Targarí, maker contemporani i coreògraf de llums. David Giribet (Tàrrega, 1974) es va enamorar de les instal·lacions de llum en un festival americà i, des de llavors, treballa en aquestes grans estructures lumíniques interactives. Exitós tant en l'àmbit nacional com l'internacional; ha treballat a Suïssa, Itàlia, i als Estats Units i l'hem pogut reconèixer en certàmens de renom del país com el Festival de Llum de Barcelona o la Fira de Tàrrega.

Podríem dir que ets el creador d'un nou llenguatge d'instal·lacions lumíniques. Però, que és exactament el que fas?

Exactament no ho sé. Jo vinc del món de l'audiovisual on hi ha moltes maneres d'expressar i demostrar tot el que es pugui crear: clips, grafisme, documentals, animació, vídeos... Llavors, jo tenint aquest background des de fa uns 3 o 4 anys vaig començar a experimentar amb el tema de la llum, construint estructures, que podríem dir que són escultures també, de llum. El que fem són instal·lacions de llum artístiques.

Les teves escultures, amb música, públic... acabes formant una coreografia.

Sí! N'hi podríem dir que fem una escenografia lumínica per acompanyar a un grup. Fusionar les dues disciplines per convertir-ho en un espectacle audiovisual i immersiu de música i llum. No cal buscar massa definicions ni tecnicismes perquè en el fons estem fent audiovisual utilitzant i barrejant tècniques diferents.

Hi ha una reflexió darrere cada instal·lació lumínica?

Sí, sempre hi ha alguna cosa que vols expressar o que vols transmetre, ni que siguin inquietuds personals. La llum té un component estètic molt especial, i a vegades la intenció simplement és transformar aquell espai, públics molts cops. Jugant amb la música també podem crear històries, un principi i un final.

En el teu tipus d'espectacles en directe, també hi ha el component dels nervis previs a l'actuació, o pràcticament tot està programat i esteu més tranquils?

Els nervis hi són, primer perquè normalment tampoc fem molt en directe, als festivals de llums està tot bastant programat i no tens aquella tensió, si passa alguna cosa, la podem arreglar. En un directe, en canvi, és durant una hora concreta, el públic ha comprat una entrada... L'emoció hi és, i el muntatge tècnic també, hi ha molts cables, ordinadors, xarxa... Molts factors, i per això patim perquè peti un ordinador, o perquè simplement hi hagi mala sort, que per la calor o per X motius les coses que funcionaven el dia anterior, a l'hora de la veritat no ho facin. Un cop ha començat l'espectacle ja tot és baixada, però els moments d'abans...

No m'imagino els nervis del dilluns passat al Grec. 

Va ser un concert amb moltes emocions. Una muntanya russa. La setmana abans, el mateix dilluns, tancaven el Grec, anul·laven el festival. Després va resultar que no, era el primer bolo que fèiem en cinc mesos, el públic també va tenir problemes amb les entrades que es van esgotar... Hi va haver una suma d'emocions fortes que penso que van tenir un efecte multiplicador al concert. El resultat va ser molt emocionant, els músics ho van donar tot, nosaltres també vam posar la nostra part i el públic espectacular. També agraïm molt que l'organització del festival hagi sigut valenta, i que es pogués fer el festival, complint totes les mesures de seguretat, malgrat que totes les pressions i sent la situació complicada.

La cultura és segura.

Ja ho veus. Es pot fer, la cultura és segura i es pot aconseguir creacions d'alt nivell, encara que realment, a darrere estiguem tots amb mascaretes... Va ser una mostra més que, malgrat la situació i els temps difícils, podem fer cultura, segura i de qualitat.

Com entens l'art?

(Riu) Que difícil! Jo tinc la teoria de què tothom és artista, tothom té un artista a dins, el que passa és que a vegades és difícil treure'l o adonar-se'n. Jo no sabia que sabia fer instal·lacions de llum, vaig començar a fer-les, i em vaig sorprendre a mi mateix! N'era capaç però no ho havia intentat, no m'hi havia barallat ni volia sortir de la meva zona de confort. A la vida la gent està cegada per la feina, la festa, guanyar diners... i això a vegades són frens per les inquietuds que tens a dins. Si tu arrisques, apostes, creus, i hi fiques passió, acabarà sortint l'artista que tens a dins.

L'art canvia constantment?

L'art és una cosa difícil de definir. Només cal fixar-se en l'art contemporani, una taca a la paret és art. La definició és molt difícil però en el fons, per mi, l'art és creació. Si tu crees coses, passen coses, algú li agradarà, algú la voldrà... Si no crees, és més difícil que passin.

Fes-me cinc cèntims de la teva trajectòria.

Jo vaig tenir la sort de què el meu pare és artista polifacètic renaixentista, i ja des de ben petit, als anys 80, teníem ordinador a casa. Llavors, sempre hi fèiem coses. Ell va crear l'empresa Calidos, l'any 95, i jo, ara que ell està jubilat, estic continuant la saga (riu). Als 21 anys vaig entrar a TV3 on vaig tenir una treballar com a grafista, dissenyador gràfic, realització... però em vaig cansar i vaig plegar. Després, vaig anar als Estats Units i em vaig enamorar d'un festival de llums, molt gran, que feien en un desert. Va ser un impacte tan fort que quan vaig tornar vaig començar a construir la meva primera instal·lació. Va ser el punt d'inflexió. Volia fer allò i m'hi vaig posar a mort, i va funcionar.

La pandèmia t'ha fet cancel·lar molts projectes?

Sí, sí, com a tothom... Al final hem estat pràcticament 5 mesos parats. L'última actuació va ser al Festival Llum de Barcelona, el cap de setmana del 15 i 16 de febrer, el del Petit de Cal Eril va ser el següent. Imagina't. Tot i això, vam estar treballant quasi 2 mesos preparant l'espectacle del Petit, i d'alguna manera això s'ha vist reflectit, perquè vam poder-hi dedicar molt temps a cada petit detall. Però, sí, m'han cancel·lat bolos, tant a escala nacional com internacional. Ens ha afectat.

Has trobat alguna mena d'inspiració aquests dies tancat a casa? O era tot negre, sense llum?

(riu) Sí!, de fet, no vaig parar perquè vaig construir un arc de Sant Martí gegant, com a peça inspirada a la reacció popular, un símbol universal i positiu. La inspiració no para mai, l'important és tenir recursos. S'ha de sobreviure com a artista.

L' 'Arcus', de 6 metres de llarg i 3,5 d'altura, té 4200 leds de color. Font: Calidos

Ets un artista de nit. Les teves creacions, apagades durant el dia, poden passar desapercebudes, però en canvi a la nit...

Totalment cert, ho he comprovat. Puc estar un matí construint un túnel d'hexàgons de 22 metres, enorme, i la gent passa pel meu costat i ni ho veu. És, fer-se una mica fosc, i ja la majoria passa a fer-se fotos. La llum té una força d'atracció brutal sobre nosaltres, si li sumes moviment, música... És espectacular. I, encara hi ha molt per recórrer dins d'aquest món. El shock ja comunica.

Té sentit. Moltes gràcies i molta sort.

Igualment, sort a tu. Recorda que ets una artista també. 

Jo? La teva teoria...

Sí, clar (riu). Tots ho som! Tu quan fas un article, amb passió, amb ganes, estàs dibuixant una història i el resultat pot cridar l'atenció. Jo creo amb llum i tu amb paraules.