Observacions del dens núvol de pols que oculta un forat negre supermassiu al centre de la galàxia propera Messier 77 han ofert la confirmació més clara fins ara de la teoria que explica l'estructura dels nuclis galàctics actius (AGN, en les seves sigles en anglès), proposada fa prop de tres dècades.

La revista Nature publica les conclusions d'un estudi elaborat a partir de dades extremament detallades obtingudes amb l'interferòmetre del gran telescopi de l'Observatori Europeu Austral (ESO) del gas que s'acumula en aquesta galàxia, també identificada com NGC 1068.

A l'esquerra, una vista enlluernadora de la galàxia activa Messier 77. A la dreta, una vista ampliada de la regió més interna d'aquesta galàxia, el seu nucli galàctic actiu.

Un grup dirigit per Violeta Gámez, de la Universitat de Leiden (Països Baixos), ha determinat que el material del seu centre galàctic gira entorn d'un gran forat negre, que acabarà devorant-lo per complet. Durant aquest procés, que es creu comú amb uns altres AGN, s'alliberen grans quantitats d'energia, per la qual cosa sovint aquests centres arriben a eclipsar la resta d'estrelles de la galàxia.

L'estructura del gruixut anell de pols còsmica que cobreix el forat negre de Messier 77 proporciona noves evidències clau per a recolzar la teoria coneguda com el Model Unificat d'AGN. Aquests centres massius són "els blocs de construcció essencials en la creació i l'evolució de les galàxies", ha explicat a Efe l'autora principal del treball.

Entre la història de la nostra galàxia

Observacions anteriors de diverses galàxies, inclosa la NGC 1068, havien apuntat a la presència de material calent prop dels seus centres, però "la longitud d'ona i el rang de resolució d'aquestes observacions no eren adequats per a establir l'estructura del núvol de pols", ha indicat Gámez.

"Els nostres resultats són la prova més directa del Model Unificat", ha destacat la investigadora. "Encara que cap resultat únic resoldrà totes les preguntes que tenim, hem fet un pas important en la comprensió de com funcionen els AGN", ha afegit

Les observacions han estat possibles gràcies a l'instrument MATISSE (sigles en anglès per a Experiment Espectroscòpic multiobertura en l'Infraroig Mitjà) situat al desert d'Atacama (Xile).

Gámez recalca que el treball pot ajudar a "comprendre millor la història de la Via Làctia, que alberga un forat negre supermassiu en el seu centre que podia haver estat actiu en el passat".