, segons el Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba.

Cada any, des del 1992, l'Assemblea General de les Nacions Unides rebutja simbòlicament, de manera quasi unànime, l'embargament, amb els únics vots en contra del mateix Estats Units i d'Israel, als quals en la última votació el 2019 se'ls va sumar el vot de Brasil.

La consideració de projecte de resolució contra l'embargament a Cuba el 2020 es va ajornar per al maig del 2021 degut a la situació epidemiològica. Però la Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans va demanar l'abril als Estats Units que aixequés l'embargament, argumentant que, davant un repte de la magnitud de la pandèmia de la Covid-19, no s'hauria de privar a ningú de cures mèdiques vitals. 

Els Estats Unitats han ignorat la crida malgrat que els experts de les Nacions Unides van expressar que els preocupava particularment "el risc que corren el dret a la vida, la salut i altres drets fonamentals dels sectors més vulnerables de la població cubana, i entre altres, les persones amb discapacitat i els ancians, que estan exposats a perills més grans quan contrauen el virus". 

"Fabriquem vuit de cada deu vacunes que utilitzem en el programa d'immunització i en tenim una àmplia experiència en el desenvolupament i en la producció. Treballem de manera accelerada per complir tots els passos i estem creant condicions per produir-les a gran escala. Potser no som els primers en tenir la vacuna a nivell mundial, però sí serem dels primers en aconseguir una àmplia cobertura de vacunació a la població"