Durant la segona setmana de gener de 1874, el Diario de Barcelona imprimí cada dia un sol exemplar, només un, destinat a Antoni Brusi Ferrer, l’amo. El dia 7, el capità general de Catalunya va ordenar la suspensió del diari durant vuit dies, però el fill gran i hereu, Antoni Maria Brusi Mataró, i el director Joan Mañé i Flaquer, no van gosar de dir-li-ho. I van decidir fer cada dia un únic exemplar per a ell per evitar-li el disgust.

Brusi tenia 59 anys, una edat avançada en una època que l’esperança mitjana de vida era de trenta i pocs. I estava malalt d’una febre reumàtica agafada als catorze anys de la que mai no es va curar. Tenia el costum que el fill gran li llegís cada dia el Diari al costat de llit i no va deixar de fer-ho.

El Diario de Barcelona no havia estat suspès mai per cap govern, ni tan sols durant la República derrocada pocs dies abans. El capità general Rafael Izquierdo Gutiérrez el va suspendre a causa d’haver publicat la notícia de l’entrada de les tropes carlistes a El Vendrell, però sempre es va creure que era una represàlia per l’actitud política del diari, favorable a Alfons XII, que acabaria tornant al cap just d’un any.

Mañé va pregar i suplicar al capità general l’aixecament de la suspensió, es va oferir i tot a anar ell a la presó com a director i responsable de la falta al·legada per l’autoritat militar, que va ser inflexible.

L’editor, ancià i malalt, no va saber mai que el Diari havia estat suspès per l’autoritat militar, no tenia manera de saber-ho si el fill continuava portant-li i llegint l’exemplar de cada dia. No hi havia altres mitjans. El capità general tampoc no ho va saber mai, fou un secret molt ben guardat. 

Durant vuit dies hi va haver un Diario de Barcelona clandestí, d’un sol exemplar. Tampoc no s’ha conservat. Ho va deixar escrit en unes memòries un altre dels fills, Josep Antoni Brusi Mataró, que acabarà portant el Diari com a tutor de la seva neboda i hereva María Josefa Brusi García, en morir jove el germà gran. 

Foto: Antoni Maria Brusi Mataró, que va editar durant una setmana un únic exemplar del Diari per evitar al seu pare el disgust d’una suspensió governativa.