Preveient la importància i l'abast de l'espionatge amb Pegasus arreu del continent, el Parlament Europeu va crear el març una comissió per a investigar-ho i recopilar informació al respecte. Era tot just la segona comissió d'investigació en els gairebé 70 anys d'història del legislatiu comunitari. El programari maliciós desenvolupat a Israel té entre les seves víctimes algunes de les principals figures de la política comunitària, com Charles Michell, actual president del Consell Europeu, Emmanuel Macron, president francès, o Pedro Sánchez, cap del govern espanyol.

Poques setmanes després de la creació de la comissió, el New Yorker revelava el Catalangate i, entre les 65 persones espiades a Catalunya, el Parlament descobria a la llista a tres dels seus membres: Toni Comín, Jordi Solé i Diana Riba havien estat espiats mentre tenien la immunitat parlamentaria que comporta el càrrec d'eurodiputat.

Mesos després, la comissió d'investigació ha fet la primera expedició per a recopilar informació. I ho ha fet anant a Israel, on es desenvolupa Pegasus. De fet, les autoritats han de permetre'n l'exportació. Diana Riba, com a vicepresidenta de la comissió, hi ha viatjat i explica la missió al Diari de Barcelona des de l'aeroport de Tel Aviv, minuts abans d'agafar el vol de tornada.

Riba explica amb qui s'han reunit però sense explicar-ne el contingut, tal com estableix el codi que han acordat els membres de la missió. Entre els membres hi ha Juan Igancio Zoido, ministre d'interior espanyol entre 2016 i 2018, uns anys en els quals es van produir algunes infeccions a Catalunya. També relata que el PP i PSOE estan evitant que la investigació arribi a l'Estat espanyol, malgrat les evidències que la porten a demanar-ho. 

Com han anat els primers dos dies de missió? Ben bé què hi han anat a fer?
La missió a Israel és la primera que fem del comitè d'investigació de Pegasus al Parlament Europeu, que es va formar fa uns mesos i té un termini d'un any. El comitè acaba amb un informe de tot el que hem estat investigant durant aquest any i per investigar-ho tenim diferents reunions, entre elles aquesta missió a Israel. Ens semblava que era important començar des de l'epicentre d'on s'han generat aquests programes-espies. L'objectiu bàsic de les missions és reunir-nos tant amb el govern com amb acadèmics de les universitats locals i, en aquest cas, les empreses que desenvolupen aquests programes d'espionatge. Per això ens hem reunit amb NSO. 

Quina valoració fa dels dos dies que han passat a Israel?
La valoració és positiva perquè hem pogut parlar amb el govern, amb persones de l'àmbit acadèmic i amb NSO. La valoració negativa és que nosaltres teníem molt interès de veure'ns amb el Ministeri de Defensa perquè té molt a veure en els casos d'exportació dels programes d'espionatge, perquè donen llicències d'exportació i, per tant, són una peça clau en l'engranatge de la compravenda d'aquests programes. Però no ens hem pogut reunir amb el ministre de Defensa, no ha pogut ser. Ens hem vist amb el ministeri d'Exteriors, qui ens va respondre algunes de les preguntes, però no vam parlar amb Defensa. En la resta de les reunions, molt bé. Ens han atès el director d'NSO i expertes acadèmiques en drets humans en casos d'espionatge com en programes concrets, i això ens ha permès extreure molta informació sobre com funcionen, com són i per què es creen.

Així, diria que les autoritats israelianes han col·laborat?
Diria que ens han obert la porta, hem pogut veure'ns amb dos ministeris i amb el Parlament, han estat allà. Veurem si seguiran col·laborant amb nosaltres i fins a on. Per tant, veurem l'abast. Aquesta missió ha pactat un codi amb les persones amb qui ens hem reunit i és per això que no podem parlar de casos ni persones concretes. El que et puc dir és que han col·laborat, diguem-ne en poca mesura, puc dir-ho així, en alguns casos. 

NSO ha col·laborat més que el govern?
L'empresa ha estat molt oberta. És el segon cop que ens reunim amb NSO. El primer cop van venir a Brussel·les. Llavors no hi era, el director, però sí que van venir alguns directius de l'empresa i vam parlar durant vora dues hores en una audiència que és pública. Allà ja vam fer un primer impacte de preguntes i respostes. Avui, ja que érem a Israel, hem demanat de veure'ns aquí a Tel-Aviv directament amb el director. Ha estat una reunió tranquil·la, oberta, sincera, evidentment entenent les limitacions d'informació d'una empresa com aquesta, quan es tracten temes secrets. 

Han trobat a faltar més transparència?
Un dels fets que més ens preocupa és que al marc europeu no podrem trobar solucions a llarg termini a l'ús d'aquestes eines d'espionatge dins el marc de drets fonamentals si no s'és més transparent. Encara que sigui entre el comitè i les empreses o el comitè i els governs, en aquest cas, serà molt difícil avançar en l'espai europeu en l'ús d'aquestes eines que vulneren els nostres drets fonamentals i la llibertat d'expressió. Aquesta pregunta és clau per al comitè. No hi ha transparència de ningú, en tota la feina que hem fet durant aquests tres mesos, ens costa molt trobar la informació perquè sempre topes amb el secret oficial. 

"No hi ha transparència de ningú, en tota la feina que hem fet durant aquests tres mesos, ens costa molt trobar la informació perquè sempre topes amb el secret oficial"

Pot explicar el contingut d'alguna de les reunions?
No puc pel codi que hem signat, també amb les persones que ens hem reunit. Sí que et puc dir que el Catalangate ha estat present. Jo formo part del comitè i la missió ha portat al debat el fet que hagi estat espiada quan ja era eurodiputada i, per tant, tenia immunitat parlamentària. És un cas flagrant de com les llibertats s'estan retallant amb l'ús d'aquestes tecnologies. Se n'ha parlat i ens ocupem del meu cas, el Catalangate i els casos de ciutadans, advocats i periodistes que estan passant arreu d'Europa.

Quins són els pròxims passos?
Ara es farà una nota de premsa conjunta del comitè i després un informe d'aquesta missió, que es publicarà a la tornada de vacances. A partir d'aquí, seguirem treballant. El 30 d'agost tenim un primer hearing per parlar de víctimes de Pegasus i un altre per parlar del cas concret espanyol. També hi ha dues missions més aprovades, que són les d'Hongria i Polònia i, per tant, seguirem treballant per recollir el màxim d'informació possible per fer aquest informe final d'investigació.

L'Estat espanyol no es troba entre els pròxims passos? 
És un dels cinc destins que teníem a la llista com a prioritaris juntament amb Israel, Polònia, Hongria i Washington. En aquests moments, per majories i acords dels coordinadors, està congelat —però no denegat— i estem a l'espera de fer primer els altres quatre. Veurem si tenim temps, si el comitè s'amplia o si hi ha majories per a fer-ho, perquè tot el que passa al comitè es fa per majories. Per tant, veurem. La meva sensació després d'aquesta missió, i això sí que ho puc dir, és que el cas espanyol està constantment sobre la taula, conjuntament amb els d'Hongria i Polònia. Des del meu punt de vista, no té sentit que un comitè d'investigació de Pegasus del Parlament Europeu no acabi fent una visita per parlar amb l'Estat espanyol sobre aquests casos.

Creu que hi acabaran anant?
No ho sé, ho haurà de veure la majoria del comitè, no jo. Això va de majories, així funciona la política, així que ja veurem. Però sí que és veritat que al cas espanyol hi ha el Catalangate i els espiats dins el mateix govern espanyol. I és un dels pocs casos en què el mateix president està posant una denuncia, es vol que s'investigui el cas. Em sembla que és el primer cas d'un president d'un estat membre que ho fa i, per tant, crec que té molts motius perquè s'hi hagi d'anar.

“S'hauria de saber si Zoido ha format part d'aquest cas d'espionatge amb Pegasus, de manera il·legal com a Catalunya. Si és així sí, seria un conflicte d'interessos”

Crida l’atenció que un dels membres sigui Juan Ignacio Zoido… Què ens pot dir del seu paper a aquesta missió a Israel?
Quan es va constituir aquest comitè cada grup parlamentari va decidir qui seria el seu coordinador i el seu shadow i quina seria la taula de vicepresidents. I el PP va decidir que Zoido fos el coordinador. Pocs dies després va sortir al públic el Catalangate, per tant... Ell és aquí, ha vingut a aquesta missió també i, per tant, col·laborem junts pel bé que es pugui esbrinar absolutament tot el que està passant. També es veritat que tenim punts de vista molt diferents.

S'hi està posant bé? Està aportant perquè la missió avanci i descobreixi coses?
Ell està actiu i fa les preguntes que pertoquen, però haurem de veure en els propers mesos. De moment, ningú està posant verbalment moltes traves, però, per exemple, no s'aprova la missió a l'Estat espanyol. Per tant, bé... Si parlem de majories, el PP i el PSOE no s'estan posant a favor d'aquesta missió a Espanya. Això no és posar les coses fàcils al comitè, perquè és un dels països on hauríem d'anar de forma prioritària, com tothom sap. I el grup verd europeu, no només jo, pressiona perquè sigui així.  

Zoido fou ministre d'interior fins a 2018, quan es produeixen alguns espionatges del Catalangate. Creu que hi ha un conflicte d'interessos?
El que jo cregui està bastant clar. Personalment, crec que s'hauria de saber si ell ha format part d'aquest cas d'espionatge amb Pegasus, de manera il·legal com s'ha vist en els casos de Catalunya. Si és així sí, seria un conflicte d'interessos.

I hauria de quedar fora del comitè?
Si hi ha conflicte d'interessos no pot formar-ne part.

Creu que potser és en aquesta missió per sabotejar-la o, almenys, impedir que trepitgi territori espanyol?
No, no crec que vulgui. En aquesta missió, no. Tothom ha fet les preguntes dins la línia política, evidentment. Però hi ha un consens entre tots els que hi hem participat en voler esclarir els fets dins d'Europa i voler avançar per reforçar el nostre espai de drets fonamentals. Una altra cosa és el passat que tinguem. I potser es podria fer la pregunta al revés, de si jo vull només ocupar l'espai amb el Catalangate. I no seria així, perquè treballo absolutament pel bé comú de tot l'espai europeu. Ha anat molt bé la missió i no veig que en aquest cas hi hagi hagut cap impediment. Crec que és més en la reunió de coordinadors, on el PP i PSOE tenen molt a dir en la decisió de bloquejar la missió a l'Estat espanyol, perquè tenen les majories.

Per acabar, vostè, que també ha patit la repressió de l’Estat espanyol, com veu el retorn d’Anna Gabriel?
Des del vessant personal, qualsevol pres polític que surti de la presó i exiliat que pugui tornar a casa, per a mi és una alegria. I des d'aquí envio una abraçada molt gran a ella i tota la seva família per poder recuperar aquest espai de llibertat que aporta deixar de ser a l'exili. Si ella i els seus advocats han considerat que sabien concretament quina era l'acusació i era més fàcil tornar i posar-se a disposició del poder judicial espanyol, ho celebro. I sobretot, celebro molt que tothom pugui tornar a casa, molt.