Dark: la pregunta és 'quan?'
Publicat el 27 de juny 2020
Temps de lectura 8 minuts

Dissabte, 27 de juny. És el dia de l’apocalipsi. I no, no estem aquí per discutir una nova previsió dels Maies. Avui s’estrena l’última temporada de Dark, una de les sèries més fosques de Netflix. I no, no és pas una broma fàcil, perquè la trama de la saga és tan atractiva com complexa. Quasi llefiscosa, podríem dir, perquè si hi caus, ja no en surts.

Al Diari de Barcelona, però, us portem alguns trucs perquè pugueu sortir de les arenes movedisses en les que la considerada com millor sèrie de Netfix ens va atrapar durant les seves dues primeres temporades. 

Qui és qui?  

Tot i que hi ha molts altres personatges, la sèrie gira al voltant de quatre grans famílies: els Nilsen, els Tidemann, els Kanwhald i els Dopler. Totes aquestes fa anys que viuen a Winden i totes amaguen foscos secrets, que es van revelant de mica en mica durant la sèrie. En aquest infogràfic us deixem una explicació de les relacions entre les famílies, i resumim el posicionament temporal que tenen les seves interaccions. Perquè com diu Jonas a la primera temporada, la pregunta no és “on” si no “quan”. A continuació, us deixem una breu explicació per recordar qui és qui, i quan. 

 

Comencem per la família Nielsen, que el 2019 està formada per Ulrich i Katerina, que tenen tres fills, Magnus, el més gran; Martha, la mitjana; i Mikkel, el més petit, que el novembre d’aquest any desapareix i es queda atrapat al 1986, on Ines Kahnwald l’adopta. I on coneix a Hannah, la mare de Jonas al 2019, amb qui s’acabarà casant. Els pares d’Ulrich, Tronte i Jana, també van perdre un fill de forma semblant, i és que el germà d’Ulrich, Mads, després de desaparèixer el 1986, mor el 2019, després que Noah, germà adoptiu d’Agnes, la mare Tronte, i Helge hagin provat la cadira dels viatges en el temps amb ell. Ulrich aleshores intenta viatjar al passat per anar a buscar a Mikkel, però es queda atrapat al 1953. 

Com dèiem, Mikkel és criat per Ines Kahnwald i posteriorment, sota el nom de Michael, es casa amb Hannah, que, a la vegada, té una breu relació amorosa amb Ulrich, a qui va a buscar al passat esperant que l’esculli a ella en comptes de a la seva dona. Però en no fer-ho, Hannah el deixa allà, i sembla que intenta fer-se una nova vida en la línia temporal del 1953. Michael i Hannah tenen Jonas, que és el personatge central de Dark, present, com a mínim, en les tres línies temporals principals, com al Jonas adolescent, el Jonas una mica més gran, i un Jonas adult, amb la cara desfigurada i anomenat Adam, que és el líder de la organització Sic Mundus, on Noah i Magnus, com a mínim, segueixen les seves ordres.

No sabem si cap amic més del grup de joves en forma part, però sí coneixem que el Jonas d’edat mitjana els va dur a través del temps just abans de l’apocalipsi. A tot això, el Jonas adolescent, i, de fet, també l’adult, està enamorat de Martha Nielsen, la qual té una versió en una altra dimensió espai-temporal amb la qual es va acomiadar la segona temporada deixant noves qüestions per resoldre. 

En relació als Tiedemann, la seva importància rau en què Claudia era la cap de la central nuclear abans de desaparèixer el 1987, i ha estat viatjant per diverses línies temporals marejant l’audiència perquè no sabem si vol aturar la catàstrofe o no. El que sí sabem és que Claudia ha envellit durant el temps que ha estat viatjant i que ha interactuat amb sí mateixa però no amb la seva filla, Regina, el pare de la qual tampoc coneixem; només sabem que Claudia va tenir una relació breu amb Tronte.

Pel que fa a Regina, es troba assolada per un càncer molt avançat quan descobrim que el seu marit, Aleksander Koher, no és qui deia ser, ja que la persona amb aquest nom està en realitat desapareguda; i l’actual Aleksander s’anomena en realitat Boris Niewald i va aparèixer als boscos de Winden el 1989. D’aquest matrimoni és d’on surt un altre dels amics de Jonas, Bartosz. 

Finalment queda la família Doppler, que es troba ficada en una autèntica espiral. El 2019 la família està formada per Charlotte, Peter i les seves filles Franziska i Elisabeth. Helge és el pare de Peter, i és el fill de Brend, que va establir la central nuclear la direcció de la qual després passaria a Claudia. En l’origen de Charlotte és on les coses s’enterboleixen: tot i que va ser criada per H.G. Tannahaus als 80 com un avi adoptiu, el seu pare és Noah, que de jove va sobreviure a l’apocalipsi dins el búnker, junt amb Elisabeth, la filla de Charlotte, amb qui després, al seu torn, tindria Charlotte, convertint-se l’una en la mare de l’altra. 

Quan? 

Com dèiem, en aquesta sèrie el que és important és el quan. Sense moure’ns de la petita població de Winden, el viatge és llarg i complex. Per això us deixem un recull d’alguns dels passatges imprescindibles de la primera i la segona temporada, ordenats segons l’any en què succeeixen i com ho descobrim. 

     2019

La primera temporada de la sèrie es situa al 2019 a la ciutat fictícia de Winden, a Alemanya. A l’estiu, un veí del poble, Michael Kahnwald, s’havia suicidat i deixa una carta al seu fill, Jonas, que ingressa a un centre psiquiàtric per superar aquest trauma. 

Ja a la tardor, comencen a succeir uns fets estranys: arriba un desconegut al poble alhora que alguns nens de Winden despareixen. Entre ells, hi ha Mikkel Nielsen, que una nit s’endinsa dins una cova situada sota la central nuclear que hi ha a la ciutat i no en torna a sortir, almenys en el present. 

Tot i que el punt de partida de la sèrie és el 2019, ràpidament els espectadors -i també els personatges- viatgen fins a 66 anys endarrera a través d’un ‘forat de cuc’ situat en aquesta cova. Gràcies al forat i a una espècie de màquina del temps, els personatges es poden moure per la història del poble en cicles de 33 anys; és a dir, fins 1986 i 1953. Això, justament és el que fa Mikkel Nilsen, ja que apareix al 1986. 

En aquesta època, Ulrich Nilsen, el pare de Mikkel, és policia, però la seva cap, Charlotte Döpler l’acaba apartant del cas perquè s’hi ha involucrat massa. Desesperat, s’endinsa a les coves i com el seu fill acaba viatjant en el temps, però 66 anys enrere. 

     1986 

Durant l’any 86, Winden és una ciutat com qualsevol altra de l’Alemanya Occidental, en la que bona part de la població depèn econòmicament de la central nuclear que hi ha al municipi. Ens trobem mesos després del desastre de Chernobil i la directora de la central, Claudia Tidemann comença a rebre crítiques. 

La desaparició de Mikkel el 2019 remetrà a molts habitants de Winden a aquesta data, 33 anys enrere, quan ja hi va haver una desaparició sospitosa al poble: la de Madds Nilsen, que hauria estat el tiet de Mikkel Nilsen, i que apareix mort el 2019.  

     1953

En aquesta època es comença a construir la central nuclear, una instal·lació que ha de canviar la vida dels habitants de Winden. Fins aquesta època viatja Ulrich Nilsen quan va a la recerca del seu fill. I i allà coneix a la seva àvia Agnes i al seu pare Tronte, quan només era un infant, que acaben d’arribar al poble. 

Per intentar evitar tots els desastres que han de venir, intenta matar a un petit Hëlge Doppler però acaba a la presó i després a un centre psiquiàtric, on queda internat durant 33 anys, fins al 1986, any en que el seu fill Mikkel aterra. A més, Charlotte, la seva cap a la policia, troba al 2019 una foto seva a un fitxer de 1953. 

És en aquesta època en la que també apareixen els cadàvers de Erik Obendorf y Yasin Friese, els nens que havien desaparegut al principi de la primera temporada, el 2019. 

       1921

Els esdeveniments que tenen lloc en aquest any són explicats a la temporada 2. En aquesta època és on el grup Sic Mundus, dirigit per Adam (o Jonas), es troba situat. Aquí, el Noah adolescent i un altre home, que algunes teories han assenyalat com a un vell Bartosz, estan cavant el túnel cap a la cova, que no s’acabarà fins dintre de 32 anys, i Noah acaba matant l’altre home per haver “perdut la fe”. Al juny, aquest mateix Noah, seguint els passos del Noah adult com aquest li havia encomanat, viatja mitjançant el portal bessó a 2020 i s’amaga dins el bunker. Poc després el Noah adult és assassinat per Agnes, després que aquest amenaci a Adam de matar-lo perquè ha traït a la seva família. 

El gravat que apareix associat al grup Sic Mundus. La frase sencera a la que es refereix el nom del grup és 'Sic Mundus Creatus Est', és a dir, 'I així va ser creat el món'.  

     2053

El paisatge que s’observa en aquesta època és desolador. 33 anys després de l’apocalipsi, la central nuclear ha estat emmurallada, i tot el seu voltant arrasat. Alguns dels “jo” futurs dels personatges que al 2019 eren adolescents que han sobreviscut viuen en una societat, si es pot anomenar així, post-apocalíptica. El Jonas adolescent, que ha travessat el portal fins aquest any, vaga per aquest Winden assolat. És el 2053 quan Jonas descobreix la partícula de Déu primerenca i que necessita gasolina per estabilitzar-la, per després marxar al 1921. 

També el 2053 Sic Mundus va profetitzar que s’obriria el passatge amb el qual tothom podria anar al paradís. El que sí s’obre, tanmateix, és un passatge en què Elisabeth, que ha estabilitzat la partícula de Déu, i Charlotte, des del 2019, es veuen. 

Què? 

"El meu nom és Claudia  Tiedemann. Soc una de les poques persones que ha sobreviscut a l'apocalipsi del 27 de juny de 2020".

Tot i que els productes de Netflix, com les pel·lícules al cinema, se solen estrenar els divendres, la plataforma ha fet una lògica excepció amb Dark. Els seus fanàtics podran fer una marató dels darrers capítols de la sèrie el mateix dia de l’apocalispisi: el 27 de juny de 2020. 

Els flashbacks i flashfowards d’una sèrie que transcorre en diferents espais temporals han peremès que els espectadors s’hagin pogut fer una idea de com serà aquesta catàstrofe, que té lloc quan la Partícula de Déu, concepte que explicarem a continuació, s’activa simultàniament als tres cicles, és a dir, a 1954, 1987 i 2020. Llavors, succeeix un desastre nuclear a la central de Winden, un personatge més de la ficció, que destrossa per complet la ciutat. De totes maneres, pel que es pot veure al final de la segona temporada, bona part dels personatges principals de la sèrie sobreviuen a la catàstrofe. 

Part de la complicació de Dark, més enllà dels personatges i els espais temporals rau també en la quantitat de conceptes tècnics i científics que utilitzen.  És lògic, els viatges en el temps s’han de poder explicar d’alguna manera. 

La Cadira. Un dels primers elements, totalment descontextualitzat, que apareix a la sèrie és una espècie de cadira elèctrica en la que els dolents experimenten amb els nens que segresten. Tot i que la intenció és comprovar si amb ella poden viatjar en el temps, els nens, entre ells Madds Nilsen, acaben morint en el trajecte i el seu cadàver apareix a altres èpoques. Creada per l’organització Sic Mundus, està situada al búnquer, molt a prop de les coves de Winden. L’únic nen que sobreviu a la màquina és Helge Doppler.  

La màquina del temps. Una de les protagonistes de la sèrie, creada el 1953  per un rellotger anomenat H.G. Tannhaus   sota les ordres d’una Claudia Tiedmann vinguda del futur. El 1986, la màquina es pot activar emprant un smartphone que Ulrich Nielsen es va deixar al seu taller 33 anys enrere i un isòtop de cesi radioactiu que una persona anomenada “Desconeguda”, i que en realitat és un Jonas adult desesperat per evitar els viatges en el temps, porta amb ell des del futur.  Sembla que aquesta no és la única màquina del temps, ja que altres personatges també tenen la seva. 

La partícula de Déu. La “Partícula de Déu” o el Bosó de Higgs, és una partícula que a la sèrie és usada per explicar els viatges en el temps. Apareix representada com una massa negra amb una llum blava interior, una força incontrolable que només pot ser estabilitzada amb una bobina Tesla creant així un forat de cuc o portal a través del qual es pot passar d’una època a una altra en la data desitjada trencant així el cicle dels 33 anys que, en un principi, eren el tems que havia d’una destinació temporal a l’altre, i així connectava els anys 1953, 1986 i 2019.

A la sèrie hi ha dues partícules de déu conegudes: la que es va generar la central nuclear el dia de l’apocalipsi el 2020 i encara existeix el 2053, que és la que en Jonas fa servir per anar del 2053 al 1921; i la que es troba al laboratori subterrani de Sic Mundus sota l'església, també el 1921, una bessona de la que hi ha el 2053. Aquesta última és utilitzada per transportar a en Jonas al 20 de juny de 2020, el dia del suïcidi del seu pare, i al jove Noah i a Adam al 27 de juny de 2020, el dia de l’apocalipsi. La data exacta en què s’obren els portals i es crea la partícula de Déu se suposa que és el moment en què es va crear l’univers. 

                 L'esglèsia sota la qual es troba el laboratori de Sic Mundus

Algunes qüestions obertes 

La sèrie doncs és un manyoc ben construït però altament confús, que s’ha de resoldre en aquesta última temporada, i quan encara queden elements que no han fet més que presentar-se. La cadira que esmentàvem més amunt, per exemple, sembla que es troba descontextualitzada, però no sabem les raons que porten a Sic Mundus a utilitzar la cadira. Ni per què hi ha persones a les quals els interessa que la catàstrofe nuclear succeeixi, ni tampoc la raó per la qual la organització va ser creada per Jonas. 

Així, tampoc coneixem la veritable identitat d’Agnes i Tronte, ja que, a banda de la misteriosa aura que envolta la jove mare, a la línia temporal de 1953 ens assabentem, quan el jove Tronte li explica a una jove Clàudia, que el noi era en una casa d’acollida abans de venir a Winden. I tampoc es coneix qui és el seu marit, de qui va agafar el cognom de Nielsen. 

Esperem que aquestes explicacions us facin més senzilla la tornada a Winden, tot i que caldrà esperar quina classe de trucs la popular sèrie de Netflix amaga, amagarà o ha amagat sota la màniga.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —