Daigo Ozawa, un monjo zen del monestir de Tokozenji, a Yokohama, al sud de Tòquio, s'asseu enfront d'una càmera web, fa sonar una campana i inicia una sessió de meditació: "Relaxeu-vos i escolteu l'aire que entra i surt del vostre cos", els diu a la desena de participants virtuals, separats per una pantalla i uns quants quilòmetres. Aquest és l'inici d'una de les classes setmanals gratuïtes de zazen que ofereix en línia en japonès i en anglès, una "nova normalitat" de les tradicions nipones que, fins ara, vivien al marge de les noves tecnologies.

Les videoconferències són l’alternativa a la qual van recórrer els monjos de Tokozenji quan es van veure obligats a cancel·lar les classes presencials a causa de la pandèmia. El mateix ha succeït amb els alumnes d’altres arts tradicionals japoneses com els espectacles de les geishes.

Mai és tard per reinventar-se 

"Si et sóc sincer, jo era molt escèptic sobre les sessions de zazen en línia", explica Ozawa, el qual assenyala la importància de la presència física del monjo per supervisar la respiració dels seus deixebles o per corregir les postures. No obstant això, va decidir atrevir-se amb les sessions virtuals quan els assistents a les classes presencials li ho van demanar.

Les classes, d'una hora, consisteixen en una breu introducció i dues sessions de meditació intercalades per la interpretació d'un poema, i conclouen amb la lectura de comentaris i preguntes que deixen els deixebles en un xat: "Em trobo molt més serè, no sols pel zazen, sinó perquè vaig poder sentir la connexió amb altres compartint aquest moment en la distància", confessava un dels participants al final d'una sessió.

Captura de pantalla de la sessió virtual de zazen. Font: EFE

Espectacles íntims enfront d'una càmera web 

Els espectacles de les geishes, els quals, tradicionalment, tenen lloc en un ambient íntim i exclusiu per a clients d'un cert nivell socioeconòmic, també s'han adaptat, gairebé per obligació, a l'era post-Covid-19. Des de fa dos mesos, una agrupació de geishes d'Hakone, al sud-oest de Tòquio, ofereix sessions en línia grupals o privades amb aquestes professionals de l'entreteniment: la dansa, la música o la conversa. La iniciativa va sorgir per recuperar tots els ingressos perduts a causa de la pandèmia i perquè poguessin "continuar entrenant i preparant-se", afirma Tamaki Nishimura, responsable de la plataforma Meet Geisha.

Una geisha oferint un espectacle a través de Zoom. Font: ACN

En els seus espectacles per videoconferència, interpreten danses i cants tradicionals, toquen instruments o xerren amb clients, als quals es recomana connectar-se davant els ordinadors o mòbils amb una beguda i una mica de menjar per picar. D'aquesta manera, s'intenta recrear una atmosfera festiva i pròxima, encara que sigui molt diferent, segons Nishimura, d'un espectacle en viu. "Potser és l'única forma que tenim de sobreviure", ja que creu que no podran tornar a animar sopars d'empresa amb 20, 30 convidats o més, i això era la seva principal font d'ingressos.

Encara que a principis de juliol van reprendre els espectacles en viu amb grups petits i distanciament social, continuaran oferint xous virtuals davant l'augment d'interès que reben per part de clients d'Àsia, Europa i Amèrica del Nord.