Treballadors esperen a les oficines del SOC
Publicat el 30 d’abril 2020

L’arribada del coronavirus ha comportat molt més que una emergència sanitària. Ha començat una nova crisi econòmica, quan encara es noten els estralls de la de 2008: Espanya és el vuitè estat de la UE en desigualtat econòmica. Durant les darreres setmanes, moltes empreses han presentat expedients de regulació i moltes famílies han vist com queien els ingressos.

A Catalunya, des que va començar l’estat d’alarma per la Covid-19, ja s’han acceptat fins a 95.300  Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), la majoria per causes de força major. Aquests expedients afecten a més de 699.625 treballadors, que veuran reduïts els seus ingressos i suspesos temporalment els seus contractes. Segons Libertad González, professora d’Economia i Empresa a la Universitat Pompeu Fabra, aquests ERTO poden tenir “un efecte positiu a curt termini”, enfront d’altres opcions com els acomiadaments. Tot i això apunta que, amb el temps, aquests expedients de regulació poden tenir un efecte negatiu, ja que el tancament temporal d’algunes empreses “es pot convertir en permanent”, produint així una caiguda més forta dels ingressos i de l’ocupació.

En aquest sentit, algunes previsions econòmiques a llarg termini del Fons Monetari Internacional (FMI) adverteixen que Espanya podria patir un gran augment d’atur, arribant a percentatges entorn del 20%. De moment, les últimes dades disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren com la taxa d’atur se situa en un 10,66% durant el primer trimestre de l’any, superant els pitjors registres des de 2013. Cal tenir en compte, a més, que aquestes dades recullen només l’atur de principis de la crisi de la Covid-19 i no inclou cap dels afectats pels ERTO.


La difícil situació de les pimes
Les empreses més afectades per la crisi del coronavirus són les pimes. A Espanya, la petita i mitjana empresa suposen un 99% de les companyies existents, segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. A més, la majoria d’aquestes empreses -un 81%- es dediquen al sector serveis, un dels més tocats per les mesures de confinament i la hibernació de l’economia.

González apunta que, justament aquestes empreses del tercer sector són les que poden veure’s més afectades per aquesta crisi actual, a diferència de la situació viscuda el 2008 que va tocar de ple a la construcció i la indústria. “La situació de les pimes és dràstica i els serveis és un sector amb molt pes en l’ocupació d’Espanya i, en concret en l'hostaleria, el més greu és no saber quan podran retornar a l’activitat”, conclou Gonzàlez.

Les conseqüències en les famílies
L’actual incertesa econòmica ha provocat també un canvi imprevist en les famílies, algunes afectades per ERTOs, la reducció dels seus ingressos o altres circumstàncies. Una de les persones que es troba en aquesta situació és la Andrea, una jove de 22 anys i treballadora a una botiga d’Inditex. Segons explica al Diari de Barcelona, ella en principi no ha patit un expedient de regulació perquè l’empresa li ha garantit el sou. Tot i això, la situació a la seva família sí que ha canviat radicalment: “Ho noto bastant més a casa, perquè la meva mare no ha pogut anar a treballar en tot el mes i no ha cobrat. Per tant, he hagut d’ajudar amb el meu sou a les despeses de casa”.

La realitat de la família de la Andrea és la de moltes altres de l’Estat. Abans de l’arribada del coronavirus, les xifres d’estalvi de les famílies se situaven en els nivells més baixos des de l’any 2000, entorn un 4,9% en el 2018 segons dades del Banc d’Espanya. Amb la irrupció d’aquesta nova crisi, la pèrdua d’ocupació ha generat una nova caiguda dels ingressos.

A aquestes xifres també s’afegeix l’alt grau de desigualtats existents a Espanya. Segons dades de l’Eurostat del 2018, l’Estat espanyol és, de fet, el vuitè país de la UE amb més desigualtat econòmica, per darrera de diversos països de l’est com ara Romania i Bulgària, però també Itàlia. L’esclat d’aquesta nova crisi, segons apunta Gonzàlez, comporta una accentuació de les desigualtats ja existents, perquè la pèrdua d’ocupació “està sent major entre les persones amb un nivell educatiu més baix”, que ja tenien feines més precàries anteriorment.

Un altre dels col·lectius més precaritzats són els joves. Tal i com exposa Irene Ortiz, coordinadora de joves de CCOO Catalunya, els joves són un dels col·lectius més afectats perquè el seu accés al mercat laboral està condicionat per una forta temporalitat: fins a un 50% dels contractes, i gairebé un 80% d’aquests són del sector serveis.

Efectes a llarg termini
Tant el govern espanyol com el català han anunciat diverses mesures per contrarestar els efectes negatius de la crisi, com per exemple el ingrés mínim vital. Tot i això, Gonzàlez adverteix que els subsidis no pal·liaran per si sols els efectes d’aquesta crisi a llarg termini. “Només ho farà el control de l’emergència sanitària i el retorn a l’activitat econòmica en els sectors que ara estan paralitzats”, explica Gonzàlez. De moment, però, conclou que mentre aquesta reactivació no arribi, les ajudes econòmiques “poden ajudar a mantenir un nivell de consum mínim entre la població afectada”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —