A un any i mig vista de l’inici del Mundial de Futbol a Qatar, es publiquen noves notícies que comprometen el país asiàtic. Aquesta realitat es pot extrapolar a la gran majoria dels règims dictatorials de la zona del Golf Pèrsic. El Mundial de Futbol, la competició més important de l’esport rei, és només la cirereta del pastís.

Qatar, sota la lupa internacional

El novembre del 2022 Qatar es presentarà al món amb un Mundial a l'avantguarda de la modernitat, enmig d’infraestructures faraòniques, envejables per a qualsevol país. Darrere de tot això, però, “s’hi amagarà l’abús als treballadors migrants i la vulneració dels seus drets”, denuncia al Diari de Barcelona Carlos de las Heras, portaveu d'Amnistia Internacional (AI) a Espanya.

Malgrat l’anunci de l’abolició del sistema kafala, sota el qual el treballador migrant està totalment sotmès al seu cap, “a Qatar encara no s’ha fet net del tot en aquest aspecte”, diu de las Heras. I així ho certifiquen informacions com les del The Guardian, que han revelat que durant les obres pel Mundial de Futbol, ja han mort almenys 6.500 treballadors migrants.

Com en molts dels països del Golf, la discriminació de la dona i de minories ètniques, i la criminalització del col·lectiu LGTBI també estan a l’ordre del dia. És cert que, a diferència d’altres estats, el sistema de tutela masculina no està implementat, “però la dona segueix estant oprimida en molts àmbits”, explica de las Heras.

Bahrain, l’oblidat de les monarquies del Golf

A Bahrain, les llibertats també són un bé molt preuat per als seus ciutadans. I és que criticar al sistema de govern o la política estatal a les xarxes socials pot sortir molt car. Molts d’aquests ciutadans que ho feien, van rebre amenaces des de les autoritats, tal com explica Amnistia Internacional. Des que va tancar (o van fer tancar) el diari independent Al Wasat, l’única via per fer ús de la llibertat d'expressió eren les xarxes socials, però el mateix règim s’ha encarregant d’acabar amb aquestes crítiques.

A més, com passa als països veïns, a Bahrain també hi ha una forta discriminació cap a les dones i cap al col·lectiu LGTBI, i també cap a treballadors migrants, que pateixen encara avui dia explotació.

Emirats Àrabs, lluentor i espectacle per tapar la repressió

Emirats Àrabs ha acollit en els darrers anys moltes competicions esportives internacionals. Però darrere d'aquests esdeveniments tenim un país que no és gaire amic de respectar alguns drets humans. Avui dia es persegueix tothom que sigui crític amb el govern. Així, es persegueix la llibertat d'expressió amb detencions arbitràries, a més de tortures als presos perquè "confessin".

Un exemple d'això últim que explica Amnistia Internacional és el cas d'Ahmad Ali Mekkaoui: el Grup de treball de l'ONU sobre detenció arbitrària va concloure que aquest presoner va ser detingut arbitràriament. Va ser acusat de terrorisme i, com ell mateix va declarar en el judici, va ser sotmès a tortura. A més, la seva condemna va ser incrementada quan el seu advocat i la seva germana van explicar a la televisió el seu cas.

Com a exemple de persecució de llibertat d'expressió, trobem el cas Osama al Najjar, que va ser condemnat a presó per uns tweets on mostrava la seva preocupació per com s'estava tractant al seu pare a la presó.

L'Aràbia Saudita, a l’ombra dels focus de l’esport

El cas d’Aràbia Saudita és molt significatiu, ja que, tal com explica Carlos de las Heras, “té tota una agenda planificada per invertir en diferents sectors per no dependre tant del petroli, i l’esport és un d’ells”. Aquesta agenda és l’Aràbia Saudita 2030, però darrere d’aquest projecte enlluernador hi ha una realitat social i política molt dura.

La situació de la dona en aquest país del Golf Pèrsic és una de les seves taques més fosques. Segons denuncia AI, les dones es troben sota un sistema de tutela masculina que, entre altres coses, no permet que puguin casar-se sense el consentiment d’un tutor masculí. Aquesta situació pot derivar en matrimonis concertats, desprotegint així les nenes davant de qualsevol mena de violència sexual.

A més, l’Aràbia Saudita és també un país on es persegueix la llibertat d’expressió. Un clar exemple recent és l’assassinat de Jamal Khashoggi, el periodista que va ser executat per ordres del Príncep Hereu Mohammed Bin Salman, segons un informe de la CIA.

Per què els esports es traslladen al Golf Pèrsic?

“Hem arribat a un punt on els diners han pogut comprar l’esport”. Així resumeix l’escriptor Ramon Usall, que ha publicat llibres sobre la relació del futbol amb política, el fet que les grans cites esportives s’hagin traslladat als països del Golf Pèrsic. Com explica Usall al Diari, ha estat gràcies a aquests diners provinents del petroli que aquests règims del Golf “han anat conquerint petits espais i legitimació cultural”.

I l’esport n’ha estat el principal actiu, ja que, tal com explica Usall, “l’esport blanqueja aquests règims i serveix de diplomàcia, i això s’explica pels interessos econòmics”. Segons el propi Usall, aquests règims “estan aconseguint canviar la seva imatge negativa”, i al final “s’acaben normalitzant països com Qatar”, que acaba sent “homologable als altres”.

Un exemple d’això és que actualment “veiem molts joves amb samarretes que tenen publicitat d'aquests països perquè els grans equips la porten”. I, tot i que sembla que només afecta al futbol, la realitat és que molts esports ja celebren grans esdeveniments en aquests països.

El futbol, a la regió de l’Or Negre

El Mundial de Futbol de 2020, se celebrarà a Qatar. Molt probablement, aquest és l’esdeveniment que més controvèrsia ha generat. La competició més important del futbol de seleccions viatjarà a un país sense tradició futbolística. I, per acabar-ho d’adobar, es farà a l’hivern a causa de les altes temperatures, cosa que acabarà per modificar les temporades de totes les lligues europees.

Sembla que el petroli ha aconseguit canviar fins i tot els calendaris de les grans lligues europees per tal de reunir als millors jugadors del món per la copa del món de futbol. Però tot té un preu, i el d’aquest mundial, segons The Times, va ser de 780 milions d’euros. Després de la sorprenent elecció del país com a seu per al torneig internacional de 2020, van saltar totes les alarmes i, més tard, els rumors de suborn es van tornar cada cop més preocupants.

A més de totes aquestes irregularitats que van servir per acollir el Mundial, recentment han sortit a la llum les situacions precàries en les quals viuen els treballadors que han construït els estadis on jugaran Messi o Cristiano Ronaldo. Més de 6.500 migrants treballadors han mort a les obres, la majoria de països del sud-est asiàtic. Tot plegat -i abans de començar- deixa entreveure que aquest Mundial serà recordat per altres motius que no tenen a veure amb el futbol.

La Supercopa d’Espanya, la competició de la suposada “igualtat”

Però no només han estat les competicions de seleccions les que s’han traslladat a la calidesa del Golf Pèrsic. L’any passat la Supercopa d’Espanya es va jugar a l’Aràbia Saudita. Luis Rubiales , president de la Federació de Futbol, va vestir el trasllat de la Supercopa d’Espanya d’aliat dels ciutadans saudites per a la recuperació de drets i llibertats. Abans que es disputessin els partits, Rubiales va afirmar que “les dones i els homes acudiran als estadis en plena igualtat”.

La realitat, tal com explica el portaveu d'AI, Carlos de las Heras, va ser que, tres dies després que marxés aquesta competició -i els corresponents periodistes internacionals- “les dones van haver de tornar a espais totalment restringits dels estadis per a tornar a veure futbol”, tal com passava abans de la Supercopa.

L’atletisme deixa veure les costures

Els Mundials d’Atletisme de l’any 2019 es van celebrar a Doha, que va ser designada com a seu per davant de Barcelona i la ciutat estatunidenca d’Eugene. L’elecció de la capital qatariana es va rebre amb escepticisme dins el món de l’atletisme: les altes temperatures i l’escassa tradició per aquest esport a Qatar no convidaven a pensar que fos el lloc idíl·lic per celebrar-hi els Mundials. I, efectivament, es van complir les expectatives més pessimistes.

“Què pinto jo competint enmig del desert?”, pensava Álvaro Martín Uriol —campió d’Europa de 20 km marxa el 2018— mentre entrenava els dies previs a la cursa. El marxador extremeny va ser un més dels crítics amb aquells mundials, on els atletes van ser els principals damnificats. “Al contrari del què ens intentaven vendre, no van pensar en nosaltres quan van escollir Qatar com a seu”, es lamenta al DdB l’atleta.

Les temperatures “criminals” i l’elevada humitat van ser el principal entrebanc, sobretot pels marxadors i els maratonians, que competien fora de l’estadi climatitzat. “La situació era tan extrema, que inicialment les asseguradores no es volien fer càrrec de nosaltres”, explica. A més, confessa que “l’escena a la línia de meta era dantesca i les imatges de molts companys a terra envoltats de metges, sobre una llitera o una cadira de rodes feia molta por”.

Álvaro Martín, a part d’esportista d’elit, també és graduat en Ciències Polítiques. Amb coneixement de causa, es mostra fermament contrari a la utilització interessada de l’esport per part dels països del Golf: “L’esportista és un peó més en un joc d’interessos polítics”, es queixa. A més, lamenta que “malgrat ser conscients que els utilitzen deliberadament com si fossin una eina, ells no hi poden fer res”.

El món del motor, al servei dels Xeics

Els pilots de moto Marc Márquez, Maverick Viñales i Jorge Lorenzo han guanyat a Losail (Qatar); Carlos Sainz Sr. s'ha imposat al Dakar a Aràbia Saudita; Fernando Alonso ha guanyat la F1 a Bahrain i ha pujat al pòdium de Yas Marina (Emirats Àrabs). Esport que enguany ha debutat a l’Aràbia Saudita . Aquestes proves són perfectes per la publicitat dels països: circuits envoltats d'edificis espectaculars i algunes proves nocturnes per jugar encara més amb la llum i fer que l'espectador quedi enlluernat amb un espectacle quasi perfecte.

La publicitat està ben preparada, i estudiada fins l’últim detall. Els tirs de càmera, les persones que poden entrar al circuit, qui pot fer declaracions amb la premsa... Tot perquè només es vegi la part més espectacular d’aquesta països. Tot i això, organismes com els gestors de la F1 tenen declaracions oficials on expliquen que defensen els drets humans.

Tots els esports que celebren allà alguna competició estan orquestrats per donar una falsa sensació de modernitat i luxe. En molts casos, aquest decorat espectacular serveix per ocultar i fer oblidar a l’espectador la crua realitat que viuen els ciutadans d’aquests països, que veuen com els seus drets són vulnerats de forma sistemàtica. I malgrat l’esforç d’organitzacions activistes pels drets humans, les grans federacions esportives compren aquest producte tan ben presentat.

Tal com explica l'escriptor Ramon Usall, l’objectiu dels països del Golf Pèrsic “és entrar a poc a poc a la gent”. Com una fina pluja que sembla que no mulla, però que sense adonar-nos-en ens deixa xops. I malgrat voldria creure que no, Usall també es rendeix a l’èxit d’aquesta estratègia: “En contra del que voldria pensar, funciona”. Al cap i a la fi, una altra manera de fer política amb l’esport.