L'Any Internacional de la Infermera i la Llevadora, declarat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de cara al 2020, ha quedat absolutament condicionat per la pandèmia del coronavirus. L'adjunta d'Innovació i Projectes a la Direcció Infermera de l'Hospital de Sant Pau, Meritxell Cucala, explica que les activitats que s'estaven preparant per a la campanya Nursing Now per pensar el futur de la professió s'han convertit en "un agraïment a les companyes, que han tret el millor de la professió" durant la crisi sanitària. "La tasca de la infermera s'ha visibilitzat durant la pandèmia, però encara hi queda molt camí, com tenir més presència en àmbits de decisió", explica Cucala.

Y de todo aquello de Nursing Now... qué sabemos?

— Enfermera Saturada ? (@EnfrmraSaturada) May 11, 2020

Manca de presència en els òrgans de decisió

Un dels objectius de l'Any Internacional de la Infermera i la Llevadora era donar més visibilitat a aquestes professionals. Cucala reflexiona que, tot i que la pandèmia del coronavirus ha posat en relleu el paper de les infermeres, encara hi queda recorregut, sobretot en els òrgans de decisió del sistema de salut i dins de les organitzacions hospitalàries per incorporar la "mirada de tenir cura de les persones".

"Hem de ser més presents en molts altres àmbits, sobretot en aquells que tenen a veure amb la decisió i la política, però és veritat que a l'atenció directa als pacients, com a la primària, a les residències, a les urgències o als dispositius dels diferents hospitals, la gent ha estat més conscient de la tasca de la infermera", afirma. I afegeix: "Potser és una oportunitat que ens brinda la pandèmia per visibilitzar l'acompanyament i el fet d'estar al costat de la gent".

El paper de la infermera: control i acompanyament

La infermera és aquella professional que, a un dispositiu sanitari, hi és "les 24 hores del dia, els 365 dies l'any" per respondre a les necessitats dels pacients, reivindica Cucala. Algunes de les tasques principals de les infermeres són controlar els símptomes dels pacients, preparar i administrar-los la medicació, controlar tots els paràmetres clínics i la maquinària a les UCIs, però també respondre a altres necessitats que no són "tan biomèdiques", com "d'acompanyament, de relació o de comunicació", assenyala. 

"La infermera que està al peu de llit és la que veu aquestes mancances i intenta ajudar el pacient", condensa. Durant la pandèmia, les infermeres han continuat estant al costat dels pacients amb coronavirus i donant-los la mà tot i les "barreres físiques" dels equips de protecció individual. "De vegades els han continuat agafant de la mà sense adonar-se que no estaven tenint un contacte pell amb pell", explica. 

Una infermera fent un test de la Covid-19 a un possible infectat. Foto: EFE

Marcades per la pandèmia 

La pandèmia ha gravat moments molt difícils entre la professió. Tant per la situació dels pacients, com també per la del personal, de vegades allunyats de la família perquè no els volen contagiar. Els hospitals estan reorganitzant-se aquests dies per recuperar l'activitat no Covid-19 i combinar-la amb l'atenció a pacients amb la malaltia, després d'una gran transformació el març per respondre a l'emergència que ha assotat el sistema sanitari. 

Cucala ho descriu com un tsunami: "Vèiem que venia i que havíem de córrer per anar unes hores al davant de tot allò que anava succeint i per poder donar-hi resposta". També recalca que l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com la resta de centres catalans, es va convertir en un "monogràfic pràcticament dedicat tot a pacients amb la Covid-19". Entre altres ampliacions en temps rècord, Sant Pau va més que triplicar els llits de l'UCI i va arribar als 98, mentre que habitualment en té 30.