“Molt dur, increïblement dur”, així adjectiva en Souleymane Baldeh aquest estiu de 2020. “No hi havia ningú, gairebé no hi havia turistes, i pels pocs que n'hi havia, suma-li l’entrebanc que venc roba a la platja i el problema de la higiene que comporta en la situació actual; si a la gent li costa comprar a les botigues, imagina’t a un home que ven vestidets a la sorra”, confessa al Diari de Barcelona. Ell viu a Tarragona des de fa 22 anys, i aquest estiu va optar per seguir venent com cada any: "Tampoc no podia fer res més”. Teòricament, ara al novembre va a Vilafranca per “treballar podant arbres durant un mes i mig o dos”, això almenys és el què feia cada any. Enguany, encara no sap res segur.

En Souleymane Baldeh a la Platja Llarga de Tarragona. Foto: Mar Grau

El decret de l’estat d’alarma els va expulsar dels carrers i un confinament total els impedia obtenir qualsevol mena d’ingrés per poder subsistir. Durant l’estiu, quan la gent va poder aixecar una mica el cap, Barcelona seguia sense rebre visitants i el turisme internacional era gairebé nul. Ara han tancat perimetralment Catalunya, fet que impedeix l’arribada de visitants espanyols. 

Segons l'Aziz Faye, portaveu del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona, aquesta situació i les noves restriccions "perpetuen la precarietat" que tenen des de l'inici de la pandèmia. Afirma al Diari de Barcelona que "l'arribada de la pandèmia ha estat una altra crisi" sobre la seva pròpia crisi. Les restriccions van suspendre tota la seva activitat i "l'única manera de subsistir era engegant una campanya d'un Banc d'Aliments manter, recollir aliments i distribuir-los a cases de companys i companyes".

"Tot i que era un moment molt crític per a nosaltres, no ens vam quedar a casa sense fer res i només demanant ajuda, volíem contribuir i ajudar el país"

A causa d'aquest estiu tan atípic, el Banc d'Aliments encara és allò que els permet subsistir. Paral·lelament, també segueixen treballant amb el sector tèxtil. Tot i que per ara l'abastiment de  mascaretes està controlat i "els hospitals no tenen problemes de protecció", continuen amb la seva botiga pròpia fabricant mascaretes, samarretes i dessuadores per "donar sortida laboral als que s'han quedat sense res".

A més, estan fent moltes formacions destinades bàsicament a aquelles persones "que es troben amb una situació administrativa irregular": els donen classes de llengua, de patronatge i confecció. L'Aziz mateix n'és professor, per tal que "puguin formar-se professionalment i puguin entrar millor al món laboral, ja que el fet de no tenir papers no els permet anar a la Universitat a estudiar".

Carrers buits de manters 

La portaveu de la Guàrdia Urbana de Barcelona Bàrbara Soler reconeix al DdB que, tot i que no tenen una xifra concreta de quants venedors ambulants hi ha a Barcelona ara mateix, "respecte a l'any passat hi ha hagut una disminució brutal". Afirma que als carrers ara no se'n veu gairebé cap. "Durant l'estiu potser se n'ha vist algun per la platja, però ara que s'ha acabat la temporada, ja està".

Segons Francesc Santiago, coordinador del Departament de Premsa de l'Ajuntament de Barcelona, "la situació dels manters ara i des de fa temps és molt i molt complicada i estan en una situació molt crítica". El Francesc, que recorda que la venda ambulant "és una activitat que no està permesa ni a Catalunya ni a Espanya", assegura al DdB que els manters, "independentment que es trobin en situació regular o irregular", rebran la part destinada a l'atenció de les persones més vulnerables del fons Covid que ha creat l'Ajuntament de Barcelona, amb 90 milions d'euros.

Precisament per això, l'Aziz reclama la "immediata regularització", ja que això els permetria "contractar a tots els voluntaris que estan participant en el taller i la botiga". El seu objectiu és "contractar-los perquè puguin tenir un sou fix, ja que fins ara només disposen d'ajudes. Ells necessiten l'oportunitat que tothom es mereix".

L'Abdou Mawa Ndiaye, president de l'Associació Senegalesa de Barcelona, reafirma que molts dels seus "compatriotes" que es dediquen a la venda ambulant han sobreviscut "gràcies a les ajudes que han rebut per part de la solidaritat de la mateixa comunitat". En unes declaracions al DdB posa èmfasi en "com d'afortunats" són els que tenen papers, perquè van poder anar a fer de temporers: "La situació que estem vivint és molt dura, tant per als manters com per a tota la comunitat senegalesa". 

"Si a la gent li costa comprar a les botigues, imagina’t a un home que ven vestidets a la sorra”

Ajuda al personal sanitari i Banc d'Aliments

El Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona, durant el temps que es va allargar l'estat d'alarma, va convertir la seva botiga en un magatzem on poder guardar i organitzar tota mena d'aliments: arròs, pasta, oli i llaunes per repartir entre gairebé 300 famílies, a les quals van arribar a través del Banc d'Aliments que van crear ells mateixos pocs dies abans de la quarantena, conscients que el tancament suposava l'asfíxia econòmica per a moltíssimes famílies que, desafortunadament, no tenen papers.

A més, també va voler aportar el seu granet de sorra fabricant productes com mascaretes o bates per distribuir-los gratuïtament al personal sanitari, ja que molts d'ells són costurers i no podien vendre al carrer. "Tot i que era un moment molt crític per a nosaltres, no ens vam quedar a casa sense fer res i només demanant ajuda, volíem contribuir i ajudar al país", conclou l'Aziz. 

 Foto: Sindicat popular de Venedors Ambulants de Barcelona.