Solteres i solters del món, diuen que avui és el nostre dia. Si el vostre algoritme d'Instagram us coneix tan bé com a mi el meu, segur que fa una setmana no pareu de veure anuncis del “Single Day” de Tinder i de botigues que venen roba per Internet.

El “Single Day” va començar com una festa universitària a la Xina a principis dels noranta, i s'ha convertit en el dia de l'any de més consum a Internet, sobretot per la internacionalització de l'esdeveniment per part de la companyia xinesa Alibaba. El gegant de comerç electrònic asiàtic va xifrar en 268.400 milions de iuans (uns 34.692 milions d'euros) les vendes en el "Single Day" de 2019, un increment del 20% respecte a l'any anterior.

Diguem que aquesta festivitat és l’oxímoron de Sant Valentí. El 14 de febrer se celebren l'amor i la vida en parella —amb compres compulsives a Amazon, per exemple— i avui és el torn dels qui no gastem al febrer.

És curiosa la societat en la qual vivim. Els 364 dies de l'any que no són avui ens bombardegen amb missatges que ens diuen que la solteria no és l'estat natural de les persones, sinó un estat temporal, s'espera que tard o d'hora tothom vulgui i hagi de sortir-hi. La solteria és el purgatori en el qual la solitud corroeix les ànimes d'aquells que esperen que Sant Pere (també conegut com a Tinder) els obri les portes del paradís, la vida en parella, l'amor.

Quan dic que la societat ens envia missatges, no em refereixo al fet que ens posi sis vegades a l'any Pretty Woman a la tele. És obvi que els referents de solteria cinematogràfics que no estiguin acoquinats de ser-ho tendeixen a zero. Si fins i tot a l’Elsa, que és la primera princesa Disney que no ha de suportar un senyor bavós, l'acompanyen teories que apunten que és la primera princesa lesbiana. Deu ser per això que als sopars de Nadal ja no em pregunten si tinc nòvio; com que mai no hi porto ningú, suposo que deuen pensar que soc lesbiana.

"Deu ser per això que als sopars de Nadal ja no em pregunten si tinc nòvio; com que mai no hi porto ningú, suposo que deuen pensar que soc lesbiana"

En tot cas, als solters els missatges més directes no ens els envia Disney, ens els envia Mercadona. Heu intentat fer alguna vegada la compra per una persona a qualsevol supermercat? Es requereixen mesos, fins i tot anys d'experiència, per aconseguir comprar el just i necessari esquivant els packs familiars i les bosses d'espinacs per alimentar a un equip de futbol americà.

Un altre que és molt subtil comunicant-nos l'antinatural de la nostra existència és el preu del lloguer. Fa uns dies vaig veure una il·lustració a Instagram que parlava del concepte de parelles de sostre: parelles que han trencat, però no poden permetre's deixar de conviure juntes perquè no podrien pagar el lloguer per separat. Hi ha algun jove que no hagi assumit encara que possiblement mai podrà viure sol? El tema ara mateix està així: o parella, o companys de pis, o pares o, sinó, un cau als afores.

Però, si la solteria no és suficient, jo a més tinc la sort de ser dona. M'arriben uns missatges extra que els homes desconeixen. Des d'aquí, tot el meu suport i admiració a aquelles dones solteres a les quals quatre vegades al mes els recorden que se'ls està passant l'arròs; i a les mares solteres, a les solteronas de 40, 50, 60 o 70 anys que constantment reben mirades de condescendència. Dones independents, l'existència de les quals és inexplicable per una societat que les veu com a joguines trencades incapaces de ser felices. Us entenc, de vegades aquests missatges m'arriben directament a mi, que tinc 22 anys.

En el meu cas, però, la societat encara entén que estic en una edat en la qual és relativament normal estar soltera. Està més que acceptat que els joves (i cada vegada més també les joves) gaudeixin de la seva sexualitat i la llibertat de no tenir parella. Ara bé, si ets jove, soltera i a més estàs bastant en contra de Tinder i els seus algoritmes classistes, ja pots començar a buscar un convent on passar la resta dels teus dies. A més, podem comentar això de “la llibertat de no tenir parella”? No se suposa que tenir parella és el Shangri-l'a al qual tots aspirem? Ara resulta que quan estàs en parella ets presonera a Azkaban? No ets lliure del tot? 

En fi, que ser jove i soltera està bé, però estar a gust sent-ho no. Se sobreentén que arribarà un dia en què els solters i solteres per necessitat hem de buscar una parella, una relació estable per casar-nos i envellir junts. Per molt que des de sectors pijoprogres s'obstinin a vendre'ns que els solters som ànimes empoderades, en realitat estan constantment recordant-nos que al final haurem de deixar de ser els perros verdes de la familia. Al cap i a la fi, la societat capitalista no es pot permetre que els individus aprenguin a estimar-se sense dependències emocionals tòxiques, perquè perdrien una part important del seu negoci.

Senyors, ara mateix visc bé, m'estimo a mi mateixa i m'encanta estar sola. No visc en un convent de clausura i si, pel que sigui apareix algú amb qui vulgui compartir la meva vida, no seré més vàlida de com soc ara, ningú m'haurà expulsat del purgatori. Com diu Cardi B, “continuaré sent la mateixa Silvia”, soltera o amb parella.

Així que, solteres o solters als quals us felicitin avui entre conyes, tingueu clara una cosa: el nostre dia de veritat serà aquell en el qual puguem fer una compra individual a Mercadona i emportar-nos-la al pis que no hàgim de compartir amb ningú. Aquest dia sí que serà el "Single Day".