El Circuit de les Amèriques sempre és especial. I segurament el que el fa especial és fàcilment identificable: té unes rectes imponents, uns girs tancats rapidíssims i un ambient festiu com pocs altres; 400.000 persones han passat aquest cap de setmana pel circuit de Texas.

El més divertit d'aquest GP, que a Europa vivim amb nocturnitat, és que respon a tots els clixés que hom pot esperar dels Estats Units. I veient com de calent i emocionant està el campionat, hom no pot deixar de pensar que aquesta cursa ha estat com una barbacoa. Una de les bones, una d'aquelles americanes amb fogons de gas, una d'aquelles de sèrie. Ja sabeu de quines parlem.

Si alguna cosa hem après, és que la clau en aquests esdeveniments és la confiança. Una virtut que no li va faltar a Lewis Hamilton just a la sortida. En la imponent recta inicial el britànic li prenia l'espàtula al seu rival, Max Verstappen. Estàvem en el primer revolt i l'espectacle estava servit.

De fons, com a tots els bons actes socials hi havia aquells que discuteixen per les primeres begudes, o les primeres cadires, aquelles situades en llocs preferencials. Així doncs, Carlos Sainz i els McLarens de Ricciardo i Lando Norris s'enfrontaven per aconseguir el lloc principal, ben a prop dels amos de la graella.

Verstappen sabedor de la seva superioritat als fogons, era conscient que la millor estratègia per a dur a terme una bona barbacoa és sempre la paciència. Sempre saber quan llençar la carn a la graella i sobretot que tot estigui en el seu punt òptim. Així doncs, coneixedor de la seva superioritat, observava el seu rival amb certa distància. Hamilton es començava a distanciar, però el neerlandès ho tenia tot sota control.

Mentrestant, al fons, les típiques picabaralles continuaven. Alonso, que volia acostar-se als que decideixen quines peces es cuinen abans i quines després, posava en evidència els mandataris de la FIA després d'exposar davant de tot el món que el criteri de la competició pot anar variant en relació amb qui dugui a terme les diferents infraccions.

Millor cuinar a quatre mans

Un cop ja havien sortit les primeres peces i els fogons es preparaven per rebre els grans filets, els trossos importants de la carn, Verstappen és conscient que qui determina la qualitat d'aquestes parts no és qui les posa, sinó qui les gestiona. Prenia la capdavantera amb un avançament mitjançant l’aturada de boxes per començar a fer-se fort a la cursa.

El que sovint un oblida és que per a excel·lir en aquests esdeveniments socials cal tenir un bon company, una bona mà esquerra. Aquell que pugui agafar per tots dos les millors peces i les últimes begudes fredes. Així doncs, Sergio Pérez, col·locat durant tota la cursa en tercera posició es mantenia com a element clau per seguir pressionant i marcant de ben a prop tots els moviments i els intents dels de Mercedes per intentar qualsevol undercut contra Verstappen.

I com sempre, per molt que tot sembli controlat, sempre hi ha aquell que hi vol posar el toc final. Aquell qui demana una mica de sal —o de pebre— de més. "Perquè la salt rosa de l'Himàlaia sempre és millor". Aquell últim moviment desesperat per acostar-se a l'èxit i poder-se posar la medalla.
Però al final de l'àpat tothom sap qui ho ha cuinat tot a foc lent, qui ha estat l'amo i senyor del punt de la carn i de la vetllada. I per arribar a aquest moment de reconeixement col·lectiu, aquell: “Ei la pròxima la fas tu també”, cal haver dominat tots els tempos del Gran Premi com ho ha fet l'equip RedBull amb el seu podi doble.

Un cap de setmana més Max Verstappen s'allunya de Lewis Hamilton. Així com ho fa Redbull de Mercedes. Ara la distància ja és de 12 punts i Max sembla decidit a ser campió del món tan aviat com es pugui. El líder del campionat coneix cada detall del seu rival i se sap millor en totes les facetes.

A falta de 5 gran premis sembla complicat que Hamilton li pugui treure aquesta sensació. La Fórmula 1 entra en la seva fase final, i ho fa amb un clar favorit pel campionat del món: Max Verstappen.