El dia que Catalunya va guanyar el Mundial - Diari de Barcelona

Ara pot semblar un impossible, però el cert és que, ara no fa tant, Catalunya va disputar un campionat del món i fins i tot va estar a punt d'enfrontar-se a la selecció espanyola en competició oficial. Avui, 23 d'octubre, es compleixen 16 anys del triomf de la selecció catalana d'hoquei patins al Mundial 'B' de Macau, un èxit sense precedents per a l'esport català que va aconseguir captar l'atenció de tot el país.
El combinat dirigit per Jordi Camps va poder participar en el torneig, de caràcter totalment oficial, gràcies al reconeixement provisional que la Federació Catalana de Patinatge (FCP) havia rebut uns mesos abans a Miami per part del Comitè Central de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS), presidida pel català Isidre Oliveras de la Riva. El resultat va ser avassallador: vuit victòries en vuit partits, amb 78 gols a favor i tan sols un en contra, inclòs un 6-0 a la final davant Anglaterra.
Un contundent triomf a Macau que havia de permetre a la selecció catalana participar en el Mundial 'A' que es disputaria a San José (Califòrnia) l'agost de 2005, on s'enfrontaria a les principals seleccions mundials —Argentina, Portugal i Espanya—. Abans, però, la comitiva catalana havia de fer parada a Fresno (Califòrnia), on s'havia de ratificar el reconeixement provisional atorgat a Miami, en una assemblea de la FIRS que se celebraria el 26 de novembre de 2004.
De Fresno a Roma, passant per Lausana
"Portant-ho tot controlat com ho portàvem, semblava impossible que poguéssim perdre aquella votació", recorda Ramon Basiana, president de la Federació Catalana de Patinatge. Però la realitat amb la qual es va topar la comitiva catalana a Fresno va diferir molt de la que s'havien imaginat.
Una acció que solia tenir caràcter de tràmit automàtic es va convertir en un caos absolut, iniciat amb la dimissió del president Oliveras. "Va ser un autèntic cop d'estat", comenta Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, que apunta que hi va haver una conxorxa entre el vicepresident de la FIRS, l'italià Sabatino Aracu, i la federació espanyola.
"A partir de la dimissió vam anar a peu canviat, perquè ja no teníem controlada l'assemblea", explica Basiana. I és que un cop va agafar les regnes l'italià —diputat de Forza Italia— les irregularitats van ser màximes: es va evitar que la votació fos secreta i es va impedir parlar a la representació catalana, mentre que diverses federacions (Alemanya, Xile, Colòmbia o República Txeca, entre d'altres) van denunciar pressions per part dels seus governs. "Van pressionar molts als diversos països perquè no ens votessin. Moltes coses les intuïm, però no les sabem amb exactitud", argumenta Basiana, assenyalant a la pressió exercida per les institucions espanyoles.
Portada d'El 9 l'endemà de l'assemblea de Fresno
Finalment, la comitiva catalana va perdre la votació amb 114 vots en contra i tan sols 8 a favor; fet que va impedir a la selecció participar al Mundial de San José. Tot i això, la FCP va interposar un recurs davant el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), que finalment va donar la raó als catalans, va inhabilitar l'assemblea de Fresno i va obligar a repetir-la, davant "les irregularitats" i "l'incompliment dels propis estatuts que regulaven la votació". La Catalana tindria una nova oportunitat, ara a Roma.
"El tema de Roma va ser diferent. Aquí no hi va haver irregularitats manifestes, sinó una captació de vot entre totes les federacions, on pensem que molts vots van estar comprats per part espanyola", comenta Blàzquez, que va estar present a l'assemblea. D'altra banda, Basiana apunta que molts països van sucumbir "davant les pressions dels seus respectius països, que els havien dit que no convenia que Catalunya fos reconeguda a escala internacional": "Japó era un vot que teníem assegurat; tenia assegut el seu representant al meu costat i em va dir: 'ho sento molt, però no puc votar-te'. Estaven compungits".
Ramon Basiana: "Van pressionar molts als diversos països perquè no ens votessin. Moltes coses les intuïm, però no les sabem amb exactitud"
Al final, en el moment en el qual la inclusió de Catalunya a l'organisme mundial del patinatge va deixar de ser una qüestió estrictament esportiva per convertir-se en una pugna política, les aspiracions catalanes van quedar totalment anul·lades.
Un èxit sense precedents
Malgrat tot el batibull institucional generat, el cert és que la participació de Catalunya al Mundial de Macau va ser un èxit indubtable, tal com ho demostren les prop de 2.500 persones que van celebrar el triomf de la selecció a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
En aquesta línia, Ramon Basiana destaca que, més enllà de "defensar el nom de Catalunya", un dels grans objectius de l'adhesió a la FIRS era la promoció de l'hoquei patins al país: "Vam passar de les 11.000 llicències federatives a l'època a les prop de 17.000 actuals. L'augment és significatiu i un dels motius va ser la participació a Macau", afegeix. Per la seva banda, Sergi Blàzquez apunta que el de Macau es manté com "l'èxit més gran de la història de les seleccions esportives catalanes".
Amb tot, el combinat català no tornaria a participar en cap altre campionat internacional oficial. Tot i això, el 2007 s'adheriria a la Confederació Sud-Americana de Patinatge (CSP), participant com a convidada en fins a tres Copes Amèrica —un campionat i dos subcampionats—, fins que el Govern català va decidir deixar de donar suport econòmic a l'equip.
La selecció catalana va vèncer a l'Argentina (3-0) a la final de la Copa Amèrica disputada a Vic el 2010
Respecte a un possible nou intent de la FCP d'accedir a la FIRS, Basiana comenta que no el descarta, tot i que s'hauria de trobar un "forat" que ara sembla "poc probable", ja que "ha de ser un debat esportiu, no una baralla política".
De moment, els aficionats que vulguin animar la selecció catalana a nivell oficial s'hauran de conformar amb altres disciplines: "La federació de dards, la de korfbal, la de bowling, disciplines de la federació d'excursionistes... Són esports amb menys transcendència a casa nostra, però on estem reconeguts de manera oficial", conclou Blàzquez.

