Nuevo Orden Mundial
Publicat el 06 de setembre 2020

Durant els darrers mesos s’ha generat un contradiscurs de la pandèmia digne de les teories conspiranoiques de les pel·lícules de ciència ficció. Els seguidors d’aquesta doctrina s’engloben sota el nom de “negacionistes”, que, alhora, s’ha ramificat en moltes variants i discursos diferents. En termes generals, coincideixen en una negació de l’existència del virus com a tal pensant que tot és un entramat orquestrat per les grans potències i que respon a interessos geopolítics. Una conspiració per dominar el món de la qual la Covid-19 no és sinó un instrument.

Qui són realment els negacionistes?

De negacionistes hi ha molts tipus i és un fenomen que no enten d'estaments socials. A Catalunya, un dels més coneguts és el remeier Josep Pàmies, que, amb Dolça Revolució, organitza trobades de “petons i abraçades”. Proposar un tractament (anomenat MMS) basat en una solució de clorit de sodi, un component químic que pot provocar greus símptomes si s’ingereix.

Molts dels negacionistes proposen estils de vida paral·lels, cosa que no és nova però que veu la seva perillositat augmentada en el cas de la Covid-19 i la desconeixença de la malalatia. Fernando Luis Vizcaíno Carles, blogger valencià que va aconseguir convocar unes 2.500 persones a la plaça Colom en la protesta anti-mascaretes, és professor de ioga, escriptor, psicoterapeuta, psicòleg i astropsicòleg. Al seu blog exposa que ens estan aïllant a tots sense necessitat només per aconseguir que ens sotmetem als seus designis de forma voluntària.

"El sentiment de comunitat és importantíssim", diu Antoni Gutiérrez, autor de l'ebook Comunicació política en temps de coronavirus. "És així com s'organitzen i com es retroalimenten i reafirmen les seves creences". Aquest sentiment de pertinença a alguna cosa d'especial és el que ha fet que aquest fenomen hagi calat tant en la societat. "El que volen és anar contra el Govern, contra l'establishment. El Govern els ha fallat i, per tant, no és de fiar", explica.

Segons Carles Pont, especialista en comunicació política i professor a la Universitat Pompeu Fabra, hi ha un clar perfil de negacionista. Encara s’ha d’esperar per poder analitzar millor el fenomen, “però acabarem veient un perfil ideològic molt polaritzat i un pensament molt extrem en molts àmbits”.

En aquest sentit, una veu influent és Cristina Martín Jiménez, doctora en Periodisme i autora de “La Verdad de la Pandemia: quién ha sido y por qué” (2020). Jiménez defensa que la crisi de la Covid-19 és una guerra que respon a interessos geopolítics, que la Xina ha establert aliances amb la OMS i Bill Gates (membre del club Bilderberg) per tal paral·litzar el món i combatre Donald Trump. Al seu llibre descriu les quatre fases de la tàctica de les pandèmies: generar una gran crisi pandèmica, atemorir i angoixar tothom, atacar les economies i indústries per fer que els països s’endeutin i així apropiar-se de part de la seva sobirania, riqueses i recursos.

Pont considera que por haver-hi una part de por rere aquest pensament: “En la societat de risc en la qual vivim, hi ha una certa animadversió pel que és desconegut”. Vivim en una societat orientada al futur, i quan hi ha alguna cosa disruptiva que trenca aquesta planificació “fa que tot caigui com un castell de cartes", diu. 

“Fer-los canviar d'opinió no és fàcil”, considera Gutiérrez, ja que “s'informen amb continguts molt ben elaborats, que mostren –en la seva opinió- proves irrefutables del que diuen". Això se suma als famosos, influencers i gurús que comparteixen aquestes idees a les xarxes socials. Internet ha generat uns "influencers conspiranoics”, com els anomena Albert Lloreta, molt poderosos. En aquest sentit, l'influencer substitueix al líder de secta: si el segueixes, segueixes la veritat.

Els famosos, un altre paradigma

No només personalitats que fins ara eren anònimes han esdevingut protagonistes del negacionisme, sinó alguns membres del star system ens han sorprès amb missatges similars. És el cas de Miguel Bosé o Brisa Fenoy. Com explica Carles Pont al Diari de Barcelona, que els famosos es trobin rere l’organització de manifestacions i proclames sempre ajuda a l’augment de les files negacionistes. “Qualsevol col·lectiu, organització o partit pol·lític sempre busca influencers, lideratges d’opinió perquè ajudin a convèncer la massa de que allò que estan propugnant té una legitimitat”, opina el professor.

Els vídeos de Bosé s’han fet més que coneguts les darreres setmanes. En les publicacions incita la població a no dur mascareta: “La població sana no hauria de dur mascareta, hauria de ser al carrer i hauria d’estar treballant, produint, guanyant diners per poder subsistir, pagar els impostos i fer una vida normal”, diu a un dels vídeos. La seva postura respecte les vacunes també és controvertida: “Si ens volen vacunar a tots obligatòriament, sospito que hi ha quelcom al darrera, quelcom dictatorial”, i assegura que té informació sobre el riscos de la vacuna. Paradoxalment, demana als seus seguidors que contrastin la informació abans de prendre cap decisió.

El passat mes març, Brisa Fenoy va estrenar la seva cançó “Fábricas de miedo”, una crítica a la gestió política del coronavirus. “La teva casa ara és la teva presó, ens manipulen com volen sense explicar-te conseqüències” o “queda’t a casa, no obris ningú, així a poc a poc et tallen llibertats”, son alguns dels versos més controvertits.

 

La cantant també ha expressat al seu Instagram que la pandèmia  no és més que una manera de fabricar por, cosa que ha donat peu al hashtag #fabricasdemiedo. "No hem de tenir por, tot i que obviament ens volen controlar", diu. 

Ara bé, Carles Pont creu que és dubtós “que aquests influencers tinguin capacitat de convèncer la gent, perquè per molt conegut que siguis, si no ets un científic, o si no avales el teu discurs amb aportacions que realment puguin ser determinants, difícilment el públic se’t creurà”. De la mateixa manera, Antoni Gutiérrez creu que aquestes personalitats siguin són perquè la gent conegui aquestes teories i "es posin a investigar”, explica al Diari de Barcelona.

És a partir d'aquestes investigacions que cadascú fa de manera individual pels racons de Youtube i blocs que ajunten tres o quatre teories que en principi no estan relacionades, i les uneixen en una super-teoria que té sentit per ells. Les xarxes socials promouen unes bombolles de pensament, especialment a Twitter. Cada vegada veus, escoltes i llegeixes a persones que comparteixen la teva opinió, cosa que promou la idea d'una "veritat absoluta". "Aquestes teories triomfen perquè troben algú a qui culpar i donar una explicació simple al que ens passa", conclou Gutiérrez.

Desmentint les notícies falses

Al carrer, i a les xarxes, s’ha escoltat opinions de tots colors sobre la Covid-19. Com a mostra, una usuària de Twitter feia una crida massiva a una manifestació anti-mascaretes, proclamant que estan farts i que s’ha de fer arribar el missatge a la gent que tot és una mentida: “això és tot el 5G… compte amb els xips (...) tú ja tens posat el xip, no ho saps; la majoria de la gent ja té posat el xip”.

Comptes de Twitter com La Quinta Columna TV (@libra.sevilla) promouen les teories negacionistes de forma divulgativa i inclús amb mems. Alguns dels seus continguts parlen de la relació entre Bill Gates i l’eugenèsia, citen a metges per exposar l’extermini massiu o tracten de donar fonament la no necessitat de mascaretes i vacunes.

 

Contrastant aquests fets, el Diari de Barcelona ha pogut parlar amb el Col·legi de Metges, que afirma que aquest discurs negacionista no només posa en perill la seva pròpia salut, sinó la salut de les terceres persones que sí que intenten ser responsables. "Rebutgem completament aquests tipus de discurs, perquè són un risc per la població per dos motius: per la pròpia salut i per la desinformació que comporta", explica. De la mateixa manera, insisteixen en la clau per estar ben informats sempre i no caure en discursos sectaris: contrastar les fonts. “La informació va canviant en funció del coneixement i s'anirà adaptant al que el coneixement pugui o no afirmar”, explica Gustavo Tolchinsky, Secretari Col·legi de Metges. “Poden haver-hi canvis al llarg del temps. Així funciona la ciència, va afirmant allò que pot afirmar, assumint  que hi ha llacunes d'informació que encara s'han d'omplir amb la investigació i l'experiència”.  Així i tot, recorda que només hem viscut en pandèmia sis mesos i que és normal que canviar els nostres hàbits generi angoixa i estrès, però que cal anar aprenent dia a dia.


 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —