La pandèmia de la Covid-19 ha tingut moltes repercussions en la població, i no totes són negatives. El coronavirus, que ja ha provocat més de 390.000 morts al món segons la Universitat Johns Hopkins, ha despertat també una vena de solidaritat estesa en la societat i moltes persones han sentit la necessitat de participar en diverses campanyes d’ajuda durant el confinament. Tot i així, amb el desconfinament sembla que es produirà una disminució d’aquestes campanyes d’ajuda.

Durant les primeres setmanes de quarantena, diverses associacions de voluntaris o xarxes veïnals van augmentar la seva activitat, mentre que també se’n van crear de noves. Totes elles van establir diferents funcions i es van repartir tasques de recollida i distribució d’aliments, acompanyament psicològic telefònic o la cura de nens o ancians, entre d’altres. Però no van ser les úniques que van aportar el seu gra de sorra, sinó que també petits grups de veïns o amics van crear les seves pròpies plataformes d’ajuda. Així va néixer Pijama Army, una campanya de recaptació de diners a través de la subhasta de fotografies.

A més, l’ajuntament de Barcelona va habilitar al seu portal web un espai que recollia totes les iniciatives que s’havien posat en marxa perquè qualsevol persona pogués participar o donar a conèixer el seu projecte. La web continua actualitzant-se i encara hi ha disponibles diverses campanyes d’ajuda per poder apuntar-s'hi.

Però, a mesura que avança el calendari, es tem que el nombre d’iniciatives solidàries disminueixi. Segons Rosa Pérez, psicòloga experta en conductes socials i professora a la Universitat de Lleida (UdL), aquesta reducció és, en part, conseqüència dels problemes econòmics de les famílies. Però, també apunta la tendència a l’oblit de la vena solidària per part de la societat com una de les causes d’aquesta disminució de campanyes d’ajuda.

En aquest sentit, Pérez explica que el sentiment d’impotència o inactivitat sorgit durant els primers mesos de confinament va fomentar la implicació en projectes o xarxes de suport. Però la situació actual és diferent i part de la gent està tornant a les seves activitats rutinàries. Això comporta que dediquin menys temps a les iniciatives solidàries i, segons la psicòloga, “tot i que, per un temps, mantindrem el record i el sentiment de solidaritat, aniran desapareixent dia a dia”.

En temps de crisi, impuls de cooperació

No és el primer cop al món que sorgeix un sentiment de participació i d’ajuda com a resultat d’una crisi a gran escala. El sociòleg i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona  (UAB) Jordi Tena-Sánchez associa la resposta solidària durant aquesta pandèmia amb altres catàstrofes que han despertat un sentiment en la societat similar a l’actual. “Per exemple, després dels atemptats de l’11-M les donacions de sang van arribar a màxims històrics, o amb el tsunami del sud-est asiàtic de fa uns quants anys també es van disparar les donacions altruistes”, detalla el sociòleg.

De la mateixa manera, la doctora en Psicologia Social Pilar Albertín assegura que el vessant de cooperació de l’ésser humà s’amplifica quan hi ha una amenaça que pot posar en perill la supervivència de la humanitat i que pot comportar conseqüències negatives “cap a la nostra espècie, l’afiliació, el grup o el col·lectiu amb els quals ens sentim identificats; com és la família, amics, veïns, companys i d'altres que ens envolten”. És per aquesta raó que, actualment, amb una probabilitat de risc pel virus més baixa que fa uns mesos, aquest sentiment de cooperació ja no es troba tan actiu entre la població.

D'altra banda, l’experta en psicologia social argumenta que la voluntat d’ajudar durant la pandèmia prové d’un problema inesperat de grans dimensions que va canviar la realitat de moltes persones. “Possiblement aquesta realitat material no era tan bona com esperaríem, i això ha urgit a construir sortides”, explica Albertín. Aquestes sortides de les quals parla són les que han despertat en la societat en forma d’iniciatives solidàries i xarxes de suport mutu. I no descarta que sorgeixin un altre cop si torna a ocórrer una situació similar, com ja ha passat en anteriors situacions de crisi.