Un dècada després, l'atropellament massiu a l'estació del Baixador de Castelldefels on van morir 13 persones continua viu als jutjats. Tot i el desgast d'anys de lluita contra un "gegant" com Renfe i Adif, les famílies de les víctimes continuen decidides a demostrar que el gestor ferroviari "va tenir part de culpa". Finalitzada la via penal el 2014 i després de quatre anys en via administrativa, els advocats van presentar un nou informe pericial que acreditava que l'estació "no complia amb les mesures de seguretat". Un cop més, però, la jutgessa va sentenciar contra les famílies i els va negar una indemnització. A l'espera que en breu surti la resolució del recurs, els advocats estudien recórrer al Suprem o accedir a la justícia europea. 

Núria López, advocada de les famílies, critica que tot el procés judicial ha estat ple de traves i dificultats i que les famílies s'han sentit "maltractades i menyspreades" per Renfe i Adif que, malgrat les evidències, s'han negat sistemàticament a reconèixer cap tipus de culpa en el que va passar a l'estació del baixador de Castelldefels la nit del 23 de juny de 2010. "En qualsevol altre país l'administració hauria reconegut automàticament la seva part de culpa com a gestora de la infraestructura, però aquí portem 10 anys lluitant per aconseguir-ho", afegeix.

Després que les famílies optessin per abandonar la via penal per "esgotament" el 2014, els advocats van emprendre la via administrativa. Tot i que en l'acte de sobreseïment de la causa penal la jutgessa va arxivar el cas en no poder fer a ningú penalment responsable de l'atropellament, també va afegir que el fet que no s'haguessin pres les mesures de seguretat necessàries davant la previsible aglomeració de gent a les andanes "mereixia sens dubte un retret des del punt de vista civil o administratiu". 

En base a això, el 2018 van presentar una reclamació fonamentada en un informe pericial que durant el procés penal no va poder ser aportat per acreditar que "hi va haver una manca de compliment de les mesures de seguretat en base a la normativa vigent". Concretament, l'informe apuntava que l'estació, tot i estar acabada de reformar, no complia el codi tècnic d'edificació perquè l'andana no tenia les dimensions correctes, no estava il·luminada i senyalitzada correctament i no tenia la capacitat necessària per evacuar combois amb 1.800 passatgers. 

També assenyalava incompliments de la llei de Protecció Civil de Catalunya perquè, davant la previsió d'aglomeracions, no es va contractar personal de seguretat de reforç ni es va alertar per megafonia els passatgers del perill que comportava creuar les vies, una advertència que avui és habitual a tots els trens. "Segurament les víctimes no van actuar del tot bé i poden tenir part de la culpa, però això no t'eximeix a tu que l'estació no estava ben senyalitzada, que portaves massa passatgers, que van quedar apilonats a l'andana i que per l'altre via va arribar un Alaris a 140 km/h ", conclou.

Tot i les evidències aportades, a finals de 2019 la jutgessa va sentenciar contra les famílies denegant-los la possibilitat de rebre una indemnització i condemnant-les a pagar les costes del judici. "La nostra demanda era justa i raonada i la jutgessa no tan sol ha negat una indemnització a les famílies sinó que els ha deixat clar que no tenen dret ni a reclamar al fer-los pagar el cost del judici", critica López.

Per López, la clau de tot és que la justícia ha "comprat" la versió d'Adif i Renfe que en el moment de l'accident a l'andana de l'estació hi havia com a molt unes 500 persones. Una versió, lamenta, que no han provat ni amb el nombre de bitllets venuts, ni amb les imatges de l'estació el dia dels fets. "És increïble que qui té l'obligació de demostrar quanta gent hi havia aquell dia no hagi exigit aquestes proves ni hagi investigat", afegeix.  

Més enllà de la sentència, López denuncia que durant el judici que es va celebrar al jutjat contenciós administratiu número 5 de Madrid es van sentir "menyspreats i menystinguts". Recorda que l'advocada de l'estat que defensava Adif li va faltar reiteradament al respecte al perit fins el punt que la jutgessa li va haver de cridar l'atenció. També que en un moment del judici, i de forma "totalment gratuïta", la mateixa advocada va exhibir una fotografia "plena d'estelades" dels talls de l'estació de l'AVE a Girona dient que "quan les vies estan ocupades per gent, els trens paren". "Va ser molt dur", recorda López.

Fent la vista enrere, l'advocada de les famílies creu que "ho tenen molt difícil perquè s'estan enfrontant a una administració molt poderosa" i perquè les seves demandes "qüestionen coses essencials com la seguretat de pràcticament totes les estacions de l'estat”. Amb tot, deixa clar que mentre les famílies tinguin força continuaran endavant "per ajudar-les a pal·liar el dolor que pateixen". De moment estan a l'espera que en breu surti la resolució del recurs d'apel·lació presentat i que en funció del què resolgui estudiaran "totes les vies de recurs al seu abast". Tot i que encara no han estudiat si ho poden fer, la intenció seria anar a la justícia europea per trobar "una jurisdicció més neutral". 

Famílies esgotades però amb ganes de justícia

El llarg procés judicial comença a passar factura entre les famílies que se senten absolutament "maltractades" per la justícia. De moment, dues ja no han presentat el recurs d'apel·lació "per passar pàgina" i la resta esperen que d'una vegada per totes es faci justícia. Eidy Ayala, mare del Jesús David, una de les víctimes, denúncia en declaracions a l'ACN que la justícia "els ha marginat i els ha tancat totes les portes" i que tant Renfe com Adif són responsables del què va passar. Aquí, recorda que el seu fill no va ser atropellat pel tren, sinó que va rebre un cop al cap després que la seva motxilla es quedés enganxada amb el tren quan s'esperava a l'andana per sortir de l'estació. "El meu fill no va intentar creuar la via i tot i així va morir perquè l'andana no tenia la capacitat per acollir tota la gent que va baixar del tren", recorda.

En l'àmbit més personal, Ayala reconeix que tot i els anys passats "no hi ha minut" que no pensi en el seu fill. Per recordar-lo, un any més, junt amb la resta de famílies i molts supervivents de la tragèdia, faran la tradicional ofrena floral el 24 de juny a l'exterior de l'estació i celebraran una missa a l'església de Santa Maria de Castelldefels.