Rebutjada de ple per a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras per l'1-O, aplicada amb celeritat a policies i manifestants o qüestionada davant la justícia europea i el Constitucional: la resposta dels tribunals a la llei amnistia ha obert escenaris dispars a un mes de la seva entrada en vigor. La llei d’amnistia compleix aquest dijous un mes de vigència i ja se n’han beneficiat plenament almenys 74 persones, 50 de les quals són policies --46 policies nacionals i quatre mossos--, 20 manifestants independentistes i quatre càrrecs públics, segons les dades recopilades per l’ACN.

Aquí hi ha les principals causes susceptibles de beneficiar-se de l'amnistia, transcorregut el primer dels dos mesos de termini que la llei estableix per aplicar-la:

Puigdemont, Rovira i els exconsellers Comín i Puig

Fins ara, el cas més mediàtic i el que va forçar diverses modificacions a la llei és fora de l'amnistia. El jutge del Suprem Pablo Llarena ha rebutjat perdonar el delicte de malversació que atribueix a Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. A més, ha acordat mantenir vigents les ordres nacionals de detenció que pesen contra ells, però no sobre Marta Rovira, que pot tornar a Espanya sense ser detinguda. La Fiscalia ja ha recorregut i és previsible que el cas acabi al Constitucional.

Els condemnats pel judici del procés

La Sala Penal tampoc aplica l'amnistia als condemnats a penes d'inhabilitació pel procés, que són l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, en deixar fora la malversació, una decisió que ha impugnat la Fiscalia. A més, la Sala ha acordat promoure qüestió d'inconstitucionalitat al Constitucional respecte del delicte de desobediència, cosa que també estudia el jutge Llarena en la causa.

Igual que el cas de Puigdemont, el que impedeix amnistiar els líders del procés són els dubtes sobre el delicte de malversació, que el Suprem considera que queda exclòs de la llei perquè l'ús de fons per a l'1-O va posar en risc la fiances de la UE i va comportar un enriquiment personal: "Van fer amb el patrimoni aliè que els estava confiat allò que no van poder o no van voler fer amb el seu patrimoni".

La causa sobre la ingerència russa

Amb la llei d'amnistia ja en vigor, el jutge de Barcelona Joaquín Aguirre va obrir una peça separada per continuar indagant la suposada ingerència russa en el procés, després que l'Audiència de Barcelona li ordenés resoldre la investigació en anul·lar-li les darreres pròrrogues de la causa.

El magistrat del cas Volhov, que veu delictes de traïció, malversació i organització criminal a la causa, ha descartat amnistiar-la en entendre que les suposades connexions a Rússia per al procés van suposar una greu amenaça per a la integritat territorial d'Espanya —una de les exclusions previstes a la llei—, per la qual cosa ha enviat al Suprem el cas, que implica els expresidents catalans Carles Puigdemont i Artur Mas.

Els artífexs de l'1-O, a l'espera

Els càrrecs d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, artífexs de l'organització de l'1-O, hauran d'esperar la decisió sobre la seva amnistia si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) eleva la llei a la justícia europea o al Constitucional, davant dels dubtes sobre el seu encaix penal.

D'entrada, l'alt tribunal català considera amnistiables els delictes de prevaricació, desobediència i malversació pel que estan a l'espera de judici —programat per al pròxim mes d'octubre—, en descartar que obtinguessin benefici patrimonial amb el desviament de fons per finançar l'1-O.

Tot i això, la sala no els ha aplicat l'amnistia de moment i, després de consultar les parts, decidirà si porta la llei al Constitucional o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Això podria demorar la resolució durant mesos i fins i tot anys.

Buch i l'escorta de Puigdemont

Era un dels casos que podia generar més interrogants i va acabar sent el primer a amnistiar-se a Espanya: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en contra del criteri de la Fiscalia, va perdonar l'exconseller d'Interior Miquel Buch i l'exsergent dels Mossos Lluís E., que va ajudar a fugir l'expresident Puigdemont.

Tot i que Lluís E. va cobrar un sou públic de 52.717 euros durant els 224 dies que va ser assessor de Buch —per continuar fent tasques de protecció a Puigdemont fora d'Espanya—, el TSJC va concloure que els dos casos eren amnistiables perquè la llei perdona la malversació si els fons van tenir com a finalitat el procés.

De fet, l'advocat de Puigdemont ja ha invocat aquesta sentència del TSJC —que la Fiscalia Superior de Catalunya va voler recórrer, encara que els seus superiors jeràrquics li ho van impedir—, en el seu escrit perquè el Suprem canviï el criteri del jutge Llarena i li amnistiï la malversació per l'1-O.

El terrorisme dels CDR, a Europa

Aquí l'escenari apunta a Europa, perquè l'Audiència Nacional ha preguntat a les parts si s'escau presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE sobre la llei d'amnistia davant dels "seriosos" dubtes que aquesta norma pugui contravenir "greument" el dret comunitari. Hi ha dotze processats per terrorisme.

Els manifestants

Amb l'exconseller Buch van ser diversos manifestants acusats d'altercats en les protestes contra la sentència del procés els primers a beneficiar-se de l'amnistia el 25 de juny passat, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acordar aplicar la llei per a una desena d'activistes encausats.

Altres manifestants també encausats per disturbis han intentat buscar empara sota el paraigua de l'amnistia: és el cas d'un condemnat per llançar una ampolla als Mossos en una macrobotellada —el perdó del qual ha rebutjat la justícia— o el de diversos activistes imputats pels disturbis a les protestes a favor del raper Pablo Hasél, que addueixen ser independentistes.

Policies i Mossos, perdonats

En paral·lel als condemnats pels disturbis, un jutge també ha amnistiat els 46 agents de la Policia Nacional a qui investigava per les càrregues de l'1-O a Barcelona, en concloure que la seva actuació no va superar el "llindar de gravetat" que fixa la llei com a motiu d'exclusió.

El mateix argument va fer servir l'Audiència de Barcelona per perdonar quatre mossos acusats d'agredir manifestants durant la seva detenció a l'onada de protestes contra la sentència del procés.

L'Audiència de Barcelona encara ha de decidir si amnistia els quatre escopeters de la policia acusats de rebentar un ull a Roger Español amb una pilota de goma l'1-O a Barcelona, un cas que podria quedar fora de la llei perquè exclou expressament els delictes de lesions que hagin causat la pèrdua d'un òrgan vital.