jjb
Per Olma Giró
Publicat el 16 d’abril 2021

La ribera on abans jugaven els més petits, ara és el nou abocador. Les cases unifamiliars han perdut completament el color vermell de les rajoles. Els comerços locals de tota la vida fa anys que han abaixat la persiana. Això és, ara com ara, el Culubret. Un barri situat a la perifèria nord-oest de Figueres, comarca de l’Alt Empordà popularment coneguda com a la capital de la Tramuntana. 

El barri s’origina ara fa seixanta anys amb l’arribada d’obrers de diferents parts d’Espanya. La intenció inicial d’aquestes famílies era trobar una zona residencial, allunyada del centre de la ciutat i envoltada de camps.

Tanmateix, no només s’hi van instal·lar famílies amb el propòsit de trobar tranquil·litat, sinó que amb el pas dels anys han anat arribant persones amb dinàmiques delictives al barri. Fins avui dia que predominen les disputes amb els Mossos, els conflictes pel tràfic de drogues i el frau elèctric.

Un informe municipal apunta que almenys un 25% de les llars del barri estan connectades fraudulentament a la llum, que el 33% dels veïns sobreviu amb prestacions socials, i que l’absentisme escolar és gairebé del 80% en la secundària.

240 talls de llum indiscriminats durant el 2020

En aquest context, però, hi continuen vivint algunes de les famílies que es van instal·lar ara fa seixanta anys al barri en cerca de calma. Unes famílies  que paguen religiosament la llum cada mes, i que duant el 2020, coincidint amb una pandèmia mundial i un dels hiverns més freds, han estat més de 240 dies sense llum.

Una situació que s’acaba traduint en no poder escalfar-se, no poder dutxar-se, no poder cuinar, no poder encendre la televisió, no poder fer deures i no poder estar connectat al servei de teleassistència. Les famílies afectades s’han acostumat a “tornar als anys 80”: cuines de gas, estufes de butà i llanternes, explica el Setmanari Empordà.

Endesa, l’empresa subministradora, argumenta que hi ha molts veïns que tenen plantacions interiors de marihuana, amb la llum punxada, i que la sobrecàrrega fa saltar els diferencials. 

Per altra banda, els veïns i veïnes afectats acusen Endesa de no haver fet cap mena de reparació de la instal·lació elèctrica d’ençà que es va construir el barri. Apunten que la xarxa està completament obsoleta i que els diferencials no aguanten la càrrega elèctrica, hi hagi o no hi hagi cultiu interior de marihuana.

En aquesta línia, l’Ajuntament tampoc es creu la versió de la companyia. El vicealcalde de Figueres, Pere Caselles, diu que hi ha altres punts del municipi amb plantacions de marihuana i llums punxats, on no hi ha talls i reclama solucions.

Accions legals

Les famílies afectades del Culubret, organitzades a través de la plataforma SOS Culubret, comparteixen batalla contra els talls de llum amb 12 barris més d’Espanya. Més de 100 organitzacions de caire social van registrar el passat gener una petició al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, així com als ministres de Transició Ecològica i Drets Socials, Teresa Ribera i Pablo Iglesias, perquè "de manera immediata posin fi a la interrupció del subministrament elèctric que pateixen almenys 12 barris de l’Estat", inclòs el Culubret. 


SOS, lema de l’associació de les persones afectades pels talls de llum al Culubret | Olma Giró

Les entitats critiquen que les administracions superiors es posicionin "al costat dels interessos privats de les companyies elèctriques", i afirmen que "estan desobeint les seves obligacions amb la ciutadania i allunyant-se de la protecció dels drets fonamentals". 

A l’espera de solucions tangibles per a les famílies afectades del Culubret, ens desplacem fins a la capital de la Tramuntana per entendre què suposa viure el dia a dia amb talls de llum indiscriminats.

Testimonis, la Marta i la Maribel

Matí d’un dijous de febrer. La Marta Bosch, una de les primeres dones que va arribar al barri, obre la porta de casa seva. A l’entrada hi ha una cadira blanca mecànica per poder pujar fins al pis de dalt. Si se’n va la llum, no funciona.


La Marta agafa el pinzell del coloret i remarca els seus pòmuls abans de rebre la visita de la Maribel | Olma Giró

Ressona el timbre per tot el pis que van comprar la Marta i el seu marit per un milió de pessetes ara fa més de seixanta anys. Entra la Maribel. Tot just posat un peu dintre casa la Marta, apunta “quan passi tot això de la Covid anirem a Madrid perquè ens escoltin. Aquí a Figueres no sabem a quina altra porta trucar. Estem sols davant el problema i ningú ens escolta, ni l’Ajuntament ni les institucions públiques”. 

La Maribel és membre de la plataforma SOS Culubret. A Figueres, els habitatges on viuen les famílies que pateixen talls de llum al Culubret se les coneix popularment com a les ‘18 cases’.

Ella reivindica que són més de seixanta famílies les que en pateixen, però que “moltes persones són grans i no saben utilitzar  WhatsApp, o perden els nervis trucant a Endesa esperant durant més d’una hora a ser atesos amb una música que penetra el timpà”. 

I afegeix, “a sobre et dirigeixen a la centraleta de Sevilla i no hi ha forma d’entendre’s i encara qüestionen si has mirat bé tots els diferencials, que si han de venir per res, hauràs de pagar tu el desplaçament”, explica la Maribel al Diari de Barcelona.

Les dues senyores ja tenen un grapat de cartes a la mà. Comença la partida al cinquet al costat de la mimosa que la Marta va comprar al mercat dels dimarts.


La Maribel mostrant com juguen a cartes quan no hi ha llum | Olma Giró

Maria Isabel

La Maria Isabel viu al carrer Major des de fa quaranta anys. Ara en farà tres que el psiquiatre li va receptar ansiolítics i antidepressius. Els talls de llum i la incertesa de no saber quan tornarà li provoquen angoixa i ansietat. Ensenya la recepta mèdica.

Treballa d’administrativa en una empresa de vaixells de la comarca i amb el seu home prejubilat van ajuntar els diners de la paga doble del Nadal passat per comprar-se un generador de quatre-cents euros. “És l’única forma per no quedar-te completament a les fosques, el problema és que no tothom en pot comprar un. A sobre, gasta moltíssima gasolina, uns set euros cada tres dies a l’hivern, si tens la calefacció posada”. A part de comprar-se un generador i pagar la gasolina, cada mes els arriba el rebut d’Endesa, i l’han de pagar. 

“Recordo que anys enrere era incapaç de dormir amb qualsevol llum encesa, inclús la dels veïns em molestava. Ara, no puc dormir sense una làmpada en forma de lluna plena que em va regalar una amiga. Com canvien les coses, oi?’”, apunta.

I continua: “Pensa que hi viuen moltes persones grans que només tenen la paga de la jubilació i no es poden permetre un generador. Hi ha avis i àvies que paguen religiosament la llum cada mes i passen fred. Des de fa temps”.


La Maria Isabel amb la làmpada que li van regalar | Olma Giró

La Montse 

“T’estimo molt, però no vull passar més dies a casa teva”. La Montse recorda aquesta frase com una de les més dures que mai li ha dit el seu fill de setze anys.


“T’estimo molt, però no vull passar més dies a casa teva”


Mare divorciada va acabar de rebot al Culubret després de separar-se. Ara, se sent culpable que la seva família visqui al barri. 

“Aquest hivern ha estat especialment esgotador. Durant els caps de setmana hi havia confinament municipal. L’únic que podíem fer era estar-nos a casa i passar temps en família: plans de manta i Netflix. I ‘boom’, mentre estaves mirant la pel·lícula marxava la llum i a saber quan tornava, o si tornava aquell dia. Els nens estaven farts de menjar cada dia embotit amb pa torrat perquè, per sort, tenim llar de foc. Els primers dies s’adapten, però al cinquè dia de menjar pa torrat amb alguna cosa perquè no pots cuinar res més, n'estan farts. I repeteixo, et sents culpable”, explica la Montse.

“El regal de Reis d’aquest any ha estat un generador de vuit-cents euros. No saps el mal que em fa gastar els diners en això, en lloc de poder fer una escapada o anar a menjar al restaurant que ens agrada. I després, a sobre, arriba la factura de la llum del gener i paga-la”, s’indigna la Montse.

“Amb això del ‘telecole’, els nens havien d’estar connectats a la xarxa.  A la que se n’anava la llum havien de marxar a casa els avis a correcuita per seguir l’assignatura. Els dies que no havien de fer classes online, feien els deures amb una espelma sobre la taula. Això no és viure, és mal viure”.


El cablejat del Culubret | Olma Giró

L'Evelio

La situació de l’Evelio és molt diferent de les anteriors. No hem entrat a casa seva, però ens han explicat la seva història. Té vuitanta-cinc anys i té càncer. Cada dia torna a quarts de deu del vespre a casa després de fer-se la quimioteràpia a Girona. Hi va a aquesta hora perquè així el pot portar el seu fill.


"Senyors d’Endesa, no els fa vergonya tenir-nos així?"


A part de tenir càncer, l’Evelio és diabètic. Més enllà de la por de les caigudes quan no hi ha llum i ha de baixar les escales per apagar el soroll de la bateria del servei de teleassistència, el preocupa estar-se injectant insulina quan no està refrigerada, així ho explica en un reportatge a El Periódico

L’Evelio recorda nostàlgicament els inicis del barri: «Érem l’enveja de tot Figueres», rememora. Un barri de cases baixetes, envoltat de camp i ple de comerços. Avui, el taller de ferradors de Lluis Mitjà és dels pocs que resisteix, explica en el reportatge de El Periódico

I finalment deixa anar:

"Senyors d’Endesa, no els fa vergonya tenir-nos així?"

“Les perifèries tenen rostre, però ningú el veu. Les perifèries tenen nom, però ningú el recorda”

El passat 2020 es va assolir el màxim històric —240 talls— coincidint amb un dels hiverns més freds i una pandèmia mundial. La Maribel, la Marta, la Maria Isabel, la Montse i l’Evelio són algunes de les cares visibles de les més de seixanta famílies del barri. Ja ho deia Clara Peya: "Les perifèries tenen rostre, però ningú el veu".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —