Mediació fins a l'últim moment. Aquesta és la màxima amb què treballen cada dia les setze tècniques que integren el Servei d'Intervenció en situacions de Pèrdua de l'Habitatge i Ocupacions (SIPHO), més conegut informalment com la unitat antidesnonaments de l'Ajuntament de Barcelona.

Principalment són professionals —totes dones— que provenen del camp dels serveis socials i intervenen anualment en gairebé 2.000 casos. La seva intervenció no sempre és garantia d'èxit, però sí en la majoria de casos, explica a l'ACN la coordinadora de la unitat, Judith Cobacho. "Al final, el que fem és guanyar temps, no sempre acabem resolent tot el que voldríem, però la funció d'acompanyament és molt important perquè la família no se sent sola", afirma.

Al llarg d'aquests anys, el servei ha acompanyat a més de 10.000 unitats familiars. Segons dades de l'Ajuntament, per exemple, només el 2019, aquesta unitat va atendre al voltant de 6.400 persones, entre les quals el 30% eren menors d’edat.

Des que es va aixecar l'estat d'alarma i es van reactivar els desnonaments aquest any, les tècniques no han parat. Segons un informe recent del SIPHO, entre el 14 de setembre i el 23 d'octubre han tingut coneixement de més de 400 ordres judicials de desnonament que afecten més de 1.200 persones vulnerables, entre adults i menors.

Dos casos diferents, a pocs carrers

El decret del Govern aprovat aquesta setmana, però, tampoc no ha servit per aturar els llançaments. Des de l'anunci fet el dimarts, l'equip municipal ha continuat assistint a desnonaments programats a diferents barris de la ciutat. Sense anar més lluny, aquest mateix dijous al barri del Poble-Sec. La Beatriz i la Judith, les dues tècniques SIPHO del districte de Sants-Montjuïc, van intentar mediar en un matí en dos casos diferents de desnonament, a pocs metres de distància.

"Si no es pot arribar a un acord, que s'executi o no depèn molt de la situació de la família i també es té en compte si és d'un petit o gran tenidor", explica la Beatriz.

En el primer, poc abans de les deu del matí al carrer Creu dels Molers, no hi va haver sort per als ocupants i es va acabar executant tot i l'intent fins al darrer moment d'aturar-lo. El pis era propietat d'un petit tenidor, no hi havia menors i tampoc no hi havia cap concentració veïnal.

En el segon, per contra, el desnonament de la Claudia i els seus fills, a carrer Radas, sí que es va aturar. El pis on viu la família és d'un gran tenidor i alguns dels seus fills són menors. A més, hi havia un centenar de persones a la porta per donar-li suport en què estava programat el desallotjament, cap a les dotze del migdia.

Segons dades de l'Ajuntament, un 90% dels casos de desnonament que els arriben s'aconsegueixen aturar per la tasca que es fa de les unitats municipals amb la mediació o pel paper conjunt amb moviments veïnals i socials. De fet, des del SIPHO reconeixen com la pressió dels sindicats i els moviments veïnals i per l'habitatge ajuda a parar sovint els desnonaments.

La pressió dels moviments veïnals

El portaveu de la PAH a Barcelona, Santi Mas de Xaxàs, posa en valor en declaracions a l'ACN el paper que fan des de l'entitat, que ara fa deu anys va aconseguir aturar el primer de molts desnonaments. Només l'any 2019, segons les dades de la PAH a Barcelona recollides per un informe de l'Observatori DESC, es van aturar 32 desnonaments derivats d'execució hipotecària, 138 derivats de la llei d'arrendaments urbans (LAU) i 73 conseqüències d'ocupació.

Amb tot, també opina que el SIPHO és "la millor política d'habitatge que s'ha fet a Barcelona des de fa molts anys". "Ha estat un canvi molt substancial, abans estàvem absolutament soles", assegura Mas de Xaxàs.

Segons ell, però, caldria reforçar el servei perquè "no arriben a tot" i "claríssimament" cal ampliar l'equip, que actualment compta amb 16 tècniques. Els tres districtes amb més casos, Nou Barris, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, tenen dues tècniques de referència cadascun mentre que la resta de districtes en tenen una. Quan són casos complexos, però, de vegades hi va també un tècnic de serveis socials i en total són dues o tres persones.

Més persones vulnerables per la crisi de la Covid

"La demanda per problemàtiques d'habitatge en els últims anys degut a l'augment dels preus del lloguer s'ha vist molt en augment i s'ha agreujat molt ara amb la problemàtica de la covid-19", diu Maite Domínguez. En aquest sentit, afirma que ha variat el perfil de persona que acut a les oficines d'habitatge i entre aquests nous perfils hi ha, per exemple, persones afectades per un ERTO.

Santi Mas de Xaxàs té clar que el nivell de desnonaments que s'estan produint a tot l'Estat venen provocats "per la situació d'extrema vulnerabilitat" de moltes persones. "La pandèmia afecta totes les capes de la societat", avisa, assegurant que han vist persones més joves o autònoms que s'han apropat a la PAH en busca d'ajuda.

Segons un informe de l'Observatori DESC, gairebé un 70% dels desnonaments totals del 2019 a Catalunya són de lloguer, un percentatge que supera el 80% a Barcelona ciutat. De fet, les oficines d'habitatge no només gestionen casos de desnonament, sinó que també atenen casos com ara dificultats per pagar el lloguer, la no renovació d'un contracte o l'assetjament immobiliari.

El mateix informe, publicat al juny, ja advertia de les conseqüències d'una "onada de desnonaments" a la tardor. Des de Barcelona, el govern d'Ada Colau ha reclamat en les darreres setmanes i dies al govern espanyol que aturi tots els desnonaments de famílies vulnerables. Mentrestant, la ciutat continuarà despertant amb nous llançaments.