Què et fa por en mig de la nit? I si trobessis unes petjades desconegudes, de què imaginaries que són? Li dispararies una bala de canó a aquesta ombra desconeguda?

Cada curtmetratge de Bill Plympton (Portland, EUA, 1946) atrau la mirada dels amants de l’animació independent. Com totes les bones peces, Footprints (EUA, 2014) té diferents nivells de lectura. En un nivell superficial, veiem un to ecologista que, com reconeix el mateix autor, s’allunya dels seus temes habituals com són el sexe i la violència. Ens explica aquesta història sense paraules.

Aquests nivells de significat no impedeixen que el curt sigui “encara divertit, boig i fins desconcertant”, diu Plympton, i fa servir la paraula "wacky": estrany, en un sentit agradable i atractiu. I el fons concorda perfectament amb la forma, que també significa: la trama s'expressa amb un dibuix fet amb bolígraf.

Si aprofundim una mica més en el curt, veien que també tracta les conseqüències destructives de la por. Què és la por? El pressentiment de que estem en perill. I aquest perill pot ser real o simplement una aparença; pot ser concret o totalment inconcret. I cadascú ho experimenta d’una forma particular, individual. Hi ha pors que són protectores, però en excés poden arribar a ser destructives. I això ho veiem dins de Footprints.

Davant la por, tant la fugida com l’enfrontament acaben sent solucions destructives, perquè no solucionen el problema. Perquè, tant si riem com si plorem, sense comprendre, tot segueix igual, i ens tornem a trobar amb el mateix. Mai sabrem què s’hi amaga darrera d’una por, darrera d’una ombra, si no ho anem a mirar.

Plympton estudiar disseny gràfic, i s’ha dedicat a dibuixar tires còmiques per a diverses publicacions. Amb els anys s’ha forjat un nom dins del panorama de l’animació independent: ha dirigit set llargs, incloent-hi I Married a Strange Person (1998) i Mutant Aliens (2001), com també diversos curts, dos dels quals van ser candidats a l’Oscar el 1997 i el 2005.