Osama Bin Laden
Per EFE
Publicat el 02 de maig 2021

Fa deu anys, el 2 de maig de 2011, Osama Bin Laden, va morir en una operació militar nord-americana. Bin Laden és conegut per ser un dels majors terroristes gihadistes i creador de l'organització Al-Qaeda, i se li atribueixen diferents atemptats, entre ells els atacs de l'11-S. Amb motiu del desè aniversari de la seva mort, la següent cronologia explica el naixement i desenvolupament de l'integrisme islàmic.

1928. - Hassan al Banna, creador de l'islamisme moderat, funda a Egipte l'Organització Germans Musulmans de la branca sunnita, majoritària de l'Islam, quatre anys després que Kemal Ataturk instaurés un estat laic a Turquia.

1948. - Els Germans Musulmans executen accions violentes contra la monarquia egípcia.

1952. - Després de la Revolució egípcia i l'arribada al poder d'Abdel Nasser, s'intensifica la lluita contra ells, que van intentar assassinar-lo el 1965.

Dècada dels 70. - Sorgeix a Egipte la Gamaa Islamiya, un moviment islamista sunnita amb l'objectiu d'enderrocar a Hosni Mubarak, al qual considera "impiu", per a substituir-lo per un sistema estrictament islàmic, després que els Germans Musulmans optessin per la no violència.

1979. -

Febrer-març. - Triomf de la Revolució Islàmica a l'Iran. S'instal·la el règim xiïta dels aiatol·làs, encapçalats per Ruhollah Jomeini.

Juliol. - Arriba al poder a l'Iraq Sadam Hussein, pertanyent a la branca sunnita de l'Islam. La supremacia política i militar sunnita ha imperat a l'Iraq des de l'Imperi Otomà, tot i que representen un terç de la població enfront dels chíies, que són més del 63%.

Desembre. - L'URSS envaeix l'Afganistan davant el temor a una islamització de les seves fronteres després d'intensificar-se els combats entre rebels i tropes governamentals. El gihadisme comença a internacionalitzar-se per a combatre l'ocupació occidental.

Durant aquesta dècada sorgeix també a l'Afganistan el moviment mujahidí, un exèrcit irregular amb tints islàmics entrenat i finançat per l'Aràbia Saudita, els EUA i el Pakistan, al costat d'altres països musulmans, per combatir al règim comunista afganès.

1980-1988. - Guerra Iraq-Iran que inicia Sadam Hussein amb el propòsit d'atallar una possible insurrecció xiïta a l'Iraq, davant la irrupció del nou règim dels aiatol·làs.

1982. - Bin Laden s'instal·la a l'Afganistan i organitza grups de mujahidins per a combatre l'ocupació russa.

1987. -Es crea el moviment de Resistència Islàmica Hamàs, poc després d'esclatar la primera "Intifada" palestina contra Israel.

1988. - Comença a gestar-se l'organització Al-Qaeda creada per Bin Laden.

1990. - Aflora Al-Qaeda després de la invasió iraquiana de Kuwait i després del posterior desplegament estatunidenc a l'Aràbia Saudita i la seva participació en la Guerra del Golf.

1991. - Sorgeixen a Algèria agrupacions armades d'extremistes veterans de la guerra de l'Afganistan, la principal motivació de la qual és el "gihad" i crear una república islàmica. Poc abans van ser anul·lats els resultats de les eleccions que van donar la victòria al capdavant Islàmic de Salvació (FIS). D'entre aquests grupuscles sobresurt el Grup Islàmic Armat (GIA), germen del que posteriorment esdevé Al-Qaeda del Magreb Islàmic o Al-Qaeda del nord de l'Àfrica Islàmica (AQMI), anteriorment conegut per Grup Salafista per a la Predicació i el Combat.

26 febrer 1993. - Atemptat contra el World Trade Center a Nova York amb sis morts i mil ferits, el major fins a aquest moment als EUA, les autoritats del qual van apuntar Al-Qaeda.

1994. - Irromp al sud de l'Afganistan el moviment talibà originalment integrat per estudiants afganesos formats en les "madrasas" (escoles alcoràniques), sobretot al Pakistan on romanien refugiats.

1996. -

Agost. - Bin Laden emprèn una declaració de guerra santa contra els EUA "que ocupa la terra dels dos llocs Sagrats (La Meca i Medina)" i en la qual també inclou "jueus i croats".

Setembre. - Els talibans prenen el poder a l'Afganistan.

11 setembre 2001. - EUA pateix els majors atemptats de la seva història amb 2.973 morts i 25.000 ferits (d'ells 2.749 al World Trade Center, 184 al Pentàgon i 40 ocupants del quart avió a Pennsilvània). S'apunta Bin Laden, amagat a les muntanyes de l'Afganistan.

7 octubre 2001. - Comença l'"Operació Llibertat Duradora": EUA bombardeja l'Afganistan, amb ajuda britànica per a desallotjar al règim talibà.

20 març 2003. - EUA envaeix l'Iraq amb l'excusa de trobar armes de destrucció massiva i acabar amb el règim de Sadam. Després de la seva caiguda, el país quedarà durant anys sumit en una ona d'atemptats, en la seva majoria amb morts xiïtes, víctimes dels sunnites. Prèviament va tenir lloc l'anomenada "Cimera de les Açores" entre els líders dels EUA, Espanya, el Regne Unit i la UE.

11 març 2004. - Espanya pateix els pitjors atemptats de la seva història, i d'Europa, amb 192 morts, amb l'atac a quatre trens de la xarxa de rodalies de Madrid. S'apunta Al-Qaeda.

29 octubre 2004. - Bin Laden irromp en la campanya electoral dels EUA amb una carta al poble nord-americà, en la qual afirma que els atemptats del 11-S "van ser ideats el 1982, quan EUA va permetre a Israel envair Líban".

7 juliol 2005. - Atemptats gihadistes al metro de Londres amb 56 morts.

1 maig 2011. - El president nord-americà, Barack Obama, anuncia la mort de Bin Laden per trets d'un comando especial d'EE. UU. a la mansió on s'amagava en Abbottabad, el Pakistan.

2014. - Es dona a conèixer l'Estat Islàmic (EI) de tendència sunnita, que va aprofitar la guerra civil a Síria per a introduir-se, encara que amb altres denominacions. Se succeeixen atemptats, segrestos i decapitacions, especialment d'occidentals.

27 setembre 2015. -L'aviació francesa inicia els bombardejos contra l'EI.

13 novembre 2015. -L'EI reivindica els atemptats a París amb 130 morts, que França considera un acte de guerra.

22 març 2016. - L'EI atempta a Brussel·les a l'aeroport i al metro amb un balanç de 32 morts. Dies abans havia estat detingut a la capital belga Salah Abdeslam, el cervell dels atemptats de París.

17 agost 2017. - L'EI atempta a Catalunya amb 16 morts, en el pitjor atac terrorista des de 2004.

Al llarg dels anys següents Al-Qaeda ha baixat el seu perfil tant a Orient com a Occident i el seu protagonisme l'ha heretat l'EI. L'actual líder d'Al-Qaeda, Al Zawahiri, pel qual EUA demana 25 milions d'euros de recompensa, es troba a parador desconegut i va fer la seva última crida per a fer costat als talibans de l'Afganistan el 2016.

Existeix una extensió d'Al-Qaeda al Magreb Islàmic al Sahel, el Grup de Suport a l'Islam i als Musulmans (GAIM) creat el 2017 i que ha aconseguit frenar el declivi de l'organització.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —