Art contra el negacionisme i l'oblit. Quan hi falta poc perquè es compleixin 25 anys del genocidi de Srebrenica, un artista ha transformat el diari bèl·lic de Ratko Mladic, el líder militar condemnat per genocidi, en una obra contra la guerra i la desmemòria.

L'artista serbi Vladimir Miladinovic ha creat acuradament amb dibuixos a tinta 400 pàgines del diari de la Guerra de Bòsnia (1992-1995) de l'excomandant serbobosnià. Les exhibeix a Belgrad fins al 29 de juliol en una exposició titulada Diari. "Crec profundament que l'art pot mostrar tot el que va ocórrer en el passat i donar-nos la possibilitat de dirigir-nos cap a una millor convivència en el present i el futur", diu Miladinovic a EFE a la galeria Eugster.

Pàgina a pàgina

Miladinovic hi exposa una sèrie de 400 dibuixos, un per cada pàgina del diari, emmarcats i ordenats en files, en format de 30x40 centímetres, i que mostren el primer volum de les anotacions del criminal de guerra.

L'objectiu de mostrar aquestes recreacions és doble: d'una banda, exposa els escrits de Mladic sobre els seus actes per a aquells que no creuen que fos culpable, i per l'altra, ofereix aquestes proves de manera detallada perquè cadascun imagini què va succeir.

La metòdica exposició del diari, la qual arriba a aclaparar al visitant, és també un repte: estàs disposat a afrontar el passat, llegir les proves pàgina per pàgina i dedicar-hi hores? "El material està davant nosaltres, però es planteja la qüestió de si som capaços de fer-li front", exposa Miladinovic. "El que faig és un procés de reviure documents que ja han complert el seu objectiu", afirma, convençut del potencial d'uns certs escrits burocràtics per a l'art visual contemporani.

La prova contra Mladic

L'obra de Miladinovic es basa en el primer dels 18 diaris que Mladic, coronel de l'exèrcit de Iugoslàvia i després general de les tropes serbobosnianes, va escriure a mà durant les guerres de descomposició de l'antiga Iugoslàvia. Els diaris van ser trobats el 2010 en una paret falsa a la casa en què vivia la seva dona a Belgrad.

Equips de grafòlegs i traductors van haver de transcriure-ho tot, ja que als diaris de Mladic hi abundaven les abreviatures, tesis i notes a vegades difícils d'entendre; i, després, traduir-les a l'anglès perquè poguessin ser usats per al TPIY.

L'artista centra el treball en aquesta versió, convertida en prova per al tribunal, del diari del 1992, quan començava la guerra a Bòsnia i Hercegovina que duraria tres anys; i torna al text cal·ligràfic original. Es fan així més visibles els aspectes psicològics i les emocions personals de l'autor, el qual, en alguns moments, possiblement de ràbia, escrivia estrenyent més el llapis i amb lletres més grans.

La banalitat de l'horror

Mladic usa en el seu diari una llengua burocràtica, freda i banal per apuntar temes i assistents a les reunions diàries, problemes, possibles solucions, assumptes nacionals. I, fins i tot, detalls pràctics com ara la quantitat de combustible necessària per a alguna activitat o la capacitat d'una fleca per alimentar els soldats.

"En el diari es pot percebre aquesta llengua militar molt disciplinada dels oficials formats a l'Exèrcit Popular, la qual cosa parla bé de com aquesta Iugoslàvia socialista educava els seus comandaments, els quals, més tard, de fet, van participar en la seva pròpia destrucció", indica Miladinovic.

En una d'aquestes entrades, Mladic apunta les paraules en una reunió de Radovan Karadzic, exlíder polític serbobosnià: "El naixement d'un estat i la creació de les fronteres no ocorre sense una guerra". "Hem de desarmar els musulmans com més aviat millor i en tots els aspectes", recrea en el diari les paraules de Momcilo Krajisnik, expresident del Parlament serbobosnià i també condemnat pel TPIY.

Srebrenica

Mladic va ser condemnat el novembre del 2017, en primera instància, a cadena perpètua per crims de lesa humanitat i genocidi durant la guerra de Bòsnia (1992-1995). Va ser declarat culpable de genocidi per la matança d'uns 8.000 homes musulmans a Srebrenica, el juliol del 1995, després que les tropes serbobosnianes que comandava prenguessin la zona, llavors sota la protecció de cascos blaus holandesos de l'ONU.

Mladic, que ara té 77 anys, va escapar de la justícia durant 15 anys, fins que va ser arrestat el 2011 a Sèrbia. Les vistes del recurs d'apel·lació de Mladic van ser posposades fins al març passat a causa d'una intervenció quirúrgica.