La derrota del Barça ahir a Vallecas per un gol a zero ha aconseguit el que gran part de la parròquia culer exigia des de feia mesos. A Joan Laporta se li va acabar la paciència i, després d’unes noves desafortunades i frívoles declaracions postpartit, el Barça va prescindir dels serveis de Koeman la mateixa nit. La derrota contra el Rayo Vallecano, per davant del Barça a la classificació, ha fet caure la dèbil careta de Laporta, que en públic intentava recolzar Koeman, però es feia evident que no li donava massa marge. 

La sensació entre els culers és que la destitució del neerlandès Koeman és la millor notícia des que es va iniciar la temporada. Resignats a no guanyar, gran part de l’afició, melancòlica de les glòries del passat, es conforma amb veure bon joc. Tot i això, el problema no es trobava únicament en el record del “tiki taki”. Les dades evidencien les males sensacions dels culers.

Els blaugranes van novens a la lliga, amb tan sols 15 punts en els primers 10 partits disputats, el pitjor inici de l’equip des de la temporada 2002-03. Aquell any -l’última temporada de Van Gaal, també neerlandès- el Barça va tenir tres entrenadors diferents i va acabar sisè; l’última temporada en què el Barça no va classificar per Champions.

Encaixar massa, marcar poc

En els seus dos inicis de temporada, Koeman no ha aconseguit ni tan sols un balanç positiu de victòries i ha acumulat el 30% de les derrotes en els deu primers partits disputats. Per comprendre la dimensió i posar en context les dades, en les seves pitjors arrencades lligueres, Guardiola només havia perdut punts en 3 empats i Luis Enrique no havia baixat del 70% de victòries.

El Barça actual estaria cinc punts per sota de la classificació de l’equip de la darrera temporada de Valverde, finalitzada amb Quique Setién. En temporades com les del Tata Martino o Tito Vilanova, el Barça no havia perdut cap partit arribats a la desena jornada.

Una de les dades més alarmants i reveladores d’un dels pitjors inicis de lliga en les darreres dues dècades són les pobres xifres del Barça en el rendiment a les dues àrees. Tot i la marxa de la peça fonamental de l’engranatge blaugrana, Leo Messi, la pèrdua de jugadors en l’últim dia de mercat com Antoine Griezmann o la davallada de Samuel Umtiti, el Barça actual només ha marcat quatre gols més dels que n’ha encaixat, amb més d’un gol en contra per partit, també al Camp Nou.

En les quatre temporades de Guardiola, el Barça només va rebre una mitjana de 0,67 gols per partit les deu primeres jornades. El conjunt de Luis Enrique només encaixava 0,37 gols per partit a casa, el que sempre havia estat considerada la pitjor visita a domicili per la resta d’equips de la Lliga.

Actualment, el Barça no és capaç de marcar més d’un gol i mig per partit mentre que, des de l’arribada de Guardiola, els blaugranes arrencaven la lliga amb més de dos gols i mig per encontre. Aquestes darreres dades sobre la producció golejadora fruit dels anys daurats del joc de posició blaugrana, exemplifica la involució dels arguments del joc dels culers, ja que un terç dels gols d’aquesta temporada han sorgit arran de la pilota parada, una de les úniques armes d’aquest Barça.

Pel que fa a la competició europea, el Barça està fora de les places d’accés a vuitens de final de la Champions, amb tan sols un partit guanyat de tres amb un únic gol a favor i sis en contra. L’última temporada que el Barça només havia sumat tres punts en les tres primeres jornades de la fase de grups va ser en la 2001/02, dirigit per Carles Rexach, i en què el Barça no va aconseguir el bitllet de vuitens de final -conegut com a segona fase en l’anterior format-.

En tota l’etapa de Luis Enrique i Guardiola només es van rebre una mitjana de dos gols en contra en les tres primeres jornades de Champions; amb Valverde la xifra va ser inferior a dos gols.