Un estudi publicat recentment per la revista Journal of Public Health i liderat per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) ha confirmat que els barris més pobres de Barcelona han estat els més sacsejats per la pandèmia de Covid-19 a la ciutat. El districte amb la renda més baixa, Nou Barris, va registrar durant el pic de l'epidèmia una incidència de casos dues vegades i mitja més altes que el de renda més alta, Sarrià-Sant Gervasi. 

L'estudi ha tingut en compte la incidència de casos registrada per edat entre el 26 de febrer i el 19 d'abril, les setmanes en que el virus va incidir més a la capital catalana, i l'ha comparat amb la mitjana de renda per districtes. En total, s'han analitzat gairebé 9.000 casos i el resultat mostra clarament la relació entre renda baixa i número de casos de Covid-19 més alt. "Aquesta malaltia l'està patint més la gent amb menys nivel socioeconòmic", ha confirmat la Doctora Maria Grau, investigadora principal i membre del Grup d'Investigació en epidemiologia i genètica cardiovascular de l'IMIM i del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). 

En el cas de Barcelona, la diferència de casos entre el districte de menys ingressos i el de més va ser de gairebé 1.000 casos més. "S'han de fer més esforços als barris amb una població més vulnerable. En aquests casos, assegurar la igualtat d'oportunitats de tractament és la clau, però també ho és la protecció financera durant aquest període", explica la Dra. Grau. A més, afegeix que "si no es trenca el cercle viciós entre pobresa i malaltia", els problemes d'iniquitat en salut poden continuar o fins i tot incrementar-se en aquestes àrees afectades per la pandèmia. 

Altres estudis que ho confirmen

El de l'IMIM i l'IDIAPJGol no és el primer treball que confirma aquesta relació. L'estudi Desigualtats socials i Covid-19 a Barcelona, publicat el passat mes de maig per diversos experts del CIBERESP, l'Agència de Salut Pública de Barcelona i de l'Institut d'Investigació Biomèdia de l'Hospital de Sant Pau, entre d'altres, i el titulat Desigualtats socioeconòmiques en el nombre de casos i la mortalitat per COVID-19 a Catalunya de l'Observatori de les Desigualtats en Salut, l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya i l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), també del mes de maig, evidencien que la desigualtat social és un factor de risc més per contraure la malaltia.

"Les persones amb un nivell socioeconòmic menor presenten taxes de casos de Covid-19 més elevades i una mortalitat més alta que les persones amb un nivell socioeconòmic major", afirma l'estudi del Departament de Salut. En aquest document també es fan referència a vinculacions entre la desigualtat de gènere i l'afectació per la malaltia: "Les dones presenten unes taxes de casos de Covid-19 més elevades que els homes però en canvi s’observa una mortalitat més alta en els homes que en les dones en tots els grups d’edat." El primer text, a més, indica que la malaltia no només pot venir donada per desigualtats socioeconòmiques sinó que també en pot portar. "És clau reconèixer que aquesta pandèmia podria ampliar les desigualtats socials i, per tant, les desigualtats socials en salut a causa de les conseqüències del confinament i de l’impacte econòmic i social que se’n derivaran."

Incidència de la Covid-19 per cada 10.000 habitants segons districte i nivell de renda. IMIM 

Menys ingressos, més exposició al coronavirus

A Barcelona, segons indica l'estudi de l'IMIM i l'IDIAPJGol, els districtes de Nou Barris i Horta Guinardó són els que tenen menys ingressos i també els que van tenir una major incidència de Covid-19: les taxes van ser de 75,48 i 70,39 casos per 10.000 habitants respectivament. L'excepció a la zona nord de la ciutat va ser el districte de Sant Andreu, diferència que es pot explicar perquè una quarta part de la població té menys de 25 anys. També cal destacar la situació de Ciutat Vella, segons aquests investigadors, ja que només va comptar amb 273 casos, que s'explica per la forta presència del turisme, de població jove i d'estrangers no residents. 

La majoria d'habitants dels barris més afectats pel coronavirus normalment tenen feines que no permeten el teletreball, el que els va obligar a desplaçar-se, a peu o en transport públic, malgrat les recomanacions de quedar-se a casa. Això, evidentment, va multiplicar les possibilitats de contagi d'aquestes veïnes. D'altra banda, en aquests barris hi ha pitjors condicions d'habitabilitat i molts habitatges sobrehabitats, el que també ha fet incrementar la incidència de la malaltia. Per contra, els autors de l'estudi apunten a la disponibilitat de segones residències fora de la ciutat com un factor a tenir en compte a l'hora d'analitzar les baixes dades d'incidència registrats als districtes amb més ingressos de la ciutat. 

Tal com explica el Doctor José Miguel Baena-Díez, investigador de l'IDIAPJGol al Centre d'Atenció Primària de La Marina, "és fonamental aplicar polítiques d'educació sanitària que afavoreixin una millor comprensió i aplicació de les mesures preventives davant del contagi, especialment amb les poblacions de més risc".