Quina és la feina que sempre has somiat? Doncs oblida-te’n. Aquí teniu un dia de la vida d'un home normal —de fa deu anys— en una quotidianitat que no en té res de normal. O sí?

En aquest món, la "utilització" de les persones és una realitat: els éssers humans fan la feina dels objectes quotidians al servei d'altres éssers humans. El protagonista no se n'escapa i també estarà al servei d'algú altre.

Parets buides i tacades, colors pàl·lids i suaus són l'escenari d'aquesta història, massa surrealista per ser trista però que sí que aconsegueix transmetre certa tendresa. El silenci de la música deixa pas al so de la monotonia: un despertador que et diu que ja n'hi ha prou, de dormir. Que ara toca fer el que s'ha de fer. Hi pots renunciar?

El Empleo (Argentina, 2008) va rebre diversos premis, entre els quals destaca el Fipresci del Festival d'Annecy (2009) i el Gran Premi del Jurat a Anima (2009). És una de les obres més reconegudes del director argentí Santiago "Bou" Grasso (Buenos Aires, 1979). Ha estat premiat nombroses vegades en certàmens internacionals, i dins la seva filmografia destaca també Padre (2013), una història angoixant ambientada sota la dictadura argentina.