Dissenyar pensant en les persones - Diari de Barcelona

Una armilla per portar els objectes personals sempre a sobre, un moble per mantenir endreçada l’habitació o un cavallet per pintar són algunes de les propostes que una vintena d’alumnes d’Elisava han creat per als residents de la Llar Pere Barnés de la Fundació Arrels. “És un projecte diferent de tot el que hem fet fins ara, que sempre estava enfocat al món de l’empresa. No hem d’oblidar que com a dissenyadors treballem per a persones”, explica al Diari de Barcelona Martí Fornés, un dels estudiants implicats en el projecte.
Fins a una vintena d'estudiants d'@ElisavaBCN han col·laborat amb la llar d'Arrels compartint els seus coneixements de disseny. L'objectiu? Donar resposta a les necessitats de cinc persones residents i pensar altres objectes que facilitin el dia a dia a la pròpia llar. #gràcies pic.twitter.com/3IWWFd06nP
— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) February 14, 2021
La Llar Pere Barnés és un programa d’Arrels que ofereix habitatge a persones afectades físicament i anímicament pel fet d’haver viscut al carrer. L’objectiu d’aquesta llar és compensar la manca de recursos residencials de mitja i llarga estada per a les persones sense sostre. Es tracta d’un model que posa en valor la qualitat de vida de les persones, i és també des d’aquesta voluntat d’on neix el projecte de col·laboració amb Elisava.
Posar les persones al centre
Dins l’assignatura de projectes optatius de la Menció de Producte del Grau en Disseny d’Elisava, els alumnes tenien el repte de dissenyar i executar productes reals que milloressin la vida dels residents a la llar. Per a Daniel Callís, però, el més important ha estat l’experiència. “La Covid ens ha posat en una tensió molt forta i crec que el projecte ha estat un glop d’aire fresc. Per als residents de la llar, per exemple, ha funcionat com una vàlvula d’escapament. Poder conèixer persones noves i establir-hi vincles durant la pandèmia ha estat un aspecte molt positiu”, explica al DdB aquest treballador d’Arrels que ha acompanyat els estudiants i els residents durant tot el procés.
Un dels objectes creats pels estudiants
Els alumnes han realitzat un procés d’investigació per conèixer les necessitats dels residents i trobar solucions que els poguessin facilitar el dia a dia. “Al principi ens vam conèixer per videotrucada i començar una relació així sempre és complicat. Al cap de dues o tres setmanes, però, ja vam començar a agafar confiança”, assegura Fornés.
Per a aquest estudiant de tercer curs el paper que ha jugat Arrels és molt important: “A part dels professors, diverses persones de la fundació van venir a explicar-nos el projecte de la llar i en quina situació es troben els residents. A més, una persona que durant un temps va viure al carrer va venir a fer una xerrada. Tot això ens va servir prendre consciència i poder treballar millor”, assenyala.
“Crear els vincles ha estat tot un procés i la clau ha estat saber parar atenció als detalls”, explica Callís. Un dels grups d’estudiants, per exemple, va saber que en Tomás, un dels residents a la llar, sovint dormia fins molt tard perquè no tenia despertador. Al dia següent de tenir aquesta conversa els alumnes es van presentar la llar amb un radiodespertador per a ell. “Això és la clau del projecte. El Tomàs va quedar encantat del detall i amb això ja es va generar molta més confiança”, assegura el treballador.
Un altre dels objectes creats pels estudiants
Possibilitats de futur
Per a Fornés aquesta experiència ha estat molt interessant: “M’ha ajudat a conèixer i entendre millor la realitat de les persones sense sostre”. També destaca el valor de dissenyar un objecte pensat per unes necessitats concretes. “Precisament en el nostre projecte vam tenir una persona que tenia la mobilitat reduïda i això va ser clau a l’hora de dissenyar el producte final”, explica l’estudiant.
Des d’Arrels també valoren molt positivament aquest projecte: “Hem vist que la part humana té molta potencialitat”, afirma Callís. De cara al futur, quan no hi hagi tantes restriccions i es puguin fer més trobades presencials, des d’Arrels obren la possibilitat de fer un treball més profund. “En comptes d’un objecte nou, pot ser interessant ser més ambiciosos i, per exemple, plantejar als residents com els agradaria tenir l’habitació. No parlar d’un element, sinó d’un espai”, conclou el treballador.

