Si hi ha una cosa millor que anar a la platja, és anar-hi amb una lectura entre mans. Perquè, si sou d’aquells que l’aigua us fa mandra i preferiu jeure sota un para-sol, necessitareu un bon llibre per gaudir al complet d’aquesta experiència estiuenca. Així doncs, per no deixar-vos a l’estacada, us recomanem 10 llibres de poesia per llegir a la platja -i vosaltres només cal que hi poseu el para-sol.

Bijuteria. Juana Dolores

 

Guardonat amb el 56è Premi Amadeu Oller de Poesia 2020, Bijuteria és l’alenada d’aire fresc que necessitava el món de la poesia en català. L’actriu i escriptora Juana Dolores, amb 28 anys i una sonada entrevista al Núvol que aquest confinament l’ha fet saltar al nostre imaginari col·lectiu, expressa a Bijuteria tot allò que duu dins seu: la irreverència, la provocació, i allò políticament incorrecte. Com ella mateixa defensa, aquest poemari és un reflex de la seva pròpia persona, tant del seu caràcter com de la seva mirada del món. En el fons, aquests poemes parlen d’amor, de sexe i de desig: els quals, entrellaçats amb Plató i coberts per un tel místic i un empoderament femení, donen forma a uns versos que ens canten -amb estètica però sense adorns superficials- qui és la Juana Dolores.

The Sun and Her Flowers. Rupi Kaur

 

La poeta i il·lustradora canadenca nascuda a Panjab (Índia), rupi kaur -en minúscules, tal i com signa tots els seus llibres-, ens brinda el seu segon poemari després de l’enorme èxit que va assolir amb Milk and Honey (2014). Aquest és un recull de poemes amb paraules i frases curtes, ràpides, i senzilles, dividits en cinc capítols que segueixen el cicle vital d’una flor: marcir-se, caure, arrelar, créixer i florir; i que estan il·lustrats per la pròpia autora. Com al primer llibre, Kaur ens parla de l’amor i l’abús en les relacions, amb el denominador comú d’un feminisme latent que es basa en la recerca de l’amor propi com a arma contra el dolor i els traumes. The Sun and Her Flowers es centra especialment en el creixement personal, esdevenint una veu que cura les ferides internes de l’autora i dels seus lectors.

Llibre de meravelles. Vicent Andrés Estellés

 

De la calitja i la llum de Burjassot, al nord de València, d’aquell voler mossegar la vida amb ganes malgrat tot, del gran mestre Estellés, en surten totes les meravelles d’aquest llibre. Amb una referència explícita a l’obra de Ramon Llull, aquest Llibre de meravelles contemporani es va publicar el 1971, tot i ser engendrat entre 1956 i 1958. Hereu i testimoni de la guerra i la postguerra, relata la misèria, l’amor i l’esperança -sobretot al final del llibre-, així com el dolor o els silencis que van marcar una època. Un viatge a través de la memòria i la història d’Estellés, una història que s’entrellaça amb les lluites quotidianes i les lluites de tot un poble. Sens dubte, una lectura imprescindible de la literatura catalana.

Baluarte. Elvira Sastre

 

Directe i humà, Baluarte és una via de sortida a tot el que porta dins la jove promesa de la poesia espanyola, Elvira Sastre. Amb tan sols 28 anys, la seva sensibilitat per tractar temes tan universals com la soledat, l’amistat, el sexe i, en especial, l’amor, ha traspassat les fronteres de les xarxes socials i ha conquerit tota una generació. Malgrat es va donar a conèixer amb Cuarenta y tres maneres de soltarse el pelo, ella porta escrivint des dels 15 anys, ja que sempre ha estat una apassionada de la literatura. De tot aquest amor vers les lletres i vers l’art d’escriure i llegir, neix Baluarte, un poemari inspirat en Cádiz, on l’Elvira ens xiuxiueja a cau d’orella les seves veritats més íntimes: alliberant-se, desfogant-se, i connectant amb els lectors, que no podran evitar sentir-se plenament identificats en tots i cada un dels seus versos.

Sense el dolor no hauríem estimat. Joan Margarit

 

Sota aquesta rotunda i reveladora sentencia, s’amaguen els cent-tretze millors poemes -triats per ell mateix- de Joan Margarit, que conformen l’antologia de la seva obra i el seu llegat literari en el món de les lletres catalanes. Als seus 82 anys, el segarrenc publica aquest recull de poemes com a resultat “d’alguna cosa semblant a mirar-me al mirall”, tal i com confessa a l’epíleg del mateix llibre. Margarit traspassa a la poesia tot allò que en sap de l’arquitectura: l’estructurar i el polir. En definitiva, edifica uns versos que serveixen de refugi en mig de tanta intempèrie. Ser un dels poetes més llegits en català i en castellà comporta un compromís amb els lectors que Margarit sap plasmar a Sense el dolor no hauríem estimat, on es contraposen estima i dolor, goig i misèria, confessions i silencis; esdevenint el resum ideal de la seva obra i la seva vida.

La belleza del marido. Anne Carson

 

És el primer llibre que es publica a Espanya d’Anne Carson, l’autora canadenca que s’ha endut el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2020 i el Premi T.S Eliot de Poesia. Fent honor al subtítol “Un ensayo narrativo en 29 tangos”, els 29 poemes del llibre escenifiquen el matrimoni frustrat d’una parella que es casa molt jove i perd la fidelitat massa aviat, sempre des de la perspectiva de la dona, que veu com el seu marit li és infidel. Carson ens transporta a l’univers particular del poemari, on la bellesa per se cobra un sentit majúscul, seguint els passos del poeta britànic del romanticisme Keats, far incondicional al llarg de l’obra. La belleza del marido parla de l’amor i el desamor, de l’engany i el desig, des d’una perspectiva nova, a vegades pertorbadora, sempre enigmàtica, i emmarcada dins una prosa simbòlica que ens embolcalla, com si fóssim dins un somni infinit de Carson.

Tanta Gana. Pol Guasch

 

La jove promesa de la poesia en català, Pol Guasch, arriba trepitjant fort. Aquest poemari és una mossegada a les entranyes del propi tarragoní, guanyador de la tercera edició del Premi Francesc Garriga. Guasch parla poèticament sobre el desig, l’afecte, les decisions, la vulnerabilitat... en definitiva, sobre la vida. La petjada que hi deixen els seus referents -Cassassses, Ferrater, Cixous- s’entrelliga amb una poesia que vol reivindicar la manera que el poeta té d’entendre la vida. Una manera que amaga una lluita, una utopia o un anhel constant a cada vers aparentment innocent. Tanta Gana trenca esquemes i en crea de nous, ben bé com el desig d’aquest jove de bramar el que duu ben endins, oferint-nos el risc i l’abisme per afrontar-ho.

La escala de Mohs. Gata Cattana

 

Ana Isabel García, coneguda amb el sobrenom de Gata Cattana, segueix viva en cada un dels seus poemes, de les seves cançons, i en la mirada de cada un dels cants d’empoderament feminista que han marcat tota una generació. Decidida i valenta, Gata Cattana tenia segell propi: rap amb consciència social i feminista, capaç d’evocar en una mateixa cançó Silvia Federicci i Clara Campoamor. Igual de compromesa, i més íntima encara, es mostra a La escala de Mohs, que evoca la taula de minerals ordenada per la seva duresa i que serveix per mesurar la mal·leabilitat dels altres minerals. Ple de referències bèl·liques, polítiques i mitològiques, aquest poemari de la jove artista és una arma d’empoderament contra un món i contra una societat que no sempre ens complau.

Veinte poemas de amor i una canción desesperada. Pablo Neruda

    

Sempre melòdics, sempre tendres i sensibles. Per molt temps que passi els poemes de Neruda seran un cant que ens acompanyarà allà on anem. I és que el poeta xilè més destacat del segle XX va fer aquest poemari amb tan sols 19 anys, però els seus versos formen ja part de l’imaginari col·lectiu del conjunt de la humanitat. Al llarg dels 20 poemes, s’observa una lleugera evolució de l’amor del poeta vers la seva estimada -l’inicial desig desmesurat dona pas a la por de la pèrdua de la seva amant-, i tot acaba desembocant en la cançó final, que és ja un record del que va ser la seva relació. Imprescindible lectura, no sols pels amants de la poesia, sinó per qualsevol que desitji veure’s reflectit en aquell amor tan humà i tan de somni que només Neruda sap expressar.  

Bruixa de Dol. Maria-Mercè Marçal

 

La poesia feminista catalana té un nom, i és Maria Mercè Marçal. I malgrat sigui cert que ens caldrien més de quatre fustes per emmarcar tota la seva poesia essencial, Bruixa de Dol ens mostra tot l’univers d’aquesta poeta: dones, llengua, i terra. La seva fortalesa interna traspassa les barreres del temps i dels versos, que guarden un raconet de cel i de veritat en cada un d’ells. La paraula dona ressona forta i orgullosa a les seves lletres, que han fet de guia a tantes persones i a tants anhels de llibertat. A cavall entre la cerca de la pròpia individualitat i de les petites quotidianitats, l’escriptora d’Ivars d’Urgell conquereix als lectors en cada sospir. Llegiu-la, no us en penedireu.