"Durant el confinament, s’havia d’enviar un SMS al govern per poder sortir i teníem una limitació d’una hora i un quilòmetre. Les persones refugiades no podien sortir dels camps. Aquí ja hi havia la primera discriminació", declara el periodista Hibai Arbide.

"Quan sortim, la majoria de persones podrem anar a Mitilene (la capital de Lesbos) a prendre aire fresc, a nedar, a restaurants o a fer altres activitats per gaudir d’un lloc diferent". L’Omidullah fa set mesos que és a Lesbos, viu a Moria i treballa com a traductor a una clínica del camp.

El dia 4 de maig començava el desconfinament a Grècia i, per tant, a l’illa de Lesbos. Quatre dies més tard, arribava la primera barca de refugiats després de 35 dies sense embarcacions.

Grècia ja ha passat a la seva fase 3. Els camps, però, continuen tancats. La primera data d’obertura era el 15 de maig, però s’ha anat prorrogant, primer el 21, després el 26 i ara es parla del 7 de juny. Però res és clar. La preocupació principal és Moria, el camp de refugiats més superpoblat d’Europa. Pensat per 3.000 persones, ara en viuen 18.000, després que l’última setmana d’abril se’n traslladessin 2.500 als camps d’Atenes, segons Franziska Grillmeier periodista instal·lada a Lesbos.

Els camps no s’obriran per fases com la resta de l’estat. Quan s’obrin, serà d’una tirada. O blanc o negre, no hi ha grisos. Mary Finn, una voluntària instal·lada al nord de Grècia, pensa que la situació de les persones refugiades no canviarà gaire amb el desconfinament: "Ells no tenen llibertat de moviment, estaran atrapats a l’illa, no tenen una feina a la qual tornar".

 

Camps de confinament, ja saturats

A finals de maig, les persones refugiades que arribaven a l’illa havien de fer una quarantena de 14 dies. "No tenien lloc on fer-la, així que dormien al ras, al costat de carreteres, amb tendes molt senzilles", explica Tyra Eklund, una metgessa que treballa a Moria amb Medical Volunteers International.

Els camps del nord per la quarantena ja estan plens i s’hi han detectat quatre casos de coronavirus

Amb el desconfinament, la posterior obertura de fronteres i, sobretot, l’estiu, les arribades augmentaran considerablement a Lesbos. Per això, des del Ministeri d’Immigració i Asil grec, han llogat un espai al nord de l’illa, on hi ha la majoria d’arribades, i hi han creat camps de confinament. Allí, les noves arribades han d’estar-hi 14 dies.

Al centre i envoltat per una reixa, Moria. Al voltant, el camp no oficial i improvisat amb tendes Olive Grove. Font: Hibai Arbide-Muzungu producciones

La doctora Eklund, però, veu el problema que regna a Lesbos: la superpoblació. "Si hi ha noves arribades a un camp on hi ha persones sanes que fa set dies que hi estan confinades, poden agafar-ho d’aquestes noves, perquè no hi ha suficient espai per mantenir la distància social. Aleshores, la quarantena no té sentit".

Els camps del nord per la quarantena ja són plens i s’hi han detectat quatre casos de coronavirus, dos dels quals són asimptomàtics. Eklund també destaca que no s’han tingut en compte les arribades a l’est de l’illa: "Encara no n’hi ha hagut cap, però no s’ha pensat com se solucionarà".

Desconfinament sense ajudes extres

Primer per la violència d’extrema dreta i després per la Covid-19, Lesbos ha quedat despoblada de voluntaris i ONGs. Ara només hi poden actuar les organitzacions dedicades a la sanitat o als aliments. No hi ha advocats o espais segurs per a grups tan vulnerables a Moria com són les dones.

"Els camps es desconfinaran i no sabem si ens deixaran tornar a obrir. Cada ONG haurà de registrar-se altre cop i cada vegada és més difícil i hi ha més restriccions per fer-ho", admet Julia Bürge, coordinadora d’una de les ONGs més importants de Lesbos: One Happy Family. Ara l’estan reconstruint, ja que va quedar destruïda després d’un incendi durant les setmanes dels atacs per part d'extrema dreta.



"La situació ha canviat irreversiblement, tant l’estructura de l’illa com la tolerància de les autoritats locals", reflexiona Arbide, un dels periodistes que ha seguit més el conflicte dels refugiats.

Per ajudar una mica en aquestes circumstàncies, grups de persones refugiades com Omid i Omidullah s’han agrupat per fer més amena la situació als infants: "Vam decidir que podíem ser útils fent unes activitats als nens de Moria i donant-los una mica de distracció. Ho continuarem fent fins que s’obri la School of Peace", diu Omid, professor de matemàtiques de l’escola.

Alguns dels alumnes de la School of Peace fent activitats el cap de setmana a Moria. Font: Omidullah

La pandèmia, un obstacle més

"El problema no és només la pandèmia de la Covid-19. Lesbos ja és terrible sense la pandèmia… Hi ha moltes epidèmies cròniques com la sarna, la tuberculosi o la meningitis", afirma Arbide. I Franziska Grimellier afegeix: "No hi ha hagut voluntat política per millorar-ho, les persones de Moria se senten abandonades".

Omid ho ratifica: "Hi ha persones que viuen en pitjors condicions que als seus països en guerra. Els pares han deixat el seu país amb l’esperança de trobar un futur millor per als seus fills i després de passar per molts països, humiliació i fam es troben amb les condicions de Moria".