Freaky
Per Pablo Mérida
Publicat el 15 de maig 2021

La Millie és una noia que està a l’últim curs d’institut i té els típics problemes d’una noia de la seva edat: la família no la deixa respirar, no és gaire popular, el noi que li agrada no li fa ni cas i... un assassí en sèrie s’intercanvia el cos amb ella! La Millie només tindrà 24 hores per recuperar-lo abans que el canvi sigui permanent. 


Slasher amb gir

Christopher B. Landon va firmar fa uns anys Feliz día de tu muerte (2017), una comèdia de terror en què mesclava la premissa d’Atrapat en el temps (1993) amb el gènere de l'slasher (la protagonista estava atrapada en un bucle temporal en què un assassí intentava matar-la). La pel·lícula va ser un èxit. Amb Este cuerpo me sienta de muerte torna a repetir la jugada canviant de premissa: Landon recupera el concepte del “canvi de cossos”, que es va posar de moda amb pel·lícules de tall familiar com Ponte en mi lugar (Freaky Friday en la versió original en anglès).

La particularitat del film en qüestió és que el canvi de cossos es produeix entre una adolescent i un assassí. Landon se sent a gust en el gènere de l'slasher i li aconsegueix donar el seu toc personal, ja que reimagina el joc de la caça de la víctima, però mantenint-ne l'esperit original. En aquest sentit, la pel·lícula no decep; els fans del gènere rebrem el que estem esperant: sang i fetge. Prepareu-vos per riure amb el gore dels esbojarrats assassinats que farceixen la proposta.  

Un Vince Vaughn estel·lar

Val a dir, però, que el gore, que a priori és el reclam principal del film, queda relegat a un segon pla quan el personatge de la Millie entra al cos de l’assassí, ja que els moments veritablement divertits es produiran amb l’intercanvi de cossos. El conflicte de la Millie està molt ben plantejat: la protagonista s’haurà d’acostumar al cos gegantí del seu atacant, haurà de convèncer els amics que ha patit una maledicció, s’haurà d’enfrontar al seu propi cos, etc. Tot això està presentat amb un to humorístic ben afinat.



Vince Vaughn, l’actor que dona vida (i cos) a l’assassí, és l’artífex que tot aquest conflicte sigui tan divertit. La seva interpretació del personatge de la Millie, sense caure en la paròdia, és un espectacle d’hilaritat constant. Veient el film de Landon no podia evitar recordar l’esfereïdor personatge que encarnava Vaughn a Brawl in Cell Block 99 (2017), que contrasta completament amb la dolçor de la nostra protagonista. Vaughn és un actor polifacètic amb una gran capacitat per adaptar-se al registre de cada proposta. Personalment, crec que és la veritable ànima de la pel·lícula.   

Més enllà de la premissa

Així i tot, la pel·lícula compta amb un problema greu. Landon ens ofereix una premissa que funciona com un rellotge, sí, però la història que en construeix al voltant podria haver destacat molt més si hagués fugit dels tòpics en què es fonamenta. Per començar, el personatge de la Millie és un clixé amb potes. La vida a l’institut, els amics, la família i tots els elements que envolten la protagonista segueixen la mateixa línia de buidor. Arran d’això no s'acaba d’esprémer tot el suc a la premissa i a les possibilitats del personatge de la Millie-assassí. En altres paraules, la pel·lícula perd potencial còmic i emotiu.

La qüestió és que de vegades el guió transcendeix el tòpic mandrós amb cert èxit. Arran d’algunes escenes es plantegen reflexions interessants sobre el gènere i la sexualitat, que atorguen una certa profunditat i rellevància a la història. Malauradament, es poden comptar amb els dits d’una mà i queden eclipsades per un mar de banalitats, que encara es fan més evidents després de veure que el film té potencial per ser alguna cosa superior.  



Realment, no sé si Landon confiava massa en la premissa o si no hi confiava prou, però si hagués apostat per construir una protagonista menys estereotipada —donant-li, així, més material a Vaughn— i hagués analitzat amb més detall i profunditat les implicacions que tenia el canvi de cossos per a ella, crec que la pel·lícula hagués passat de correcta a excel·lent.

Resumint, Este cuerpo me sienta de muerte ens dona tot el que promet: acció, humor negre i sang a dojo. El millor del film, però, és l’actuació de Vince Vaughn, que fa seu el personatge de la Millie i es converteix en el cor de la proposta. Landon demostra, un altre cop, que domina el gènere de les comèdies de terror, tot i que encara té marge per arriscar i millorar com a cineasta. Més enllà de les seves mancances, és una pel·lícula molt entretinguda i estic segur que més d’un s’ho passarà d'allò més bé gaudint de la proposta.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —