El ‘déjà-vu’ dels entrenaments al menjador
Per Lucia Quesada i Maria Vidal
Publicat el 14 de novembre 2020

Obrir l’ordinador a qualsevol hora del dia i connectar-se a alguna reunió o classe en línia s’ha convertit en una rutina recurrent en els darrers mesos. També pels esportistes de qualsevol disciplina i edat, els quals han hagut de realitzar tots els seus entrenaments des de casa i, sovint, a través d’una pantalla. L’obertura dels centres esportius, al juny, semblava donar una treva a aquesta situació, però només quatre mesos més tard, el Departament de Salut va anunciar de nou el tancament. 

“Fins que no hi hagi una vacuna, la situació serà com una muntanya russa”, assegura la Marina Mas, de 20 anys i membre del Club d’atletisme de Badalona. Una part dels seus entrenaments els fa de manera conjunta, connectada amb les seves companyes i l'entrenador mitjançant una videotrucada. L’altra part la fa individualment al carrer, un fet que valora molt ja que, a diferència del mes de març, ara pot exercitar-se a l’aire lliure. 

En total, entrena dues hores tres o quatre dies a la setmana, però explica que li costa molt més seguir el pla d’entrenaments. Troba a faltar el suport de les seves companyes, que l’ajudaven a esforçar-se més i a "sortir de la rutina”; alhora, saber que difícilment es podrà arribar en les mateixes condicions a les competicions la fa estar més desmotivada.

Patinatge artístic, a casa i sense patins 

En els esports que requereixen un material i espai molt determinats, la situació també es complica. És el cas de la Lucía Gómez, de 15 anys i patinadora del Club Sagnier del Prat de Llobregat. “Entrenar a casa amb els patins és molt difícil, podem treballar la forma física, millorar l’elasticitat i, com a molt, practicar piruetes amb l’spinner (una plantilla que et permet fer piruetes sense patins)”, comenta. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

@ajelprat @esportselprat @cebllob #elpratdellobregat #alpratenscuidem #cpasagnier #jopatinoacasa #teamchallenge

Una publicación compartida de C.P.A. Sagnier (@cpasagnier) el


No poder calçar-se els patins porta altres conseqüències ja que, segons la patinadora, els salts són exercicis que s'han de practicar gairebé cada dia i “si no ho fas després d'aconseguir-ne un, el pots perdre de seguida”. La seva entrenadora, Anna Vilallonga, afirma que el patinatge artístic necessita una pista per practicar-lo i “no es pot fer a qualsevol lloc”; igualment, des del club segueixen apostant per fer classes en línia i així no perdre el contacte amb les seves alumnes en aquesta situació tan excepcional. 

Els centres esportius són espais segurs 

Que el nou tancament dels centres esportius es produís poc després de començar la temporada també ha causat que jugadors i jugadores d’esports en equip encara no s’hagin adaptat del tot a les noves dinàmiques. En aquesta situació es troba la Irene Sierra, de 20 anys, i el seu equip sènior del club Bàsquet Viladecans. “És a base de molts entrenaments com s’aconsegueix connectar amb algú a la pista”, explica la jugadora, tot afegint que això no es pot assolir amb una sessió en línia a la setmana, i menys en el cas d’un equip nou com el seu. 


Irene Sierra durant un entrenament online. Foto: Lucía Quesada 

Com la resta d’esportistes i entrenadors, la Irene confia que aviat reobrin els centres esportius, però no n’està segura del temps que es mantindran oberts. La jugadora de bàsquet reivindica que en les activitats esportives hi ha hagut una taxa de contagi baixa i “s’estan seguint tots els protocols i mesures de contenció”, fet que s’hauria de valorar més. Les dades del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) del Ministeri de Sanitat apunten en aquesta direcció: des que va finalitzar la desescalada, les activitats esportives només han generat 24 brots de Covid-19 i 179 casos. 

En aquest mateix sentit, Adan Aliseda, entrenador i coordinador esportiu de l’Alpicat Vòlei Associació, qui també ha adaptat els seus entrenaments al format en línia, confia “que la pressió que s’està duent a terme des de les Federacions serveixi per tornar a obrir les instal·lacions esportives”. Defensa que l’esport és una activitat essencial, tant a escala física com psíquica; no només ajuda a mantenir una bona forma física, sinó que també permet socialitzar amb altres persones i desconnectar de la rutina. 

La prohibició com a solució? 

Tots els esportistes i entrenadors entrevistats pel Diari de Barcelona coincideixen que els entrenaments presencials són gairebé imprescindibles i que, en substituir-los per sessions en línia, on es perd el component social de l’esport, la motivació disminueix. “A nivell d’opinió personal, mai he cregut en la prohibició. Penso que la solució recau en conscienciar la societat que és important respectar totes les mesures i protocols, i si es compleixen, reactivar l’esport i la competició”, conclou l’entrenador Adan Aliseda.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —