Dues setmanes després de l’inici de les erupcions, la colada del volcà Cumbre Vieja, a l’illa de La Palma, ha arribat als 1,2 quilòmetres d’ample. Actualment hi ha tres boques actives al volcà, que ha entrat en erupció en diferents moments. L’agressivitat del volcà ha augmentat a mesura que han anat passant els dies i ja són 400 les hectàrees afectades, així com 1.100 les construccions enderrocades.

Crea estupefacció arreu del país l’activació d’un volcà com el de La Palma, però altres zones del món estan més que acostumades a aquest fenomen. Actualment hi ha més de 1500 volcans en actiu al món, i la gran majoria estan situats al conegut Cinturó de Foc del Pacífic.

La relació

Els geòlegs no han trobat cap relació aparent entre les erupcions dels volcans, que s'han produït relativament al mateix temps. Des d’un principi, va resultar curiós per a la comunitat que els diferents volcans erupcionessin la mateixa setmana, però després d’una investigació de les plaques tectòniques i dels nivells s’ha comprovat que no hi havia cap relació entre les erupcions.

Per proximitat, l’Etna podria ser un dels volcans amb més relació amb el Cumbre Vieja, però s’ha demostrat que, a través de les plaques de subtracció, això seria impossible. En cas que coincidissin en la mateixa placa, seria més fàcil que els dos volcans entressin en erupció alhora. Tot i això, és molt difícil que s’esdevingui aquesta situació. 

Però tot i que aparentment no hi ha relació entre les erupcions, sí que hi ha semblances, i la forma d’erupcionar és una d’elles. Això ha passat amb la segona erupció del Cumbre Vieja, quan va canviar d’estromboliana a hawaiana. El canvi es veu en la forma d’erupcionar, en la qual la lava és més veloç i fluida, generant colades més grans i ràpides.

Aquesta cerca dels possibles vincles entre volcans s’ha degut a la por d’alguns ciutadans per la proximitat del Cumbre Vieja amb el Teide; tot i això, els experts han assegurat que l’efecte contagi no hi té cabuda. Elena Druguet, Investigadora de Geologia estructural i professora del Departament de Geologia de la UAB, assegura al Diari de Barcelona que no hi ha cap vincle entre les recents erupcions dels volcans esmentats.

“Formen part de plaques tectòniques diferents i, per tant, de contextos geodinàmics diferents”. Druguet considera també que a Catalunya no hi ha cap motiu per preocupar-se, ja que la zona volcànica de la Garrotxa està inactiva des de fa milers d’anys, i afirma que el fet que el Croscat entrés en erupció en els pròxims dies “seria massa casualitat”.

15 dies de lava

El desè dia d’erupcions, el magma va arribar al mar. Ho va fer per la zona de Tazacorte, un dels barris de l’illa més propers a l’aigua. La colada de lava ha guanyat terreny al mar i ha creat un nou delta de més de mig quilòmetre de superfície. Tot allò que els vulcanòlegs i altres experts pronosticaven s’ha fet realitat després que el volcà mutés de tipus estrombolià a hawaià.

Una de les darreres actualitzacions ha estat l’obertura de dues noves boques eruptives, que ha fet que la lava recorri un camí diferent del que havia seguit fins ara. Això comporta un perill afegit, ja que els danys materials poden augmentar. A més, una part del con volcànic s’ha enfonsat pel sud-oest i ha provocat una gran colada de lava molt més líquida i fluida.

Per molt que la lava ja hagi arribat al mar - fet que tots els vulcanòlegs esperaven que passés tard o d’hora - el volcà encara no està estabilitzat. De fet, una de les incògnites és saber quant duraran les erupcions. Ja són més de 500 metres els que la cendra i el fum han guanyat al mar, i es preveu que en els pròxims dies segueixi augmentant la llargada del delta.

El contacte entre el magma i l’aigua de l’oceà ha generat un gran núvol de fum, a causa del xoc de temperatura i de la reacció química que s’ha generat. Aquesta reacció ha provocat l’alliberament de partícules contaminants que poden provocar picors i molèsties als ulls, causar problemes respiratoris o irritar la pell. Tot i l’impacte mediambiental inicial, sobretot en l’àmbit marí, els experts apunten que en un futur pròxim de dos anys es recuperarà l’ecosistema.