Des del passat 22 de maig, el curtmetratge d’animació Out està disponible a Disney+. És la primera producció de la companyia que compta amb un protagonista obertament gai. En poc més de nou minuts, narra la història de Greg, un noi que viu amb el seu gos i que s’està preparant per anar-se’n a viure amb la seva parella, Manuel. 

Al tràiler del curtmetratge, veiem com en Greg rep una visita inesperada. Mentre es prepara per mudar-se, els seus pares truquen a la porta. Com que desconeixen la seva orientació sexual, ell i el seu gos intenten fer el possible perquè no descobreixin una fotografia on se’l veu amb la seva parella. Així i tot, en Greg aviat s’adonarà que no té res a amagar. 

La història ha estat creada i dirigida per Steven Clay Hunter. És el setè curtmetratge d’SparkShorts, un estudi de Pixar Animation Studios, llançat per Jim Morris, el president, i Lindsey Collins per donar veu a nous talents en el món de l’animació. 

La representació LGTBI a Disney

Durant els últims anys, Disney ha evolucionat força quant a la imatge que es dona dels personatges femenins i, ara, també ha fet un pas endavant amb la representació del col·lectiu LGTBI. Tot i això, al llarg de les produccions de la companyia hem pogut veure algun personatge amb codificació queer des de fa més temps del que ens pensem.

Aquest terme fa referència al conjunt de característiques, comportaments i elements que suggereixen a l’espectador que un personatge de ficció pot semblar queer —que té una identitat sexual o de gènere que no es correspon amb les idees preestablertes sobre la sexualitat i el gènere—, encara que la seva orientació sexual sigui ambigua. 

L’any 1939, Disney va guanyar el premi Oscar al millor curtmetratge per la producció Ferdinand (1938), que narra la història d’un brau que vivia a un prat amb altres bous. Però ell era diferent de la resta, ja que no li agradava jugar ni barallar-se com feien els altres, sinó que tan sols volia estar feliç sota els arbres i olorant flors. 

El personatge Ferdinand mostra característiques que fan que se’l pugui considerar queer: mostra una personalitat més femenina, amb pestanyes molt llargues i gustos totalment diferents dels de la resta de braus. Així doncs, es podria dir que s’escapa dels cànons que s’esperen d’ell pel fet de ser un toro, ja que no presenta les característiques que teòricament hauria de tenir. 

El 1941, Walt Disney Pictures va estrenar la pel·lícula El dragón chiflado, on el seu protagonista és un drac totalment diferent dels que estem acostumats a veure. No escup foc ni és perillós per als humans, sinó que és amable, li agrada llegir, recitar poemes i cantar. Aquests elements, doncs, fan que també se’l pugui considerar queer, ja que la seva identitat és diferent de la que teòricament hauria de ser segons els estereotips de gènere. 

Malvats de Disney amb aspectes queer

Posteriorment, es va començar a relacionar els personatges amb codificació queer amb els malvats de les pel·lícules de Disney. Així doncs, es podria dir que la companyia utilitzava certs aspectes del col·lectiu LGTBI per atribuir-los a personatges aparentment queer, un fet que fa que els nens i nenes que mirin aquestes pel·lícules puguin arribar a interpretar que ser diferent del que s’hauria de ser segons el gènere o sexe de cadascú és un fet negatiu. 

Així ho explica l’escriptor i youtuber Javier Ruescas en el seu darrer vídeo a YouTube, on precisament analitza els diversos personatges LGTBI que ha tingut Disney al llarg de la seva història. En ell, Ruescas assegura que molts nens i nenes que potser se senten diferents “volen veure’s representats a les pel·lícules com a protagonistes, no com a personatges malvats o secundaris”. 

Un dels exemples més coneguts el trobem a la pel·lícula Peter Pan (1953), on apareixen el malvat Capità Garfi i el seu company, el Sr. Smee. Vestit de manera elegant i amb un gran barret amb plomes, el Capità Garfi no està interessat en les dones, sinó que el seu interès està més enfocat a segrestar nens —fet que el converteix en un personatge dolent—. A més, manté una relació molt propera amb el seu company Smee, el qual presenta certes característiques tradicionalment femenines i que s’escapen d’aquelles que ha marcat l’heteropatriarcat de la societat on vivim. 

Un altre dels personatges més famosos de Disney dels identificats com a queer és Úrsula de La Sireneta (1989). El seu personatge està basat en la famosa i mítica drag queen dels anys 70, Divine, i presenta un gènere força peculiar o diferent de qualsevol orientació sexual, fins al punt de convertir-se en tot un referent d’aquest col·lectiu.  

Les referències LGTBI a Disney més recents

Durant els darrers mesos, Disney ha intentat incorporar personatges LGTBI en alguna de les seves pel·lícules. És el cas de Frozen 2 (2019), on es va rumorejar que Elsa, una de les dues germanes protagonistes, seria lesbiana. La idea va sorgir entre els espectadors des de l’estrena de la primera pel·lícula el 2013. 

Fins i tot, es va crear una campanya a les xarxes socials amb el hashtag #GiveElsaAGirlfriend, impulsat el 2016 per una activista queer. Finalment, però, la petició no es va fer realitat i caldrà esperar una mica més per veure una protagonista lesbiana a una pel·lícula de Disney. 

Aquest 2020, però, hem pogut veure a la gran pantalla un personatge femení de Disney obertament lesbiana, ja que menciona a la seva xicota. Es tracta de l'oficiala de policia Specter, una heroïna lesbiana de la pel·lícula Onward, estrenada el passat mes de març. Així i tot, no deixa de ser un fet que passa força desapercebut, ja que no es tracta el tema en sí —cosa que sí es fa al curtmetratge Out—.

A Rússia, però, es va censurar l’homosexualitat d’aquest personatge d’Onward, ja que es va canviar la paraula “xicota” per “companya”, per tal que no es pogués identificar clarament amb una noia lesbiana. Un fet que, clarament, mostra que encara queda molt per fer.